Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari
    ->Reunió al Saló de Cent de l´Ajuntament de Barcelona
  • ->Diversos vianants creuen el carrer en un pas de vianants del centre de Barcelona
  • ->Exterior d´una oficina de l´Habitatge
  • ->
  • ->Detall d´un pòster promocional sobre ajuts a la rehabilitació de l´habitatge en una oficina municipal

L'organisme que impulsa els serveis d’habitatge a la ciutat

El Consorci de l’Habitatge és un ens públic que té per objectiu desenvolupar les funcions, les activitats i els serveis relacionats amb l’habitatge assequible a Barcelona. Aquest organisme està format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El Consorci de l'Habitatge té personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres, atorgada per la Carta Municipal de Barcelona, i disposa de plena capacitat d'actuació per assolir els seus fins. Disposa del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona com a òrgan de participació.

L’entitat s’encarrega de dur a terme les actuacions d’habitatge públic a Barcelona mitjançant la promoció d’habitatges, directa o convinguda. També planifica les intervencions de remodelació i rehabilitació dels barris de la ciutat.

Així mateix, s’ocupa de promoure una política d'habitatges de lloguer assequible, en especial per a joves i altres col·lectius amb requeriments específics.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona

Què és?

En el marc del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, neix el Consell de l'Habitatge Social de Barcelona (CHSB) com a òrgan consultiu i de participació sobre la política d'habitatge a la ciutat. El CHSB es va constituir el 26 de febrer de l'any 2007 i representa una oportunitat per dotar d'efectivitat un nou espai de participació ciutadana en matèria d'habitatge que pretén ser un instrument de generació d'opinió, de propostes i de promoció de la seva anàlisi.

El consell té l'origen en l'experiència que va portar a terme el Grup de Treball d'Habitatge Social del Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona. L'especificitat i la importància de la temàtica van impulsar el Consorci de l'Habitatge de Barcelona a crear el CHSB i dotar-lo de més representació dels diferents agents socials, d'unes funcions més específiques i més implicació i presència en els temes relacionats amb la política d'habitatge i de seguiment de l'activitat del Consorci.

Quines funcions té?

  • Assessorar en tots els assumptes en què li demanin dictamen el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració de la Generalitat.
  • Informar dels avantprojectes d’ordenances municipals, i d’altres disposicions de caràcter general que afectin l’habitatge.
  • Generar debat a l’entorn dels principals instruments de la política d'habitatge municipal i formular propostes d’actuació mitjançant l’elaboració d’informes propis, adreçats al Consorci de l’Habitatge i a les administracions que en formen part.
  • Seguir i avaluar el compliment dels plans d'habitatge de Barcelona.
  • Seguir i avaluar el compliment dels plans de rehabilitació de Barcelona.
  • Seguir i avaluar el compliment de la futura Llei del dret a l'habitatge a Catalunya i dels plans que es concretin de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit d’aplicació de la ciutat de Barcelona.
  • Participar en el procés de definició de nous indicadors vinculats al mercat de l'habitatge de la ciutat.
  • Impulsar activitats i organitzar jornades i conferències a l’entorn de les prioritats en matèria d'habitatge social que defineixi el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona.
  • Usar les noves tecnologies de la informació per fer extensiu el debat sobre la política d'habitatge al conjunt de la ciutadania.
  • Participar en l’elaboració de les memòries participatives que es posin en marxa en l’àmbit de les polítiques d'habitatge de Barcelona.
  • Elaborar informes participatius i desenvolupar processos participatius propis que es traslladaran al Consell de Ciutat o als òrgans de govern de la ciutat i del Consorci de l'Habitatge.

Qui en forma part?

El Consell de l'Habitatge Social de Barcelona s'organitza amb un plenari i una comissió permanent. El primer està format per més d'una seixantena de membres en representació de la Generalitat i l'Ajuntament, dels grups polítics municipals, d'organismes i empreses públiques relacionades amb la planificació i construcció d'habitatges, dels consells sectorials de participació municipals, de les entitats socials sense afany de lucre, d'associacions i entitats de suport social per a l'accés a l'habitatge, dels ens cooperativistes, del moviment veïnal, dels sindicats, de fundacions socials, de les universitats, dels col·legis i associacions professionals, entre altres.

La Comissió Permanent està formada per les persones en els càrrecs de president i vicepresident primer i segon, i fins a dotze membres més que pertanyen al Plenari i que són designats pel president o la presidenta d'entre els diferents sectors representats en el Plenari, amb consulta prèvia al mateix Plenari.

Comparteix aquest contingut