La transformació del Bon Pastor continua amb l’enderroc de les últimes cases barates, símbol del barri des de fa gairebé un segle. Unes casetes d’una sola planta de prop de 60 m² en què en alguna d’elles hi van arribar a viure fins a 11 persones, tal com recorden els veïns i veïnes.
Rememorant aquella època, totes coincideixen a afirmar que la vida al barri, abans, era molt diferent de la d’ara, i fan referència a l’ambient i la relació entre elles. Recorden les revetlles de Sant Joan reunides al voltant d’una taula allargada que s’estenia de punta a punta del carrer, que mai hi va haver problemes i que la mainada jugava i es divertia amb qualsevol cosa. Hi ha qui sent tristesa veient les runes perquè és la fi d’un cicle de la vida i, tot i que hi havia molta pobresa, la gent era feliç, asseguren. Sobre la renovació, afirmen que donarà una nova imatge al barri i quedarà tot molt més bonic.
Aquesta és la cinquena i última fase de la gran transformació que està vivint el Bon Pastor. Quan acabi, es començaran a planificar més habitatges nous. Fins al moment, els pisos que han substituït les cases barates s’han construït als carrers d’Alfarràs, de Biosca, de Claramunt, de Novelles i de Salomó, al passeig de Mollerussa i a la plaça de la Lluita per les llibertats.
La història de les cases barates del Bon Pastor
Agafem la màquina del temps i ens traslladem a la dècada del 1920. Van ser uns anys en els quals Barcelona va rebre immigrants que van arribar atrets per les obres del metro i de l’Exposició Universal del 1929. A causa de la falta d’habitatge, havien de viure en infrahabitatges situats als marges de la ciutat. Per solucionar-ho, l’Ajuntament de Barcelona va crear, el 1927, el Patronat de l’Habitatge de Barcelona, predecessor de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB).
Un any després, el 1928, el consistori va aprovar la construcció dels primers habitatges públics: les cases barates. Van ser quatre grups de cases entre els quals hi havia el grup de cases barates del Bon Pastor, que aleshores es va anomenar Milans del Bosch i, durant la República, Bonaventura Carles Aribau. Les cases, que es van acabar de construir el 1929, tenien tres dormitoris, una cuina-menjador, lavabo i safareig. En un principi, la zona pertanyia a Santa Coloma de Gramenet, fins al 1945, quan va passar a Barcelona.
Més endavant, el 1958, es va autoritzar la construcció de 761 cases a la zona sud de les cases barates arran de l’adaptació del Pla d’Urgència Social. Anys després, les casetes es van declarar inadequades a causa del seu estat i perquè es considerava un desaprofitament del sòl.
Entre el 1981 i el 1994, el Patronat Municipal de l’Habitatge va fer obres de rehabilitació i el 2002 es va elaborar un Pla Especial que fixava la desaparició de les cases barates per aixecar-hi pisos de protecció oficial. Quatre anys després, es van lliurar les primeres claus.
Des de llavors, s’han construït gairebé una desena de promocions i s’han beneficiat prop de 600 famílies veïnes de les cases. Actualment, està en construcció un edifici amb una cinquantena de pisos i s’ha projectat un altre amb més d’un centenar. El veïnat, tot i que troba a faltar l’essència de les antigues cases, destaquen la millora de les condicions i de la qualitat dels habitatges.
Un espai per al record
En realitat, no s’han enderrocat totes les cases barates, ja que se n’han conservat 10, que s’han museïtzat per formar el MUHBA Bon Pastor.
Aquest espai museístic es va inaugurar l’any passat i té per objectiu preservar la memòria d’aquests habitatges característics i mostrar l’evolució de l’habitatge a Barcelona al llarg de la història.
L’entrada és gratuïta i s’hi poden veure les exposicions ‘Viure a les Cases Barates. Bon Pastor, 1929-2010’ i ‘Allotjar les majories. Barcelona, 1860-2010’. Les persones visitants podran saber més sobre la lluita per l’habitatge a la ciutat, conèixer com es vivia al Bon Pastor i descobrir l’evolució dels interiors de les cases des que es van construir i fins a l’any 2010.