Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El Consell de l’Habitatge Social es conjura pel dret a l’habitatge amb el Pla Viure

11/12/2024 - 09:46

Habitatge. L’Ajuntament va presentar davant l’òrgan participatiu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona la seva aposta per ampliar el parc assequible i social, rehabilitar i millorar els habitatges i atendre la vulnerabilitat.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el seu pla d’acció per enfortir el dret a una llar digna per als propers anys davant del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. En la sessió plenària d’aquest dilluns, presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb els membres de l’òrgan participatiu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el consistori va presentar el Pla Viure, el marc estratègic en matèria d’habitatge a la ciutat.

Els orígens del Pla Viure tenen com a fonament una mirada transversal per poder treballar amb el conjunt de la ciutadania el dret universal a l’habitatge. Aquesta línia d’actuació posa l’accent, especialment, en la sostenibilitat i el benestar, tenint en compte els canvis econòmics i socials a Barcelona, i el marc legal actual.

Els objectius principals d’aquest són:

  • Universalitzar el dret a l’habitatge: ampliar el parc assequible i social.
  • Rehabilitar i millorar els habitatges des de la sostenibilitat: l’accessibilitat i el confort.
  • Atendre la vulnerabilitat: el repte demogràfic i els estadis vitals.

El consistori ha apostat per implementar diverses accions dins del Pla Viure, com el desenvolupament d’un nou pla estratègic d’habitatge. El Pla Viure no solament defineix els objectius sinó també les accions i serveis en aquesta matèria per al període 2025-2032.

Les pròximes passes, establertes per al 2025, contemplen la continuïtat del pla d’acció a través de reunions amb entitats i amb els districtes de la ciutat, per tal d’obrir el procés participatiu ‘decidim.cat’. La culminació d’aquesta primera fase es preveu per al maig del 2025, després de les reunions amb els equips tècnics, per tal de tenir el primer esborrany.

S’ha treballat internament i externament en un primer diagnòstic de la situació actual de l’habitatge a Barcelona, a través de les dades subministrades pels balanços anuals i de revisió de l’anterior Pla d’Habitatge, els estudis de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, el Pla Director Urbanístic Metropolità o dades primàries de Generalitat de Catalunya.

El Pla pel Dret a l’Habitatge continua consolidant les seves accions el 2023

La sessió plenària també ha analitzat el balanç 2023 del Pla pel Dret a l’Habitatge i l’evolució de totes les accions dutes a terme, les quals són un reflex de la garantia que els recursos que es destinen permeten fer més efectiu el dret a l’habitatge. El recull de dades més destacades és:

  • L’evolució que han tingut els ajuts al pagament de l’habitatge, compresa entre els anys 2015 i 2023, ha sigut positiva: s’han passat dels 29 milions d’euros, amb una especial incidència als ajuts estables, als 68 milions d’euros.
  • En el marc de l’ampliació del parc d’habitatge assequible, durant el 2023, s’ha incrementat en 849 els habitatges assequibles gestionats per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB).
  • Entre el 2016 i el 2023 s’ha ampliat el nombre d’immobles públics o amb suport públic del parc d’habitatges assequible en 6.606, que han permès allotjar unes 16.400 persones noves.

El Consell de l’Habitatge Social

Amb gairebé 20 anys de recorregut, el Consell és un òrgan consultiu i de participació sobre la política d’habitatge a la ciutat en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. La seva finalitat és actuar com a instrument de generació d’opinió, propostes i promoció de la seva anàlisi.

Actualment, el plenari està format per un centenar de membres que representen: la Generalitat i l’Ajuntament, els grups polítics municipals, organismes i empreses públiques relacionades amb la planificació i construcció d’habitatges, consells sectorials de participació municipal, entitats socials sense ànim de lucre, associacions i entitats de suport social per a l’accés a l’habitatge, ens cooperativistes, moviments veïnals, sindicats, fundacions socials, universitats, col·legis i associacions professionals, entre altres.