Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Estat: NO ACTIU des del 28 de febrer de 2022

Destinataris: Persones en situació de vulnerabilitat a causa de la Covid-19 sense alternativa habitacional

Administració que atorga els ajuts: Govern d'Espanya i Generalitat de Catalunya

Fitxa de l'ajut

Per tal de fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid-19, el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, el Reial Decret Llei 11/2020, del 31 de març, el RDL 37/2020 de 22 de desembre, el RDL 1/2021 de 19 de gener i el RDL 16/2021, de 3 d'agost, recullen un conjunt de mesures de protecció per a les unitats familiars que es trobin en situació de vulnerabilitat social o econòmica. La Generalitat també  va aprovar el Decret Llei 37/2020, de 3 de novembre, per reforçar la protecció del dret de l’habitatge davant els efectes de la pandèmia.

Aquestes mesures recullen la suspensió dels desnonaments a les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat a causa dels efectes de la pandèmia mentre duri l’Estat d’Alarma.

Els jutjats de primera instància hauran de decidir si opten per aplicar la normativa catalana  o l’espanyola. A continuació us resumim els punts principals de les dues normatives.

Normativa aprovada pel Govern Espanyol

Des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, s’han adoptat un conjunt de mesures urgents addicionals en l’àmbit social i econòmic per fer front a l’impacte de la Covid-19. Entre aquestes accions hi ha la suspensió dels desnonaments de persones en situació de vulnearbilitat sobrevinguda a causa de la Covid-19 que no disposin d’alternativa habitacional.

Quines unitats familiars no es pot desnonar?

Poden demanar la suspensió del desnonament totes les persones arrendatàries que es trobin en judicis verbals sobre reclamacions de renda o expiració de contractes de lloguer en què el propietari pretengui recuperar l’habitatge. La persona arrendatària podrà demanar la suspensió extraordinària del desnonament sempre que es trobi en una situació de vulnerabilitat econòmica sobrevinguda a causa de la Covid-19 i no disposi d’alternativa habitacional.

Aquesta vulnerabilitat econòmica sobrevinguda pot ser deguda a:

  • Trobar-se en situació d’atur.
  • Haver patit un Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO).
  • Haver reduït la jornada per tenir cura d’infants o persones grans.
  • Altres circumstàncies que suposin una pèrdua substancial d’ingressos.

La disposició final primera del RDL 1/2021 que va entrar en vigor el 21 de gener també estableix que aquests supòsits s’apliquen també a les persones que estiguin vivint a l’habitatge sense cap títol habilitant.

A quins procediments es pot aplicar la suspensió del desnonament?

La suspensió s’aplicarà als desnonaments que compleixin tots aquests requisits:

  • Derivar-se d’un procediment judicial de desnonament en tràmit, per l’habitatge habitual.
  • El desnonament ha de tenir origen en un contracte d'arrendament d'habitatge subjecte a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans.
  • L’arrendatari ha d’acreditar que es troba en situació de vulnerabilitat, econòmica o social sobrevinguda a conseqüència de la Covid-19, i no disposi d’una alternativa habitacional.

Quins requisits s’han de complir perquè s’apliqui la suspensió del desnonament?

Es considera que l’arrendatari es troba en aquesta situació de vulnerabilitat econòmica o social sobrevinguda quan acrediti que reuneix tots els següents requisits:

