Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Els fons Next Generation, una oportunitat clau per fomentar la rehabilitació i guanyar en eficiència energètica

01/03/2024 - 14:26

Habitatge. Els ajuts dels fons europeus impulsen a tenir habitatges més eficients energèticament, fet que comporta avantatges, com ara, estalviar en les factures i tenir una llar més confortable.

L’Ajuntament de Barcelona vol potenciar encara més la rehabilitació d’habitatges, edificis i barris per millorar la seva eficiència energètica, sobretot en la situació de crisi climàtica en què ens trobem actualment. Per aconseguir aquest propòsit, la ciutadania té a la seva disposició els ajuts dels fons Next Generation UE, una molt bona oportunitat per dur a terme obres pendents per la falta de diners.

Per donar a conèixer la rellevància dels fons europeus en l’àmbit de la rehabilitació d’habitatges, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha organitzat la Jornada Tècnica Rehabilita, que s’ha celebrat el 23 i 29 de febrer a la seva seu i a la del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona.

L’objectiu del primer dia ha estat explicar la importància dels fons Next Generation de la Unió Europea a l’hora de fomentar la rehabilitació d’edificis a la ciutat per millorar l’eficiència energètica. Ha comptat amb la participació d’Anna M. Font i Morera, arquitecta i directora del Programa dels Fons Europeus en matèria de rehabilitació i regeneració de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Font ha demanat la creació de “plans de rehabilitació estables que respectin els temps dels veïns i les veïnes” que incloguin “els problemes de conservació i les necessitats d’accessibilitat”.

Per altra banda, una de les taules rodones del segon dia ha tractat sobre quines actuacions s’estan duent a terme a Catalunya per impulsar la rehabilitació. En aquest debat ha intervingut Ana Rigalt Benito, cap del Departament de Foment de la Rehabilitació de l’IMHAB, que ha explicat que la rehabilitació és un eix prioritari per l’Ajuntament de Barcelona i que forma part d’un pla d’acció per fer front a l’emergència climàtica. En aquest sentit, ha subratllat que la ciutat té un gran objectiu de rehabilitació: “Hem de rehabilitar molt més i amb unes exigències energètiques molt superiors”. I ha explicat que s’ha adaptat els serveis, s’ha redimensionat els equips, s’han millorat les eines informàtiques i ha augmentat la col·laboració publicoprivada per assolir l’objectiu.

La Jornada Tècnica ha servit també per presentar l’estudi ‘Anàlisi i propostes per a l’optimització del programa d’ajuts Next Generation per a la rehabilitació residencial’, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per Ramon Muñoz Jordán, arquitecte expert en rehabilitació. A més a més, en altres taules rodones s’ha parlat de nous models de negoci i s’han presentat exemples de casos de bones pràctiques en altres ciutats de l’Estat.

Els efectes de tenir un habitatge poc eficient energèticament

El parc d’habitatge de Barcelona està envellit, tal com es desprèn de les dades de l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) titulat ‘Estratègies i potencial de rehabilitació. Estat físic i potencial de millora del parc d’habitatges de Barcelona’. El treball conclou que el 87% dels edificis de la ciutat es va construir abans del 1980 i, per tant, no entren dins la primera normativa d’eficiència energètica aprovada aquell any a l’Estat. A més, un 81% del total d’habitatges de Barcelona obtindrien una qualificació energètica E o inferior, segons els resultats de la simulació feta per a l’estudi.

L’informe també assenyala que en el període 2008-2019, només un 10% d’habitatges es va sotmetre a “grans reformes de rehabilitació” i posa el focus en les conseqüències econòmiques que pot tenir per a les famílies viure en un habitatge poc eficient energèticament. Mantenir una temperatura adequada a les llars costa, de mitjana, 196 € al mes en els edificis plurifamiliars, xifra que s’enfila fins als 399 € al mes en els edificis unifamiliars. Així mateix, un 25% de les llars destina el 10% dels ingressos a pagar la factura de llum, fet que les situa en risc de pobresa energètica.

Habitatges més eficients amb els fons Next Generation

Els fons es divideixen en quatre línies d’ajudes:

  • Rehabilitació de l’edifici.
  • Rehabilitació de l’habitatge.
  • Rehabilitació dels barris.
  • Elaboració del Llibre de l’Edifici i Projectes.

Per demanar algun d’aquests ajuts, cal ser propietari de l’habitatge.

Si hi estàs interessat o interessada, trobaràs tota la informació necessària al web de l’Ajuntament ‘Rehabilitar és estalviar’.

També tens al teu abast l’Oficina de Rehabilitació Municipal (ORM), on t’ofereixen assessorament, gestió i acompanyament per tramitar aquestes ajudes.

Més informació