Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Nous investigadors del sector de l’habitatge es reuneixen a la NHRC, celebrada en el marc de l’ENHR Barcelona 2022

30/08/2022 - 20:46

Habitatge. El New Housing Researchers Colloquium (NHRC) es tracta d’una jornada de networking i mentoria de nous projectes d’habitatge, que s’emmarca en la conferència anual European Network for Housing Research (ENHR)

La conferència anual de l’European Network for Housing Research (ENHR) dóna el seu tret de sortida amb una primera jornada, anomenada ‘New Housing Researchers Colloquium (NHRC)’, centrada en el networking i la mentoria dels projectes de noves persones investigadores al sector de l’habitatge, que es duu a terme avui a la ciutat de Barcelona.

En aquesta sessió introductòria, s’estableix el col·loqui NHRC com un espai obert als nous investigadors i noves investigadores relacionades amb el sector de l’habitatge. A més, aquesta trobada es focalitza en donar a conèixer els seus projectes que tracten d’abordar les problemàtiques i els reptes d’habitatge a les ciutats d’Europa, com per exemple: l’assequibilitat, la sostenibilitat, el preu del lloguer, la rehabilitació dels habitatges i els barris, variacions i implicacions al mercat immobiliari, polítiques d’habitatge, etc.

 

Benvinguda a la NHRC

La jornada s’ha viscut en un ambient acadèmic des dels primers moments amb la benvinguda i acollida, on a més de noves i nous investigadors també hi han acudit docents, alumnes i professionals de l’àmbit de l’habitatge. La Montserrat Pareja-Eastaway, professora del departament d’Economia en la Universitat de Barcelona i vicepresidenta de l’European Network for Housing Research (ENHR), compartia al seu discurs de benvinguda com ella mateixa forma part de l’ENHR des que era estudiant del doctorat. “L’objectiu és establir ponts entre els professionals i les institucions, per trobar punts en comú i trobar solucions amb diferents perspectives sobre els reptes de l’habitatge a l’actualitat”, segons Pareja-Eastaway.

Seguidament, el president de l’ENHR, Peter Boelhouwer, ha posat en relleu sobre aquest dia introductori “l’intercanvi d’idees, establir nous contactes amb altres col·legues professionals potencialment importants tant a l’àmbit acadèmic com pel desenvolupament de la carrera professional”. En Richard Sendi, assessor d’investigació de l’Institut de Planificació Urbana de la República d’Eslovènia, per la seva banda ha destacat la tasca dels grups de treball de nous investigadors de l’habitatge en la seva recerca davants els nous escenaris que presenta l’actualitat en aquesta àrea. La benvinguda dels alumnes ha acabat amb la intervenció de l’arquitecte britànic, Mark Stephens (Universitat Politècnica de Catalunya), que ha detallat els processos, eines i estructura que segueix la publicació i la redacció acadèmica.

 

Tallers amb noves investigacions

Als tallers de ‘new researchers’, s’han exposat les noves investigacions per fer front els diferents desafiaments que ja s’estan produint a les ciutats europees. En aquest sentit, han destacat els tallers de l’Alejandro Fernández, investigador doctoral de la Universitat Tecnològica de Delft (TUDelf), on s’han analitzat les polítiques d’assequibilitat i de sostenibilitat a l’habitatge en Europa. Respecte les polítiques europees per promoure l’eficiència energètica i l’estalvi energètic, l’autor ha declarat que: “la sostenibilitat dels habitatges genera costos de rehabilitació que s’han de tenir en compte davant la construcció d’habitatge social, i per tant, la seva recerca de financiació”.

L’investigadora de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Mireia Sender Martí, ha focalitzat la seva recerca en la legislació en relació amb l’habitatge social a Catalunya i Espanya. “Des del punt de vista legal, no existeix un marc únic per regular l’habitatge social. En un futur, la idea és construir-ne un únic marc que haurà de conviure amb les legislacions anteriors que encara puguin estar en vigència”, assegura.

“Les mesures d’habitatge a Barcelona, com el Pla de Barris, fan de la ciutat un exemple de transformació social i d’urbanisme de zones vulnerables”, ha recalcat en Gonzalo Piasek, investigador doctoral de l’ETSAB, respecte al seu estudi sobre els barris de Barcelona i la relació entre pressupost social i vulnerabilitat urbana.

 

L’ENHR al Born

Aquesta primera diada, dedicada al col·loqui entre les persones investigadores, ha finalitzat amb una activitat de networking en la que els participants han fet una visita a un edifici del 1876 de l’arquitecte Josep Fontserè, que conserva l’estructura de l’antic mercat del Born. D’aquesta manera, es pretén reforçar la interacció, crear i enfortir els vincles entre les i els professionals del sector.