Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia. Consulta aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. D’altra banda, les persones que viuen en un habitatge públic de l'IMHAB poden consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La coordinació amb la resta de polítiques d’habitatge és clau perquè la regulació dels lloguers sigui efectiva, segons els experts

08/10/2020 - 17:38

Habitatge. La quarta sessió de la comissió no permanent per l’estudi sobre la regulació dels lloguers s’ha centrat en els seus efectes sobre el mercat de lloguer.

La quarta sessió de la comissió no permanent per l’estudi sobre la regulació dels lloguers s’ha centrat en els seus efectes sobre el mercat de lloguer.

El passat 7 d’octubre es va reunir la quarta sessió de la comissió no permanent per l’estudi sobre la regulació dels lloguers de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta quarta sessió el debat s’ha centrat en els efectes, positius i negatius, que la regulació del preu del lloguer podria tenir en el mercat immobiliari i ha tingut la vista posada en la llei de regulació de lloguers aprovada al Parlament de Catalunya el passat 9 de setembre. Hi han participat el Doctor Arquitecte, llicenciat en ciències polítiques i Codirector del Postgrau de polítiques d’Habitatge de l’Escola Sert, Jordi Bosch i Meda; la Relatora de les Nacions Unides sobre habitatge adequat entre 2014 i 2020 i Directora de THE SHIFT, Leilani Farha; el Doctor en Planificació Urbana i Regional per la Universitat de Califòrnia i exdirector d’Habitatge de la ciutat de Berkeley, Stephen Barton; l’economista del Gabinet Econòmic de Comissions Obreres, Luis Zarapuz; el representant del COAC i Professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a la UPC, Josep Maria Vilanova; i la Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i Presidenta de la FADEI, Montserrat Junyent. La comissió ha estat presidida per la regidora del grup municipal d’ERC, Eva Baró, i la vicepresidència ha anat a càrrec de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín.

L’experiència en la regulació dels preus del lloguer al nostre país és encara recent, però tal com ha recordat la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, és una estratègia que s’ha seguit al llarg de la història i a països diversos, fins i tot a moltes ciutats dels Estats Units, un país amb polítiques econòmiques molt liberals. La Relatora de les Nacions Unides sobre habitatge adequat entre 2014 i 2020 i Directora de THE SHIFT, Leilani Farha, ha recordat com als Estats Units són més de 200 les ciutats que ho regulen, a França, arran de la pandèmia, ja n’hi ha 28, més enllà de París que ja ho feia, i a Berlín s’està intentant congelar.

El primer punt en què han estat d’acord quasi tots els experts és que és una eina efectiva a curt termini però que no pot funcionar sola. El Doctor Arquitecte, llicenciat en ciències polítiques i Codirector del Postgrau de polítiques d’Habitatge de l’Escola Sert, Jordi Bosch, també ha parlat de com millora l’assequibilitat de forma immediata deixant més renda disponible a les famílies per l’estalvi i pel consum, de manera que pot servir també per reactivar l’economia. El Doctor en Planificació Urbana i Regional per la Universitat de Califòrnia i exdirector d’Habitatge de la ciutat de Berkeley, Stephen Barton, ha dit que «el control de lloguers és l’única política pública ràpida per aconseguir un lloguer estable». Ha explicat que, amb una política que té un cost zero per l’administració, es pot evitar l’expulsió de veïns de certs barris, evitant el cost humà que provoca qualsevol desplaçament o l’abocament a la pobresa en cas que els veïns no marxin a un altre barri o ciutat.

La regulació dels lloguers té, per tant, un efecte positiu immediat en els veïns, però cal preguntar-se també per quin efecte pot tenir en el mercat i si pot portar també a conseqüències negatives. Fahra convida, abans de res, a preguntar-nos què és el mercat. «Què és el mercat? Qui pot pagar lloguers alts? Estem en un nou territori i, des d’una perspectiva de drets humans, el mercat s’hauria de veure determinat per la capacitat adquisitiva de la gent. És problemàtic pensar en el mercat per separat. La gent i els polítics són el mercat».

Tot i això els experts han estat d’acord en una sèrie d’efectes negatius i la necessitat de buscar mesures per pal·liar-los. Els més importants són la possible disminució del parc de lloguer disponible, i de la qualitat dels habitatges o l’increment del mercat negre. La Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i Presidenta de la FADEI, Montserrat Junyent, ha alertat que això ja pot estar passant amb la llei aprovada a Catalunya el mes de setembre, ja que molts petits propietaris estan posant els seus pisos al mercat de compravenda i traient-los del de lloguer per buscar una millor rendibilitat. Per altra banda cal vigilar que el control de rendes no empitjori la qualitat del parc de lloguer i faci que els propietaris deixin d’invertir en obres de manteniment. Això, explica Junyent, ja va passar amb la reforma de la LAU de 1964 que controlava el preu dels lloguers. Per evitar que tot això passi és clau un concepte que apunta el Doctor Arquitecte, llicenciat en ciències polítiques i Codirector del Postgrau de polítiques d’Habitatge de l’Escola Sert, Jordi Bosch, el benefici raonable. Qualsevol regulació del lloguer ha d’anar acompanyada d’una garantia del benefici raonable per la propietat per tal d’evitar aquestes externalitats negatives. És important, doncs, crear exempcions per obra nova i habitatges rehabilitats o ajudes i incentius que fomentin la rehabilitació. Barton ha parlat des de l’experiència de Berkeley, i ha explicat com a Berkeley les reformes no s’han reduït respecte a les que es feien abans de la regulació o respecte ciutats veïnes no regulades. També explica que ha donat eines a les persones llogateres per demanar rebaixes en cas que no es facin reformes i a propietaris ajudes per fer-ne.

Altres problemes que no es resoldran amb la regulació del lloguer són el possible increment de les pràctiques abusives, la discriminació per motius ètnics o de condició sexual a l’hora d’accedir a un habitatge o la protecció de les persones amb ingressos més baixos que no poden pagar aquests preus regulats. Tot això demostra que calen eines més enllà de la regulació. L’economista del Gabinet Econòmic de Comissions Obreres, Luis Zarapuz, ha dit que la llei de regulació del preu del lloguer és una eina a curt termini mentre es gestiona la resta. I aquesta resta, com ha explicat Bosch, és el sistema d’habitatge que inclou el foment del lloguer social, ajuts al pagament del lloguer per a persones amb sous baixos el i foment de la rehabilitació. Bosch ha parlat, fins i tot, de la possibilitat d’una gestió pública, encara que sigui de forma indirecta, per garantir una gestió que busqui la cohesió social i eviti possibles efectes negatius. Junyent també ha parlat de la importància de compartir la responsabilitat entre actors públics i privats i no deixar la resolució del problema de l’habitatge només en mans privades i del control de preus. Després de tot el debat, si una cosa queda clara, és que la regulació dels preus del lloguer pot ser una eina molt efectiva però requereix coordinació amb altres mesures que no deixin ningú fora i evitin conseqüències negatives.

Comparteix aquest contingut