Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Es lliuren les claus dels 20 habitatges del projecte d’habitatge cooperatiu La Balma

15/07/2021 - 21:26

Habitatge. Els pisos en règim de protecció oficial s’han construït en un solar públic cedit a la cooperativa per 75 anys prorrogables

Es lliuren les claus als veïns i veïnes dels 20 habitatges en règim de protecció oficial del projecte d’habitatge cooperatiu La Balma, al carrer Espronceda 131-135 del barri del Poblenou, al Districte de Sant Martí, construït en un solar públic que  l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (IMHAB) ha cedit a la cooperativa Sostre Cívic per 75 anys, prorrogables. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president de Sostre Cívic, Carlos Alcoba; el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Guillem Llorens; la directora de la Delegació de Barcelona de Fiare Banca Ètica, Sònia Molina; el secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala i les representants de La Balma Sil Bel i Maria Badia han participat en l’acte.

El projecte de La Balma neix l’any 2016 quan la cooperativa Sostre Cívic, amb un grup impulsor de persones sòcies i l’equip d’arquitectes de la cooperativa Lacol i la Boqueria, guanyen el concurs impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupar un projecte d’habitatge cooperatiu al barri del Poblenou. El procés de construcció va començar el mes de setembre de 2019 i ara s’entreguen les claus a les 20 unitats de convivència que s’hi instal·laran.

La Balma és un edifici de cinc plantes i consta de vint habitatges en règim d’Habitatge de Protecció Oficial de tres tipologies: els petits, de 48,9 m²; els mitjans, de 61 m² i els grans de 75,34 m². A més dels habitatges, l’edifici disposarà d’una sèrie d’espais comuns: una sala comunitària amb cuina i lavabo, un aparcament i taller de bicicletes, habitacions per convidats, una sala de cures, una bugaderia i un terrat comunitari.

L’edifici està construït amb fusta i disposarà de geotèrmia, una font d’energia renovable obtinguda de la calor emmagatzemada a l’interior de la Terra. El grup impulsor de La Balma és heterogeni i intergeneracional, i inclou tipologies familiars diverses, monoparentals, parelles amb i sense fills, unitats individuals joves o jubilades. A més a més, un dels habitatges està reservat a una unitat de convivència que es trobi en situació d’especial vulnerabilitat. S’hi instal·laran dos joves exmenors tutelats.

Impuls al cohabitatge

Aquesta és una de les diverses accions de l’Ajuntament de Barcelona en l’aposta per ampliar al màxim l’habitatge públic de lloguer, i que es recull en el Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025.

Amb aquest model, Barcelona s’ha convertit en una de les primeres ciutats de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge i que tenen per objectiu garantir l’accés a un habitatge digne i assequible, mantenir la titularitat pública del sòl, lluitar contra l’especulació, afavorir l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomentar la gestió comunitària dels immobles.

L’any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot, on els veïns ja hi viuen: Princesa, 49 (5 habitatges) i La Borda (28 habitatges). L’any 2016 es va ampliar a un total de 122 habitatges amb una primera licitació de solars i edificis municipals en la que es van adjudicar quatre solars, un dels quals, el de la Balma. L’any 2019 es va fer una segona licitació pública de tres solars, que van sumar 107 nous habitatges.

A més a més, per impulsar aquesta modalitat d’habitatge, l’Ajuntament ha creat la taula d’habitatge cooperatiu, com a nou grup de treball dins el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Dins d’aquesta taula l’Ajuntament ha firmat un conveni amb entitats sense ànim de lucre per agilitzar el procés de cessió de solars i augmentar el parc públic d’habitatges. Amb el conveni firmat el passat mes de novembre, s’han posat a la disposició d’aquestes entitats 15 solars i 3 edificis que sumen un total de 497 habitatges dedicats al lloguer i al cohabitatge.

Comparteix aquest contingut