Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

L’Ajuntament signa la cessió de tres solars municipals a cooperatives de cohabitatge

05/07/2021 - 18:58

Habitatge. Fem Ciutat, La Regadora i Torrent Viu comptaran amb uns 150 habitatges que faran créixer el parc públic de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha signat la cessió de tres solars municipals per a construir promocions d’habitatge cooperatiu, les quals sumaran 150 habitatges al parc d’habitatge públic de la ciutat. Es tracta de Fem Ciutat, a l’Avinguda de l’Estatut 15-17 (Horta – Guinardó), que compta amb 105 habitatges, 100 places d’aparcament per cotxes i 41 per a motos, 14 trasters i 4 locals comercials; La Regadora, a les Casernes de Sant Andreu, amb 35 habitatges i un local comercial; i Torrent Viu, al carrer General Vives 4, amb 16 habitatges. Està previst que les obres de La Regadora i Torrent Viu  acabin abans del juny de 2023, i que les de Fem Ciutat finalitzin abans del juliol de 2025.

Els tres projectes s’han presentat tenint en compte els criteris sostenibles i mediambientals. Per exemple, el projecte de Torrent Viu aposta per aprofitar les possibilitats i l’entorn del corredor natural que connecta la Serra de Collserola amb la xarxa d’espais verds de Barcelona. Així, l’edifici està plantejat per donar l’esquena a la Ronda de Dalt i obrir-se al Parc de Joan Raventós, punt que connecta amb el cor de Sarrià. A més a més, l’edifici proposat serà de classificació energètica A tant pel que fa a la demanda energètica com a les emissions de CO2.

Aquests solars provenen del segon concurs de solars públics destinats al cohabitatge de l’Ajuntament de Barcelona i dona continuïtat a la voluntat del consistori d’ampliar el parc públic per tal d’oferir un habitatge digne, evitar l’especulació immobiliària, fomentar el cooperativisme i enfortir el teixit social i l’economia solidària.

Més cohabitatge a la ciutat

El cohabitatge consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca o d’un solar en desús en què la cooperativa hi pugui construir. La cessió és per un període de 75 anys, tot i que és prorrogable fins a 90, i la cooperativa és qui s’encarrega de construir o rehabilitar i gestionar l’habitatge. Un cop passat aquest termini, la propietat del que s’hagi construït passa a ser municipal.

La posada en marxa d’aquest model a la ciutat va ser el passat 2015, amb la signatura de dos convenis com a prova pilot. Princesa 49 i La Borda serien les dues primeres cooperatives a sumar-se a aquesta iniciativa amb 33 habitatges i convertirien Barcelona en la primera ciutat de l’Estat a apostar per aquest tipus de solució habitacional. L’any 2016 es va posar en marxa un primer concurs en el qual es van adjudicar quatre promocions a La Xarxaire, La Chalmeta, Cirerers i la Balma. Les obres estan a punt de finalitzar i sumaran 89 habitatges més a la ciutat. Amb aquesta nova cessió a Fem Ciutat, La Regadora i Torrent Viu el parc públic de la ciutat passarà a ser de més de 200 habitatges i permetrà que hi visquin més de 500 persones.