La ciutat de Barcelona dóna la benvinguda a la conferència anual de l’European Network for Housing Research (ENHR) en la seva primera jornada, on es destaquen els reptes i les realitats que es viuen actualment a les ciutats europees vers la necessitat i el dret a l’habitatge. Aquest esdeveniment, que durarà fins al divendres 2 de setembre, es compon de diferents tallers i sessions plenàries, on les i els professionals del sector de l’habitatge, tant públic com privat, compartiran les seves visions i projectes per tal de trobar solucions a les problemàtiques actuals d’aquest àmbit.
La Núria Moliner, investigadora d’habitatge i comunicadora, ha conduït l’acte institucional en la seva 34a edició. “L’ENHR va començar el 1988 i enguany se celebra a la nostra ciutat. Barcelona mostra una perfecta fotografia de la situació de l’habitatge, que també es produeix en moltes ciutats europees”, ha assenyalat la presentadora. Per completar l’acollida institucional, han participat acadèmics de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) com: Jordi Ros, vicerector i professor de l’UPC, Montserrat Pareja-Eastway, professora de la UPC i vicepresidenta de l’ENHR, i Josep Maria Montaner, catedràtic i professor de l’UPC.
Barcelona: un model emergent
En Peter Boelhouwer, president de l’ENHR, ha subratllat al seu discurs d’obertura els objectius de la conferència respecte a l’intercanvi de coneixements i de noves idees per fer front a les noves realitats que viu el sector de l’habitatge; així com la importància de portar la conferència d’enguany a la ciutat de Barcelona. “L’intercanvi de noves idees, la connexió entre la recerca i les polítiques, les noves xarxes de treball… poden esdevenir en noves polítiques d’habitatge que s’adeqüin a les necessitats i proposin solucions per al futur”, ha afirmat Boelhouwer.
El Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Buron, ha definit l’escenari de Barcelona en aquesta conferència com “un model no consolidat, però un model emergent per a models emergents”. Respecte a l’ENHR a Barcelona, Buron ha assegurat que aquesta és una ciutat acostumada a rebre delegacions d’altres ciutats que s’interessen per mesures i projectes d’habitatge com el programa de Finques d’Alta Complexitat, el cohabitatge, el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO), etc. “Les ciutats que acullen aquestes jornades de l’ENHR promouen el creixement del nombre d’investigadors, i això provoca que més professionals provin de trobar solucions a una mateixa problemàtica, que més tard podran contribuir en el disseny de noves polítiques públiques”, ha afegit.
L’habitatge com a dret bàsic i objecte d’inversió
Al debat titulat ‘L’habitatge sota l’imperi de les finances en ciutats globals’, s’ha iniciat la conversa que contraposa el dret a l’habitatge com a dret humà bàsic vers l’habitatge com a objecte d’inversió i especulació. Per poder aprofundir en la temàtica, durant la primera sessió plenària, moderada per Iván Tosics (director general de l’Institut Metropolità de Recerca de Budapest), han intervingut: Raquel Rolnik i Josh Ryan-Collins.
La Raquel Rolnik, catedràtica d’Urbanisme de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme a la Universitat de São Paulo, ha sigut molt crítica amb els fons d’inversió i de pensions que fan servir l’habitatge per invertir. “A aquests fons i grups d’inversió no els importa si un habitatge queda buit o no, perquè busquen el benefici a llarg termini on el valor es multiplicarà. Convertint l’habitatge en una inversió”, ha alertat. Rolnik compta amb una mirada global sobre l’habitatge, gràcies a la seva experiència entre 2008 i 2014 com a ‘Relatora Especial per al Dret a l’Habitatge’, nomenada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. “És molt difícil regular l’habitatge tenint en compte que no existeix un marc legal únic que controli el mercat immobiliari i protegeixi el dret a l’habitatge al mateix temps”, conclou l’experta.
El professor associat d’Economia i Finances a l’Institut per a la Innovació i Propòsit Públic (Institute for Innovation and Public Purpose) de l’Escola Universitària de Londres (University College of London, UCL), Josh Ryan-Collins, ha celebrat les polítiques que es duen a terme des de l’Ajuntament de Barcelona per promoure l’habitatge assequible, públic i social. Ryan-Collins, que també és membre del consell del fòrum d’economia progressista (Progressive Economy Forum) del Regne Unit, ha manifestat que, amb les mesures que s’apliquen des de l’ajuntament: “Barcelona està donant forma al mercat de l’habitatge municipal, redirigint la direcció del mercat immobiliari”.
Reforma i recuperació a Europa
La pandèmia mundial de la COVID-19 i la guerra d’Ucraïna han deixat el continent europeu en una greu situació, tal com s’ha exposat a la segona sessió plenària ‘Reconstrucció: reforma i recuperació a Europa’. Durant aquest col·loqui, s’han presentat les polítiques europees d’habitatge com a mètode de transformació de la crisi a una nova oportunitat d’habitatge.
Alice Pittini, directora d’investigació a la federació ‘Housing Europe’, ha afirmat que des d’Europa s’ha d’impulsar la inversió pública per assegurar una transició energètica inclusiva per a tots els barris. Per la seva part, Julie Lawson, professora adjunta al centre d’investigació urbana de la Universitat RMIT (Austràlia), i Pavlo Fedoriv, investigador principal en noves polítiques d’habitatge a Ucraïna, han presentat els punts febles dels plans de reconstrucció actuals i una revisió exhaustiva del mercat del lloguer per reflectir les condicions en temps de guerra.
Networking i nous projectes
La primera jornada de l’ENHR ha finalitzat a la Cafeteria de l’ETSAB on s’han presentat cinc innovadors projectes relacionats amb el sector de l’habitatge a Barcelona com són: La Dinamo, una fundació que té com a objectiu principal promoure i consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al territori; RE-DWELL, una plataforma d’investigació amb la finalitat de formar una nova generació de professionals amb el coneixement transdisciplinari necessari per aconseguir habitatge assequible i sostenible a Europa; Habitatge i salut – ASPB, entorn de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) on es demostra com les condicions d’habitatge poden repercutir sobre la salut física i mental de les persones; Radical Housing Journal, una revista que busca intervenir i reflexionar críticament així com divulgar estratègies d’activisme d’habitatge arreu del món; i, la Càtedra Barcelona Estudis Habitatge, una càtedra interuniversitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a impulsar la docència i la investigació en l’àmbit de polítiques públiques d’habitatge i rehabilitació.