Des de l’inici d’any, la moratòria estatal de desnonaments, juntament amb la resta d’eines normatives i de negociació dels serveis d’Habitatge municipals i la tasca dels moviments veïnals, ha permès suspendre 9 de cada 10 desnonaments previstos de famílies en situació de vulnerabilitat a la ciutat. En concret, entre el 18 de gener i el 28 de febrer la Unitat Antidesnonaments municipal ha treballat en 450 processos de desallotjament de famílies en situació de vulnerabilitat, dels quals 418 no s’han acabat executant, el que representa un 93% del total. A més, l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 37/2020 ha permès que el 80% d’ordres de suspenguin abans de la data prevista, i, respecte al total de suspensions, el 77% no s’executen gràcies a acords de mediació directament relacionats amb el RDL 37/2020. La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha parlat de la importància de la feina d’Ajuntament i veïns per evitar aquests desnonaments. “Si no hi hagués hagut processos de mediació i acompanyament i la feina dels veïns els desnonaments s’haurien produït”, ha explicat.
En la meitat de desnonaments aturats el propietari és un gran tenidor, cosa que demostra la importància de disposar d’eines legals que els obliguin a corresponsabilitzar-se de la solució a l’emergència habitacional oferint un lloguer social a les famílies vulnerables. Això permetria reduir el nombre de desnonaments, garantiria el dret a l’habitatge de moltes famílies i alliberaria recursos humans i econòmics públics que es podrien destinar a arribar a acords amb petits propietaris. Martín ha recordat que “els grans propietaris són uns dels que més s’han lucrat amb les polítiques d’habitatge dels últims anys i estan darrera del 50% dels desnonaments. Per tant, s’han de corresponsabilitzar”.
La moratòria, de fet, actua com a incentiu perquè els petits propietaris arribin a acords. La seva principal virtut és que permet guanyar temps perquè els equips de professionals trobin una solució adequada i evita a la família passar pel trauma del desnonament. “Si no hi hagués aquesta moratòria treballaríem amb menys capacitat de reacció. No és una solució però permet guanyar temps, que la família no hagi de passar pel moment traumàtic. Permet parar el cop i buscar solucions”, ha explicat Martín. La consecució d’acords és precisament una de les principals causes de la suspensió de desnonaments, cosa que reforça la necessitat d’instituir la mediació obligatòria per tal d’ampliar aquesta xifra i arribar a solucions beneficioses per totes les parts, sobretot en aquelles situacions amb petits propietaris.
Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona ha fet arribar al govern central una proposta de llei d’habitatge amb l’objectiu de mantenir i ampliar les garanties que l’actual moratòria ofereix a les famílies en situació de vulnerabilitat. I ha demanat també que la moratòria s’allargui fins que la nova llei entri en vigor. “La moratòria és imprescindible però no és una solució. És un pas previ a una llei que estableixi una mediació obligatòria en els casos de desnonaments a famílies vulnerables i corresponsabilitzi als grans tenidors. Mentre no arriba aquesta llei la moratòria és imprescindible”, ha explicat Martín. Ha recordat també que l’actual emergència habitacional no l’ha causat la Covid-19, sinó que es tracta d’una situació cronificada que la pandèmia ha agreujat.
418 desnonaments aturats, la meitat d’habitatges de grans tenidors
Les 450 ordres de desnonament de famílies en situació de vulnerabilitat que han tingut lloc entre el 18 de gener i el 28 de febrer han afectat 1.592 persones, dels quals un 37% eren menors d’edat. Els principals motius que han permès la suspensió de 418 dels 450 casos, un 93%, han estat els acords a través de la mediació municipal en un 77%, uns acords que poden anar des del pagament de quotes de lloguer, a la pròrroga del llançament per gestionar l’entrada de l’habitatge a la Borsa de Lloguer Assequible, l’ajornament temporal del llançament per facilitar l’accés a altres recursos habitacionals o la suspensions de la propietat o el jutjats, entre d’altres. La majoria de desnonaments provenen de situacions d’ocupacions en precari en habitatges buits de petits tenidors, una situació no coberta per la moratòria.
Pel que fa a les situacions dels 418 casos que s’han pogut aturar responen a les següents situacions:
- 55% impagament de lloguer
- 32% ocupació en precari en habitatges buits de gran tenidor
- 13% finalitzacions de contracte
Vols estar al dia de les novetats d’habitatge?
Subscriu-te al butlletí d’actualitat per estar al dia de les novetats, els projectes i les accions orientades al foment del dret a un habitatge digne per a tothom.