Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

    • ->Un home rentant plats a casa seva
    • ->Un home a casa seva
    • ->La mare i la seva filla llegint al sofà
    • ->Una noia estenent la roba
    • ->Unes noies al terrat
  • La protecció del dret a l'habitatge és cosa de tothom

    A Barcelona ho tenim clar: l’habitatge és un dret com una casa. Ha de ser així per garantir una vida digna a tothom. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona treballa intensament per implementar una política d’habitatge que atengui la situació actual d’emergència i que actuï sobre les causes concretes que fan difícil accedir a una llar a la ciutat. L’objectiu principal que es persegueix és facilitar aquest accés a diferents capes de la societat mitjançant propostes innovadores i tenint en compte nous reptes com l’envelliment de la població.

    Som conscients que per generalitzar aquest dret cal canviar la percepció que sovint es té de l’habitatge com un bé d’inversió i assumir que és un bé de primera necessitat. Per dur a terme aquesta tasca, la nova política d’habitatge municipal treballa conjuntament amb entitats socials, associacions de veïns i professionals del sector en diferents àmbits: la promoció de nous pisos de lloguer públic, la mobilització d’habitatges buits, la rehabilitació socialment proactiva i ecològicament eficient, la promoció del cohabitatge com a nova forma d’accés i concepció de la llar, l'impuls de campanyes de sensibilització i difusió, així com el foment de la disciplina per impedir usos antisocials dels pisos, entre d'altres.

    Per encabir aquest nou horitzó dibuixat en el Pla d’actuació municipal (PAM), s’ha elaborat el Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025.

    Com promoure l’habitatge com un dret bàsic?

    En aquests desplegables podràs trobar els principals eixos d’actuació en què treballa actualment l’Ajuntament de Barcelona per garantir l’habitatge com un dret bàsic.

    Fer front a l'emergència, el punt de partida

    L’Ajuntament de Barcelona treballa de manera transversal per fer front a la situació d’emergència de l’habitatge que ha causat la crisi econòmica i social dels darrers anys. El punt de partida per atendre aquesta situació ve condicionada per dues dades remarcables: només el 2% del parc d’habitatge de la ciutat és públic, i més del 80% dels desnonaments que hi ha són causats per les dificultats per pagar el lloguer. És evident, doncs, que d’una banda cal augmentar tant el nombre d’habitatges públics de lloguer com els ajuts; i de l’altra, impulsar canvis normatius en la legislació autonòmica i estatal orientats a evitar noves bombolles immobiliàries.

    Un home consulta les seves factures

    Evitar desnonaments i respondre a l'accés a l'habitatge digne

    L’experiència dels últims anys ens ha demostrat que la millor manera de plantar cara a l’emergència de l'habitatge rau en el fet d’actuar quan es produeixen desnonaments, garantir si cal un reallotjament digne i, sobretot, treballar per evitar-los.

    Mitjançant la mediació amb els propietaris i amb ajudes al pagament del lloguer, moltes unitats de convivència que podrien arribar a ser desnonades aconsegueixen revertir la situació. S'evita, per tant, el desnonament i la despesa dels recursos destinats a afrontar-lo, però també es contribueix a prevenir que les persones passin per un tràngol tan angoixant.

    Juntament amb l’increment de mesures preventives per combatre els desnonaments s’ha desenvolupat una línia d’actuació en cas que es produeixin. En aquest sentit, es treballa intensament per reforçar la cultura de la mediació. S’ha impulsat un equip especialitzat en la prevenció de desnonaments, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER). Aquest equip treballa amb els centres de serveis socials, les oficines de l’habitatge i els districtes per garantir l’acompanyament durant tot el procés i, si escau, facilitar el reallotjament digne de les unitats familiars afectades.

    Som conscients, però, que hi ha moltes famílies en situació de vulnerabilitat per ordres de desnonament que desconeixem. És per això que s’està promovent un nou protocol amb jutges i procuradors que ens faciliti com més informació millor i al més aviat possible. L’objectiu és que l’Ajuntament obtingui dades sobre els desnonaments previstos per actuar amb la màxima antelació.

    Impuls d'un parc de lloguer públic

    Barcelona es mereix un parc d’habitatge públic com el de la resta de ciutats europees, és a dir, que representi el 15% del parc existent, enfront del 2% actual. 

    Per fer efectiu aquest mandat, l’Ajuntament promourà diferents línies d’acció: des de la construcció de nou habitatge públic fins a la captació d’habitatge privat per oferir-lo en lloguer social, i també la compra de pisos i edificis a preus inferiors als del mercat. A tall de dada, a la ciutat hi ha prop de 31.200 pisos buits, dels quals 2.592 són propietat dels bancs.

    Cal apuntar que la nova política d’habitatge concep el parc de lloguer públic com una eina al servei dels diferents col·lectius que no poden fer front a l’habitatge de mercat. Per aquest motiu, partint de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona com a peça fonamental per promoure habitatge nou, s’està treballant amb altres operadors públics, així com amb promotors privats sense ànim de lucre o lucre limitat, i fomentant també el cohabitatge.

    La rehabilitació, peça clau per garantir un habitatge digne

    Per fer efectiu el dret a l’habitatge digne, l’Ajuntament col·labora amb tots els professionals del sector de la rehabilitació (adherits a l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Urbanística, l’OBRA).

    Aquesta col·laboració és una peça essencial tant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans en el seu habitatge com per generar ocupació digna.

    Enguany, de manera innovadora, en la convocatòria del 2016 d’ajuts a la rehabilitació s’han incorporat ajudes per a la millora de l’interior dels pisos. Això permet treballar en la part funcional dels edificis, i alhora en les condicions d’habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica de l’interior dels habitatges. Així, els ajuts a la instal·lació d’ascensors o la renovació de les façanes es combinen amb subvencions per substituir banyeres per plats de dutxa si hi ha persones grans que ho requereixen, o per millorar l’aïllament acústic dels habitatges, entre altres.

    Tot plegat constitueix una pinzellada de la nova política d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i de les diferents dimensions que preveurà el nou Pla pel dret a l’habitatge 2016-2026. Un procés que s’està duent a terme amb una vocació d’innovació clara i de voluntat participativa no solament amb la ciutadania, sinó també amb diferents sectors professionals.

    Porta exterior d'un edifici d'habitatges