  • Que la persona obligada al pagament de la renda passi a estar en situació de d’atur, Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO) o hagi reduït la seva jornada per motiu de cures, en cas d’empresaris, que suposin una pèrdua substancial dels seus ingressos.
  • Que el conjunt dels ingressos de la unitat familiar, computats en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, no superin els següents límits:
    • 3 IPREM mensual (1.613,52€). Aquest límit s'incrementarà en 0,1 vegades l’IPREM per cada fill a càrrec (en cas d’unitats familiars monoparentals, s’incrementarà en 0,15 vegades l’IPREM per fill), i en 0,1 vegades l’IPREM per cada persona major de 65 anys membre de la unitat familiar.
    • 4 IPREM (2.151,36€) mensual  si un o més membres de la unitat familiar té declarada una discapacitat superior al 33%, es troba en situació de dependència o malaltia que l’incapaciti acreditadament de forma permanent per l’activitat laboral. Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades l’IPREM per cada fill a càrrec (en cas d’unitats familiars monoparentals s’incrementarà en 0,15 vegades l’IPREM per fill).
    • 5 IPREM (2.689,20€) si la persona obligada a pagar la renda pateix paràlisis cerebral, malaltia mental, o discapacitat intel·lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 %; o és persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65 %; o pateix una malaltia greu que l’incapaciti acreditadament, a la persona o al seu cuidador, per a realitzar una activitat laboral.
  • Que el lloguer, les despeses i els subministraments bàsics (llum, aigua, gas, gasoil per calefacció, telèfon, quota de la comunitat) siguin iguals o superiors al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar.
  • Que cap membre de la unitat familiar que resideix a l’habitatge sigui propietari o usufructuari d’algun habitatge al territori espanyol. Aquest requisit no serà d’aplicació quan es doni alguna de les següents circumstàncies:
    • Quan el dret recaigui sobre una part alíquota de l’habitatge i aquest s’hagi adquirit per successió mortis causa.
    • Quan els membres de la unitat familiar, tot i ser titulars d’un habitatge dins del territori espanyol, no puguin disposar d’ell per causa de separació o divorci, per qualsevol altra causa aliena a la seva voluntat.
    • Quan l’habitatge resulti inaccessible per raó de la discapacitat del seu titular o d'un altre membre de la seva unitat de convivència.

Quins documents calen per acreditar la situació de vulnerabilitat?

  • Per acreditar la situació d’atur:
    • Si estàs en situació d’atur cal presentar el certificat del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) que ho acrediti.
    • En cas de cessament de l’activitat de treballadors per compte propi: el certificat expedit per l’AEAT o l’òrgan competent de la comunitat autònoma.
  • Per acreditar el nombre de persones que tenen l’habitatge com a residència habitual:
    • Llibre de família o document acreditatiu de la parella de fet. Es podrà demanar al Registre Civil de Barcelona.
    • Certificat d’empadronament de les persones que viuen a l’habitatge, que es podrà sol·licitar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, demanant cita prèvia al 010.
    • Certificat de pensió de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, si s’escau.
    • Declaració de discapacitat, dependència o incapacitat laboral permanent, si s’escau. Es podrà sol·licitar a l’Oficina de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
  • Titularitat de béns: nota simple del Registre de la Propietat per a tots els membres de la unitat familiar.
  • Fotocòpia del DNI
  • Declaració responsable del deutor o deutors relativa al compliment dels requisits exigits.
  • Sol·licitud dirigida a l’arrendador.

Quin procediment cal seguir per presentar la documentació?

  • Enviar un escrit al jutjat acreditant que es compleixen els requisits i acompanyar-lo dels documents corresponents.
  • Demanar un informe a Serveis Socials. Si s’acredita davant del jutjat la situació de vulnerabilitat, el lletrat haurà de comunicar-ho a serveis socials.
  • Presentar un escrit al·legant la situació de vulnerabilitat econòmica que implicarà el consentiment perquè es traslladi a serveis socials i actuïn si és necessari.
  • Rebràs un decret del Lletrat de l’Administració de Justícia.

Com s’ha de demanar la suspensió del desnonament?

a) Si el procediment judicial es troba en fase executiva i amb data de llançament assenyalada: l’advocat designat d’ofici haurà de presentar escrit al jutjat competent annexant tota la documentació a la qual fa referència l’Article 6 del RDL 11/2020 per tal d’acreditar aquesta situació de vulnerabilitat econòmica o social sobrevinguda.

Quan rebi la sol·licitud de suspensió, el Lletrat de l’Administració ho comunicarà a Serveis Socials i, si el jutjat determina que es donen les circumstàncies que preveu la Llei, dictarà decret on s’iniciarà la suspensió extraordinària de l’acte de llançament amb caràcter retroactiu des del moment en què es va produir el fet i determinarà el període estrictament necessari atenent l’informe dels Serveis Socials.

b) Si el procediment judicial es troba sense data de llançament assenyalada, ja sigui perquè es trobi en tràmit de requeriment al demandat per tal que en el termini de 10 dies pugui optar a qualsevol de les vies que contempla l’Art. 440.3 LEC, o per no haver-se celebrat l’acte de la vista. En aquests supòsits igualment es presentarà escrit al jutjat annexant tota la documentació a la que fa referència l’Article 6 del present RDL i sol·licitant la suspensió del termini o la suspensió de la vista fins que Serveis Socials adopti les mesures que estimin oportunes. El jutjat dictarà decret de suspensió del procediment  amb caràcter retroactiu des del moment en què es va produir el fet i determinarà el període estrictament necessari.

