El passat 8 de setembre es va reunir la tercera sessió de la comissió no permanent per l’estudi sobre la regulació dels lloguers de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta tercera sessió s’ha parlat sobre marcs competencials i escenaris potencials per la regulació del lloguer a la ciutat de Barcelona. Hi han participat el Doctor en Dret, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques al
Departament de Justícia, Xavier Bernadí; la Catedràtica de Dret Civil per la UB i Jean Monnet de Dret Privat europeu, Esther Arroyo; el professor titular de Dret Administratiu de la UB, Domènec Sibina; el Catedràtic de Dret Cívil per la UPF, Josep Ferrer; el professor de Dret Civil a la URV i membre de la Càtedra UNESCO d’habitatge a la URV, Héctor Simón; el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols i l’investigador titular de l’Institut Ostrom Catalunya, economista i graduat en International Business Economics per la UPF, Pol Borrellas. La comissió ha estat presidida per la regidora del grup municipal d’ERC, Eva Baró, i la vicepresidència ha anat a càrrec de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín.
La sessió ha tingut lloc en un moment especialment pertinent, ja que precisament el 9 de setembre es vota al Parlament de Catalunya una proposta de llei per la regulació dels lloguers. Una proposta de llei que, com ha recordat Martín, ha arribat gràcies a l’impuls de la ciutadania per una proposta del Sindicat de Llogateres i 4.000 entitats més. «Això demostra que el debat no és si s’ha de fer o no, sinó els aspectes tècnics», ha dit Martín, que també ha recordat que la regulació dels lloguers és una mesura més, però no l’única, ha d’anar acompanyada d’un augment de pressupost, i mesures contra l’especulació i l’emergència habitacional. En aquest punt hi han estat d’acord tots els experts excepte el president de la Cambra de la Propietari, Joan Ràfols, i l’investigador de l’Institut Olstrom, Pol Borrellas, que s’han mostrat contraris a qualsevol tipus de regulació argumentant que reduiria l’oferta d’habitatge de lloguer i fan una crida a construir més habitatge, públic i privat.
Competències
Així doncs, el debat no s’ha centrat en si cal regular o no els lloguers sinó en com fer-ho i quin és el marc competencial. «Hi ha un problema d’accés a l’habitatge i plantejar-se si les comunitats autònomes hi poden posar remei no és només legítim, sinó que és un deure», ha manifestat la Catedràtica de Dret Civil per la UB i Jean Monnet de Dret Privat europeu, Esther Arroyo. El professor titular de Dret Administratiu de la UB, Domènec Sibina, ha manifestat que l’habitatge hauria de tenir un tractament similar a la sanitat, i ser tractat com una necessitat no un bé de consum regulat únicament per les lleis del mercat.
La pregunta que cal respondre, doncs, és si una llei catalana que reguli els lloguers és constitucional o no i, en aquest sentit, els experts expliquen que cal reflexionar sobre els motius que poden fer que no ho sigui. En primer lloc podríem trobar les objeccions per motius substantius o de fons, és a dir, si es creu que és una matèria que es pot regular. En aquest sentit, els experts en dret, han estat d’acord que no hi ha conflicte, els lloguers es poden regular. Per tant, el debat s’ha de centrar en qui ho pot fer. Aquesta regulació afectaria el dret a la propietat, un dret bàsic però que ha d’anar lligat a la funció social de la propietat i, per tant, no és un dret absolut. És per això que el que caldria veure és de quina manera es regula perquè no sigui una regulació desmesurada ni provoqui pèrdues sostingudes a llarg termini. En aquest sentit, Arroyo, ha manifestat que «ningú millor que el legislador sap com abordar-ho i que aquest mecanisme seria més eficaç que el foment de nous habitatges, si més no a curt termini».
L’escull més gran per la regulació dels lloguers són les objeccions que tenen a veure amb el marc competencial. En aquest sentit, el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques al Departament de Justícia, Xavier Bernadí, s’ha mostrat «convençut que tenim competències per una regulació orientada a contenir la renda dels lloguers. Ho estava en el moment d’impulsar el primer decret llei, en conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i després del segon». Tot i reconèixer que les competències no són una ciència exacta, els juristes han explicat que el contracte de lloguer és un contracte civil i la Generalitat té competència en matèria civil. Ara bé, aquesta competència té excepcions, i entre elles hi trobem les bases contractuals. Si la renda es considera una base la Generalitat ja no hi té competència i aquestes bases no han estat mai formalitzades per l’Estat. Aquest aspecte, doncs, presenta dubtes i tant pot ser una escletxa que permeti la regulació com un motiu perquè el Tribunal Constitucional la declari inconstitucional. En aquest sentit, el Catedràtic de Dret Cívil per la UPF, Josep Ferrer; fa una crida a buscar una iniciativa coordinada amb l’Estat que té mecanismes per dotar de competències a les institucions autonòmiques.
Matisos i experiències internacionals
Una altra cosa que ha quedat clara és que la regulació dels lloguers no és blanc o negre, sinó que hi ha molts matisos i possibilitats. El professor de Dret Civil a la URV i membre Càtedra UNESCO d’habitatge a la URV, Héctor Simón, ha explicat que hi ha una gran varietat de models que van des del mercat completament lliure fins a la renda totalment controlada passant per la possibilitat d’un control voluntari, vinculat a incentius fiscals per la propietat si s’hi adhereix, o un preu inicial lliure i un control només de les actualitzacions. Segons Simón cal trobar el model adequat perquè un model massa restrictiu podria fer créixer el mercat negre.
Els experts han parlat també de mesures que sí que es podrien aplicar dins del marc competencial actual, com per exemple fixar Índex de Referència de Preu que siguin orientatius. Arroyo també ha parlat de com a Catalunya sempre que un preu és lesiu en més del 50% del preu de mercat el contracte es pot rescindir. En aquest sentit ha manifestat que, «si es pot impugnar un contracte si el preu és abusiu, com no s’ha de poder fixar quan un preu és abusiu?».