Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Si tens algun dubte, consulta les diverses preguntes que t’orientaran en funció de les teves necessitats.

1. No puc fer front al pagament del lloguer. Què puc fer?

Si no pots fer front al pagament del lloguer, el primer que has de fer és adreçar-te a alguna de les oficines de l’habitatge, on se't proporcionarà mediació i se t’informarà dels diversos ajuts al pagament de deutes de rendes del lloguer. Aquests ajuts s’adrecen a persones residents a Barcelona i que siguin titulars del contracte de lloguer de la seva residència habitual. Cal complir, a més, alguns requisits, que en funció de l’ajut tenen unes particularitats o unes altres. Consulta aquí les diferents opcions.

2. No puc assumir el pagament de la hipoteca. Què puc fer?

Si no pots fer front al pagament de les quotes de la hipoteca, cal que t’adrecis a alguna de les oficines de l’habitatge, on tens a la teva disposició el servei d’informació i assessorament Ofideute, adreçat a les famílies amb dificultats per pagar els préstecs o crèdits hipotecaris i que estan en risc de perdre el seu habitatge principal. Els tècnics qualificats t’ajudaran a intentar renegociar el deute hipotecari amb l’entitat bancària. A les oficines de l’habitatge, a més, també se us pot informar dels ajuts d’emergència per pagar quotes d’amortització hipotecària.

3. M’he quedat al carrer com a causa d’un desnonament. Què puc fer?

Si no tens cap lloc on passar la nit i et trobes al carrer per culpa d’un desnonament, pots trucar al Centre d’Urgències i Emergències de Barcelona (CUESB), al telèfon gratuït 900 703 030. Et buscaran un lloc on poder dormir. Posteriorment, a les oficines de l’habitatge de Barcelona, és possible demanar l’ajut d’urgència per als qui han perdut casa seva a causa d’un desnonament o d’una execució hipotecària.

4. Vull rehabilitar el meu habitatge. Com ho puc fer?

Si la rehabilitació afecta tot l’edifici, cal tramitar els ajuts a la rehabilitació d’habitatges i edificis. Ho pot fer el president de la comunitat de propietaris, l’administrador de la comunitat o el propietari de l’edifici. Quan es tracta de rehabilitacions d’interiors d’habitatges, els ajuts els pot sol·licitar el propietari de l’habitatge o fins i tot el llogater, degudament autoritzat pel propietari. Els ajuts es tramiten a les oficines d’habitatge de Barcelona. Un requisit indispensable és disposar d’una llicència d’obres o d’un comunicat immediat que certifiqui l’inici de l’activitat. Cal tenir en compte, a més, que hi ha àrees de la ciutat que, per les seves característiques, disposen d’ajuts especials: els polígons d’habitatge, la zona de Sant Ramon, el barri del Raval, i l’"illa eficient", a l’Eixample.

5. Tinc un habitatge a Barcelona i vull donar-li un ús. Quines opcions tinc?

Si tens un pis buit i vols treure'n profit —i contribuir, així, a la millora dels habitatges de la ciutat—, tens tres opcions: incloure’l a la Borsa de Lloguer Social de Barcelona; acollir-te al nou Pla de pisos buits de l’Ajuntament, o cedir el pis a l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Per incloure’l a la Borsa de Lloguer, cal demanar cita prèvia en alguna de les oficines d’habitatge de Barcelona i emplenar la sol·licitud corresponent. El pis ha d’estar ubicat a la ciutat i tenir la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiència energètica —o estar en condicions d’obtenir-los—. Aquesta opció permet beneficiar-se de l’Avalloguer —un sistema de cobertura del cobrament de les rendes de lloguer—, assegurances, subvencions i assessorament jurídic i tècnic. 

6. M’agradaria accedir a un habitatge públic. Com ho puc fer?

Per optar a un habitatge públic, cal dirigir-se a alguna de les oficines d’habitatge de Barcelona i inscriure’s en el Registre de Sol·licitants. Ho poden fer les persones que es vegin privades del seu habitatge per decret judicial, sentència judicial ferma o dació en pagament de l’immoble, així com famílies amb menors d’edat que visquin en un habitatge en condicions precàries de sanitat, higiene i seguretat, o algun membre amb discapacitat o amb problemes greus de salut que es vegin agreujats per les males condicions de l’habitatge, entre altres casuístiques. Recordeu que la inscripció en el Registre caduca al cap de tres anys, de manera que cal anar renovant-la.

7. Com puc accedir a la Borsa de Lloguer?

Un dels requisits imprescindibles per inscriure’s a la Borsa de Lloguer és estar empadronat a la ciutat de Barcelona. També cal anar a alguna de les oficines d’habitatge i inscriure’s en el Registre de Sol·licitants. Un cop inscrits, accedireu als pisos de la borsa. Llogar un pis a través d’aquest sistema és avantatjós en molts aspectes: el preu de lloguer és inferior al del mercat —tant si es tracta d’un habitatge protegit com si és un habitatge lliure—; els tècnics s’encarreguen de buscar el millor pis disponible, i es proporciona assistència en l’elaboració i la signatura del contracte, així com assessorament jurídic durant tot el procés —sense cost—, entre altres. 

8. Puc beneficiar-me d’un ajut d’urgència o d’emergència?

Els ajuts d’urgència són prestacions a fons perdut que s’atorguen a persones que han contret deutes en relació amb l’habitatge. Garanteixen una llar al sol·licitant i la seva família. Les poden demanar les persones amb rebuts impagats de rendes de lloguer o de quotes d’amortització del préstec hipotecari, així com les que hagin perdut l’habitatge com a conseqüència d’un desnonament o d’una execució hipotecària. Per a casos molt urgents de vulnerabilitat i de pèrdua imminent de l’habitatge, el Consorci disposa dels habitatges del fons de lloguer social, que adjudica a través de la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona. Si et trobes en una situació d’emergència i risc d’exclusió residencial, adreça't a l’oficina de l’habitatge més propera. 

9. Qui gestiona les polítiques d’habitatge a Barcelona?

Les polítiques d’habitatge a Barcelona depenen de l’Ajuntament i, en concret, de la Regidoria d’Habitatge. Altres ens públics rellevants són el Patronat Municipal de l’Habitatge —creat pel municipi i que promou habitatges per atendre les persones que no poden accedir a un domicili digne en condicions de mercat— o el Consorci de l’Habitatge de Barcelona —format per l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu desenvolupar les funcions, les activitats i els serveis relacionats amb l’habitatge assequible a Barcelona—.

10. L’accés a l’habitatge és un dret?

L’habitatge és un dret bàsic de les persones reconegut en diversos instruments internacionals, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans (article 25) o el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals (article 11), i també en la Constitució espanyola (article 47), que especifica que “els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret”.