La tercera jornada de la conferència anual del European Network for Housing Research (ENHR) s’ha encetat amb el debat sobre el control dels preus del lloguer a les capitals europees, com París, Berlin o Barcelona. Aquesta conversa s’ha establert a la tercera sessió plenària, presentada per la investigadora d’habitatge i comunicadora Núria Moliner, en la que han intervingut: Christine Whitehead (School of Economics de Londres), Marco Peverini (Universitat Politecnico di Milano) i Konstantin A. Kholodilin (DIW Berlin, German Institute for Economic Research).
Christine Whitehead, professora emèrita en Economia de l’Habitatge a la London School of Economics i subdirectora de la LSE London, ha inaugurat la sessió. L’experta ha fet un repàs per les mesures de control del lloguer al llarg del temps fins a l’actualitat, sota el títol: ‘Canvis als patrons de control del lloguer a Europa’. “En els darrers anys, l’entorn ha canviat i els problemes relacionats amb l’assequibilitat de l’habitatge i el poder relatiu dels inversors i els propietaris han esdevingut cada cop més sensibles, des del punt de vista polític, per introduir polítiques de control de lloguers més estrictes”, ha assegurat. La trajectòria de Whitehead està especialitzada principalment en l’economia de l’habitatge, les finances i polítiques.
Per la seva banda, Marco Peverini ha contraposat dues ciutats europees amb diferents polítiques i contextos respecte al control del lloguer: Milan i Viena. Una de les conclusions de l’expert és “arribar a la combinació de règims del sòl efectius amb un marc regulador clar per a la fixació del lloguer pot fer la feina de crear un estoc permanentment amb lloguer controlat”. Peverini, que forma part del grup de recerca del Departament d’Arquitectura i Estudis Urbans (DAStU) de la Universitat Politecnico di Milano, centra la seva recerca, principalment, en els habitatges accessibles, amb l’objectiu d’investigar la sostenibilitat social en la planificació i les polítiques urbanes.
La intervenció de Konstantin A. Kholodilin ha aprofundit en el cas català amb: ‘Lliçons d’un control fallit del lloguer de segona generació a Catalunya’, en relació amb la llei de l’habitatge catalana per limitar els lloguers (Llei 11/2020 del 18 de setembre de 2020) que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. Kholodilin és investigador sènior al DIW Berlin (Alemanya), des de 2005. La seva recerca es focalitza en l’economia del sector immobiliari, l’econometria espacial i l’anàlisi de les sèries cronològiques dels cicles econòmics.
Noves investigacions sobre l’habitatge
L’habitatge és un concepte que es pot abordar des de diferents punts de vista, i així s’està vivint durant l’ENHR. Els ‘workshops’ representen l’escenari adient per compartir, aprendre i interessar-se per temàtiques d’habitatge tan diverses com: l’habitatge col·laboratiu, les polítiques municipals de sòl i habitatge, eficiència energètica, sostenibilitat i habitatge per a gent gran, entre altres.
Amb relació a l’habitatge col·laboratiu, ha destacat el treball de Joana Pestana, investigadora urbana i cofundadora de l’associació ‘Women in Architecture’, que valora les micropràctiques socials per afrontar la precarietat de l’habitatge de forma col·laborativa.
En Didier Desponds, professor de geografia a la Universitat de Cergy-Pontoise, ha examinat
l’impacte de la crisi pandèmica a l’àrea perifèrica de la ciutat de París seguint la seva relació amb la regulació metropolitana, de sòl i d’habitatge.
La qüestió d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental a l’habitatge ha sigut tractada per la investigadora Kairui You (TUDelft). L’arquitecta ha plantejat l’estàndard d’estalvi energètic real depenent del nivell econòmic de les persones que hi viuen a un edifici. Des del punt de vista econòmic, Tijn Croon, també investigador de la Delft University of Technology, ha considerat exposar la pobresa energètica a través de l’ús de l’índex de bretxa de pobresa als Països Baixos.
Les condicions de vida de la gent gran també està estretament relacionat amb la temàtica d’habitatge, com les investigadores Youngcha Cho i Jo Brett han provat al seu estudi pilot a Oxfordshire. La seva presentació, anomenada ‘Integració dels serveis d’adaptació ràpida a la llar amb els serveis sanitaris i d’atenció social’, s’orienta a la millora de les condicions de l’habitatge per tal de millorar la salut de les persones.
Field Trips: quatre rutes pels innovadors projectes en habitatge i urbanisme de Barcelona
A la tarda, s’han organitzat quatre visites a diferents racons de Barcelona que mostren la transformació de la ciutat i diferents projectes que tracten de donar solució a la problemàtica de l’habitatge. Aquestes visites s’han dut a terme a la plaça de les Glòries, la Marina del Prat Vermell, el districte d’innovació del 22@ i el model de Superilla de Barcelona al barri de Sant Antoni. Aquest últim és un dels eixos del nou model de ciutat que presenta l’Ajuntament de Barcelona, les superilles. En aquestes es posa èmfasi a la sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida del barri amb la creació d’espais públics de vianants. Arran del procés participatiu entre veïnat, comerciants, Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i diversos col·lectius de Sant Antoni, l’any 2017 es va acordar generar aquestes zones socials equipades amb mobiliari urbà.
Vetllada ENHR i Premi Bengt Turner
La vetllada ha posat fi a la tercera jornada de l’ENHR a l’Estació de França, amb un sopar on s’ha dut a terme l’acte d’entrega del Premi Bengt Turner a Anamaria Klasić, investigadora del Institute for Social Research in Zagreb, per la seva recerca: ‘Una visió postsocialista de la barreja social a les grans urbanitzacions de Zagreb: perspectives quantitatives’. A més, durant el sopar s’ha presentat oficialment la ciutat que allotjarà la conferència ENHR de 2023: Lodz (Polònia).