Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La memòria de les cases barates del Bon Pastor

29/04/2024 - 13:56

Història de Barcelona. Un història sobre l’evolució de l’habitatge

Un història sobre l’evolució de l’habitatge

Aquest mes d’abril ha començat l’enderroc de les antigues cases barates del Bon Pastor. 184 d’aquests habitatges, construïts fa gairebé un segle, s’enderroquen un any després de finalitzar el reallotjament de tots els veïns i veïnes a nous blocs. Algunes d’aquestes cases, però, considerades ja com a edificis emblemàtics de la ciutat, seguiran en peu per conservar la memòria històrica del barri, convertides en el Museu de l’Habitatge de Barcelona.

Quin és l’origen d’aquesta illa d’habitatges? A què es deu la seva importància històrica? Com era la vida en aquest barri obrer? Quines particularitats tenien les seves cases? Avui donem resposta a totes aquestes preguntes i recuperem la història del barri, com sempre, a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona.

L’ORIGEN DE LES CASES BARATES
Les cases barates de Bon Pastor es van construir a finals de la dècada de 1920 per acollir, majoritàriament, persones que emigraven a Barcelona per treballar-hi des de diversos punts de l’Estat. També acollirien persones provinents d’altres barris de la ciutat, que tenia un greu problema d’habitatge.

L’Ajuntament de Barcelona va tenir la iniciativa d’aixecar els primers habitatges de promoció pública emparant-se en les lleis de cases barates. Amb la voluntat de reduir les despeses, es van projectar barris de cases de lloguer força senzilles situats a les àrees perifèriques. La baixa qualitat de construcció d’aquests habitatges es justificava amb l’assequible preu del lloguer.

El 1928 es va aprovar la construcció de quatre grups de cases barates: Eduard Aunós a la Zona Franca; Milans del Bosch i Baró de Viver a la riba del Besòs, dins del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet; i Ramon Albó al peu del Turó de la Peira.

A l’Arxiu conservem documents del període de construcció dels diversos grups de cases, com ara el plànol original d’urbanització, projectat pel Patronat de l’Habitació de Barcelona el setembre de 1928 i custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Altres documents, disponibles per a la consulta online, que testimonien els inicis d’aquest barri són les fotografies de la primera pedra d’un grup de cases barates el 1932, en un acte amb presència del president de la Generalitat, Francesc Macià; o bé aquesta altra imatge de l’aspecte que tenia el grup de cases del Baró de Viver l’any 1929.

LES CARACTERÍSTIQUES DEL BARRI I DE LES CASES
Les cases barates del Bon Pastor es van edificar en una zona propera al riu Besòs que formava part del municipi de Santa Coloma de Gramenet. De fet, fins al 1945, el barri no es va incorporar a Barcelona. La xarxa rectilínia de carrers s’estenia en aquella àrea de molta humitat, una zona amb mancances en les comunicacions i escassetat d’equipaments on es començaven a implantar fàbriques.

El projecte urbanístic va preveure donar una imatge humil i endreçada al conjunt, tot recorrent a formes i tècniques tradicionals. Tanmateix, aquesta mena de construcció econòmica va revelar ben aviat que tenia límits, i la manca de manteniment va empitjorar els efectes de l’exposició a la humitat i les crescudes del riu.

Les cases barates del Bon Pastor, d’una sola planta i tres habitacions, tenien entre 36 i 64 metres quadrats. Disposaven d’una cuina-menjador i un pati on hi havia el lavabo. La configuració d’aquestes cases es pot veure amb tot detall al plànol de 1928 projectat pel Patronat de l’Habitació de Barcelona.

Pel que fa a l’ordenació d’aquests grups de cases, el seu traçat dibuixava una xarxa de carrers similar a la retícula característica de la ciutat. La fotografia aèria, conservada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, mostra la distribució dels grups de cases: quatre places situades als carrers principals ordenaven l’espai. S’hi van definir àrees per a les escoles, la capella, la caserna de la Guàrdia Civil i l’economat. La vida en aquests espais es pot veure a les fotografies conservades a l’Arxiu, que retraten els comerços i equipaments del barri en ple funcionament durant els anys trenta i quaranta del segle XX: l’escola Bonaventura Carles Aribau, el forn, els jocs al carrer, l’inici de la construcció de la Parròquia, la quotidianitat dels carrers

Als anys cinquanta, es va projectar un gran polígon industrial adjacent i es van edificar més habitatges. Amb una població d’uns tres mil habitants, les cases barates van acabar sent el cor d’un barri obrer i industrial, ja annexat a Barcelona, que actualment supera els 13.000 habitants.

EL NOU MUSEU DE L’HABITATGE DE BARCELONA
Amb el pas dels anys, davant els greus problemes que suposaven les humitats i la manca d’equipaments al barri, es va plantejar fer una transformació completa que substituiria les cases barates per pisos nous. Amb les fases de reallotjament completades, aquest any es procedirà a enderrocar els antics habitatges.

Els treballs d’enderroc, però, conservaran amb el seu aspecte original dues illes de setze cases barates, una de les quals ja es va convertir l’any passat en el MUHBA Bon Pastor. Es tracta d’una iniciativa proposada pels veïns i veïnes del barri, que temien que la remodelació del barri comportés la desaparició del caràcter històric de les cases barates i, amb ell, la pèrdua d’una part important de la història obrera de Barcelona. La participació de les persones del barri ha estat clau per a la renovació del barri i per la iniciativa de l’espai museístic.

Des de l’Arxiu Municipal de Barcelona també hem pogut contribuir a la compilació de fonts documentals per al projecte museístic i la recuperació de noves visions sobre la trajectòria de les cases barates del Bon Pastor. No et perdis les exposicions al MUHBA, on hi trobaràs documents de l’Arxiu que testimonien la història de les cases barates, la seva rellevància en els processos d’integració dels nuclis d’habitatge popular a la ciutat i per a la lluita de les majories urbanes per la dignitat dels barris.

Peus de foto:

  1. Cases barates del Bon Pastor, s/d. Mariano Velasco. IMHAB.
  2. Plànol d’urbanització de les cases de Milans del Bosch, 1928. Patronat de l’Habitació de Barcelona. AMCB.
  3. Cases tipus B, plantes, alçats i seccions, 1928. Patronat de l’Habitació de Barcelona. AMCB.
  4. Grup de cases barades d’Eduard Aunós, 1929, Josep Gaspar Serra. AFB.
  5. Mostres de comunicacions del Patronat Municipal de l’Habitatge amb els habitants de les cases barates. IMHAB.
  6. Bon Pastor, 2a fase de remodelació, Bloc D. 2010. Jordi Surroca. IMHAB.