Aquestes mesures de suspensió, que tenen caràcter extraordinari i temporal, en tot cas, deixaran de tenir efecte el 28 de febrer de 2022.

Els arrendadors poden demanar una compensació?

Els arrendadors i propietaris tindran dret a sol·licitar una compensació quan l'administració competent, en els tres mesos següents a la data en què s'emet l'informe dels serveis socials assenyalant les mesures adequades per atendre la situació de vulnerabilitat acreditada, sense que s’haguessin adoptat tals mesures. Per sol·licitar-ho, cal formular una exposició raonada i justificada de la compensació que consideri procedent segons els criteris establerts.

La compensació consistirà en el valor mitjà que correspondria a un lloguer d'habitatge en l'entorn en què es trobi l'immoble, determinat a partir dels índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge o altres referències objectives representatives del mercat d'arrendament, més les despeses corrents de l'habitatge que acrediti haver assumit l'arrendador, pel període que transcorri entre que es va acordar la suspensió i el moment que el Tribunal l’aixequi o finalitzi l’estat d’alarma. No obstant això, si aquest valor és superior a la renda que estigui percebent l'arrendador, la compensació serà la renda més les despeses corrents.

La sol·licitud de compensació es podrà presentar fins un mes després de la vigència de l'estat d'alarma declarat pel Reial Decret 926/2020.

Normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya

La Generalitat va aprovar el Decret Llei 37/2020, de 3 de novembre, per reforçar la protecció del dret de l’habitatge davant els efectes de la pandèmia. Aquest decret llei preveu la suspensió de desnonaments d’unitats familiars en situació de vulnearbilitat que visquin en habitatges propietat de grans tenidors.

Quines unitats familiars no es poden desnonar?

Poden demanar la suspensió del desnonament totes les unitats familiars que es trobin en un procés de desnonament per l’habitatge habitual, ja sigui per un procediment hipotecari o manca de pagament, finalització de contracte i ocupació, es trobin en situació de vulnerabilitat i el propietari sigui un gran tenidor d’habitatges segons la definició de la Llei 24/2015.

A quins procediments es pot aplicar la suspensió del desnonament?

Es pot demanar la suspensió dels desnonaments en habitatges de lloguer, amb hipoteca o en ocupacions sense títol habilitant que compleixin els requisits següents:

Lloguer: es pot demanar la suspensió del llançament davant els Jutjats de Primera Instància que tingui coneixent del procediment judicia

El propietari ha de tenir la consideració de gran tenidor. Es consideren grans tenidors:

  • Les entitats financeres, les filials immobiliàries d'aquestes entitats, els fons d'inversió i les entitats de gestió d'actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d'acord amb la legislació mercantil.
  • Les persones jurídiques que, per si soles o a través d'un grup d'empreses, siguin titulars de més de quinze habitatges situats en territori de l'Estat, amb les següents excepcions:
    • Els promotors socials.
    • Les persones que tinguin més d'un 15 per cent de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges protegits destinats a lloguer.
  • Els fons de capital de risc i de titulització d'actius.
  • Les persones físiques que siguin propietàries de més de quinze habitatges, o copropietàries si la seva quota de participació en la comunitat representa més de 1.500 metres quadrats de sòl destinat a habitatge, en habitatges situats en territori de l'Estat. S’estableixen les mateixes excepcions que per les persones jurídiques.

Hipotecari: Es pot demanar en tot moment. El propietari ha de tenir la consideració de gran tenidor d’acord amb el que s’explica en el punt anterior.

Ocupacions sense títol: Es pot demanar la suspensió quan es compleixin els següents requisits:

  • Els propietaris siguin: entitats financeres, filials immobiliàries, fons d'inversió entitats de gestió d'actius i fons de capital de risc.
  • L'entrada a l'habitatge ha de ser anterior a 25 d'octubre del 2020 i no s’ha d’haver rebutjat una oferta de reallotjament social en els dos últims anys.
  • Cal tenir un informe de serveis socials favorable i que l'habitatge provingui d'una execució hipotecària o hagi estat buit en els últims dos anys.

Quins requisits s’han de complir perquè s’apliqui la suspensió del desnonament?

D’acord amb la Llei 24/2015, podran demanar la suspensió de les execucions de resolucions judicials que comportin el llançament, les persones o unitats familiars que disposin dels següents ingressos:

  • Persones soles: 2 IRSC
  • Unitats de convivència: 2,5 IRSC
  • Persones o unitats de convivència amb discapacitat: 3 IRSC