Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Barcelona atura 9 de cada 10 desnonaments a la ciutat

25/03/2021 - 19:44

Habitatge. La moratòria de desnonaments aprovada per l’Estat ha permès suspendre’n el 80% abans de la data prevista, evitant patiment a moltes famílies

Des de l’inici d’any, la moratòria estatal de desnonaments, juntament amb la resta d’eines normatives i de negociació dels serveis d’Habitatge municipals i la tasca dels moviments veïnals, ha permès suspendre 9 de cada 10 desnonaments previstos de famílies en situació de vulnerabilitat a la ciutat. En concret, entre el 18 de gener i el 28 de febrer la Unitat Antidesnonaments municipal ha treballat en 450 processos de desallotjament de famílies en situació de vulnerabilitat, dels quals 418 no s’han acabat executant, el que representa un 93% del total. A més, l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 37/2020 ha permès que el 80% d’ordres de suspenguin abans de la data prevista, i, respecte al total de suspensions, el 77% no s’executen gràcies a acords de mediació directament relacionats amb el RDL 37/2020. La Regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha parlat de la importància de la feina d’Ajuntament i veïns per evitar aquests desnonaments. “Si no hi hagués hagut processos de mediació i acompanyament i la feina dels veïns els desnonaments s’haurien produït”, ha explicat.

En la meitat de desnonaments aturats el propietari és un gran tenidor, cosa que demostra la importància de disposar d’eines legals que els obliguin a corresponsabilitzar-se de la solució a l’emergència habitacional oferint un lloguer social a les famílies vulnerables. Això permetria reduir el nombre de desnonaments, garantiria el dret a l’habitatge de moltes famílies i alliberaria recursos humans i econòmics públics que es podrien destinar a arribar a acords amb petits propietaris. Martín ha recordat que “els grans propietaris són uns dels que més s’han lucrat amb les polítiques d’habitatge dels últims anys i estan darrera del 50% dels desnonaments. Per tant, s’han de corresponsabilitzar”.

La moratòria, de fet, actua com a incentiu perquè els petits propietaris arribin a acords. La seva principal virtut és que permet guanyar temps perquè els equips de professionals trobin una solució adequada i evita a la família passar pel trauma del desnonament. “Si no hi hagués aquesta moratòria treballaríem amb menys capacitat de reacció. No és una solució però permet guanyar temps, que la família no hagi de passar pel moment traumàtic. Permet parar el cop i buscar solucions”, ha explicat Martín. La consecució d’acords és precisament una de les principals causes de la suspensió de desnonaments, cosa que reforça la necessitat d’instituir la mediació obligatòria per tal d’ampliar aquesta xifra i arribar a solucions beneficioses per totes les parts, sobretot en aquelles situacions amb petits propietaris.

Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona ha fet arribar al govern central una proposta de llei d’habitatge amb l’objectiu de mantenir i ampliar les garanties que l’actual moratòria ofereix a les famílies en situació de vulnerabilitat. I ha demanat també que la moratòria s’allargui fins que la nova llei entri en vigor. “La moratòria és imprescindible però no és una solució. És un pas previ a una llei que estableixi una mediació obligatòria en els casos de desnonaments a famílies vulnerables i corresponsabilitzi als grans tenidors. Mentre no arriba aquesta llei la moratòria és imprescindible”, ha explicat Martín. Ha recordat també que l’actual emergència habitacional no l’ha causat la Covid-19, sinó que es tracta d’una situació cronificada que la pandèmia ha agreujat.

 

418 desnonaments aturats, la meitat d’habitatges de grans tenidors

Les 450 ordres de desnonament de famílies en situació de vulnerabilitat que han tingut lloc entre el 18 de gener i el 28 de febrer han afectat 1.592 persones, dels quals un 37% eren menors d’edat. Els principals motius que han permès la suspensió de 418 dels 450 casos, un 93%, han estat els acords a través de la mediació municipal en un 77%, uns acords que poden anar des del pagament de quotes de lloguer, a la pròrroga del llançament per gestionar l’entrada de l’habitatge a la Borsa de Lloguer Assequible, l’ajornament temporal del llançament per facilitar l’accés a altres recursos habitacionals o la suspensions de la propietat o el jutjats, entre d’altres. La majoria de desnonaments provenen de situacions d’ocupacions en precari en habitatges buits de petits tenidors, una situació no coberta per la moratòria.

Pel que fa a les situacions dels 418 casos que s’han pogut aturar responen a les següents situacions:

  • 55% impagament de lloguer
  • 32% ocupació en precari en habitatges buits de gran tenidor
  • 13% finalitzacions de contracte

 

Vols estar al dia de les novetats d’habitatge?
Subscriu-te al butlletí d’actualitat per estar al dia de les novetats, els projectes i les accions orientades al foment del dret a un habitatge digne per a tothom.

Comparteix aquest contingut