Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari
Una reunió d'una comunitat de veïns

El cohabitatge, un canvi de model

El cohabitatge és una experiència que crea llocs de vida comunitària. Es tracta d’una fórmula d'habitatge molt estesa al nord d'Europa i ara s’instal·la a Catalunya com una opció avantatjosa.

Una alternativa al model d'habitatge actual

Per fer front a la situació d’emergència de l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona treballa no solament en atendre les persones amb ajuts i serveis específics, sinó també incrementant el parc públic d’habitatges. Així, en aquest sentit el consistori aposta per una alternativa al model actual: la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús o cohabitatge.

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli -de 50 a 100 anys- i a un preu inferior al del mercat.

Els objectius que es volen assolir amb el suport a aquest model són:

  • Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
  • Mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície.
  • Impedir l’especulació amb l’habitatge.
  • Garantir l’estabilitat en el temps dels usuaris.
  • Fomentar la gestió comunitària dels immobles.

El model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge. Poden disposar de l'habitatge de per vida, encara que no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.

Els projectes han de preveure criteris ambientals estrictes, una quantitat significativa d’espais que promoguin la vida en comunitat, l’ús compartit d’infraestructures bàsiques i la coresponsabilitat dels usuaris en la gestió.

El model tracta d'aconseguir que un propietari privat o un ajuntament cedeixi una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir. Els socis paguen una entrada i un lloguer baix, i poden disposar de l'habitatge de per vida, encara que no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.

Vols saber quines accions ha promogut l’Ajuntament de Barcelona per potenciar el cohabitatge?

Troba aquí les diverses actuacions que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per facilitar i garantir l’impuls i la difusió d’un nou model d’habitatge a la ciutat: el cohabitatge.

Creació d'una taula d'habitatge cooperatiu

Per impulsar el cohabitatge, l’Ajuntament de Barcelona ha creat una taula d’habitatge cooperatiu a través d'un grup de treball dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Aquesta taula està formada per representants del món de les finances ètiques i de cooperatives d’habitatges, i per la Regidoria d’Habitatge. L'objectiu de l’òrgan és facilitar i conciliar els interessos de totes les parts.

En aquesta nota de premsa en trobaràs tots els detalls: “L’Ajuntament impulsa una taula d’habitatge cooperatiu com a nou grup de treball dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona”.

Concurs públic de solars municipals destinats al cohabitatge

Una de les primeres actuacions de l’Ajuntament de Barcelona per donar suport a les cooperatives d’habitatge ha estat l'impuls d’un concurs públic de solars municipals.

Els solars se situen en diferents districtes de la ciutat per construir habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús o cohabitatge. El valor afegit d’aquest concurs és que es restringeix a cooperatives que fomentin un model d’habitatge diferenciat de la propietat o l’arrendament tradicionals.

El 15 de maig del 2017 es van fer públics els resultats del concurs públic: “Construcció de 110 pisos en 5 solars municipals segons la fórmula del cohabitatge”.

Comparteix aquest contingut