La Ponència del Nomenclàtor ha donat el vistiplau per dedicar a l’escriptor Francesc Candel un passeig de nova creació a la Marina del Prat Vermell, el barri en ple procés de reurbanització. Es tracta d’un nou vial de prop d’1’5 km que anirà des del carrer de la Metal·lúrgia fins al passeig de la Zona Franca, entre el carrer del Plom i el carrer del Foc.
Al gener de 2008, la Ponència ja va aprovar donar el nom de l’escriptor i periodista a un carrer o plaça, però estava pendent trobar-ne la ubicació. Finalment, el passeig de Francesc Candel serà al seu barri, a tocar de les Cases Barates, habitatges populars unifamiliars on va viure amb la seva família i on se situa una de les seves obres cabdals, ‘Donde la ciudad cambia su nombre’. La biblioteca pública dels barris de la Marina, inaugurada l’any 2006 en un dels antics edificis de la Philips, ja duu el nom de Francesc Candel.
Paco Candel va néixer el 31 de maig de 1925 a Casas Altas, Racó d’Ademús, al País Valencià i va morir a Barcelona al 2007. Va emigrar a Barcelona amb els seus pares quan tenia dos anys. Va escriure novel·les, contes i assaig. També va ser un periodista prolífic, va publicar articles i reportatges a diversos diaris i revistes: es va iniciar a la revista Ideal (Can Tunis), a Tele/eXprés, al diari Avui i també al diari o revista La Marina.
Gran part de la seva obra, amb un clar component autobiogràfic, està dedicada a l’onada migratòria espanyola a la regió barcelonina de mitjan segle XX: ‘Hay una juventud que aguarda’ (1956), ‘Donde la ciudad cambia su nombre’ (1957), ‘Han matado a un hombre, han roto el paisaje’ (1959), ‘Els altres catalans’ (1964), ‘Un charnego en el Senado’ (1979), ‘Els altres catalans, vint anys després’ (1985), entre molts altres títols. Entre la seva obra creativa destaquen ‘Échate un pulso, Hemingway’ (1985), ‘El juramento y otros relatos’ (1987), ‘Aquella infància esvaïda’ (1987), ‘Les meves escoles’ (1998), ‘Petit món’ (1999), ‘Els altres catalans del segle XXI’ (2000) o ‘El sant de la mare Margarida’ (2001).
Candel també es va dedicar a la política activa. El 1977 va ser elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l’Entesa dels Catalans. El 1979 va ser regidor de l’Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC i es va fer càrrec de l’àrea de Cultura.