Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Per què augmenta el preu de l’energia?

22/01/2021 - 12:55

Habitatge. Analitzem els pros i els contres del mercat regulat i el mercat lliure.

L’onada de fred dels darrers dies ha provocat un augment de la demanda energètica que ha disparat els preus del gas i l’electricitat, arribant a màxims històrics en el cas de l’electricitat. Aquest increment repercutirà en el rebut del consumidor, que té sobre la taula un ampli ventall d’ofertes i tarifes de les comercialitzadores i potser no sap si està pagant més del que li tocaria. Però, què en sabem del preu de l’energia? Com es fixen les tarifes?

El mercat majorista combina l’oferta dels productors d’energia i la demanda dels compradors, és a dir, les comercialitzadores (també hi ha altres agents com empreses, gestors,…), per fixar el preu de l’electricitat. Aquest preu es pot consultar a la pàgina web de l’OMIE  i canvia cada dia i hora en funció d’una sèrie de factors:

– El balanç entre l’oferta i la demanda. Quan hi ha pics de consum, puja la demanda i s’encareix l’oferta.
– El mix de generació, és a dir, les tecnologies disponibles per produir l’electricitat en cada moment. En funció de la tecnologia utilitzada (energia nuclear, recursos renovables o centrals de gas), el preu serà diferent. El més car, per exemple, és el gas natural.
– L’aportació de les energies renovables. En casos de sequera i falta de vent, per exemple, baixa la generació d’energia hidràulica i eòlica. Com a conseqüència, s’ha de recórrer a altres fonts d’energia, un fet que pot encarir el preu.
– Les parades tècniques de les plantes de generació elèctrica.
– La climatologia.

En aquest sentit, el preu del mercat majorista tindrà impacte a la factura final del consumidor depenent del tipus de tarifa que té contractada, que actualment pot ser:

– El mercat regulat o Preu voluntari per al petit consumidor (PVPC).
– El mercat lliure.

 

El Preu voluntari per al petit consumidor

En el primer cas, el PVPC correspon a la tarifa regulada pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per a una potència contractada menor o igual a 10 kW. Es tracta d’una tarifa que només ofereixen les comercialitzadores de referència assignades pel Ministeri. Els consumidors acollits al PVPC paguen pel seu consum el preu fixat pel mercat majorista. Aquest preu està determinat en base a tres conceptes:

– El cost de producció de l’energia elèctrica, que es fixa en base al preu horari del mercat.
– Els peatges d’accés a la xarxa i els càrrecs.
– El cost de comercialització, que inclou els costos d’explotació i una retribució per l’exercici de l’activitat.

D’aquesta manera, el preu serà variable cada hora, de manera que la pujada puntual del cost de la llum afectarà directament els consumidors amb aquesta modalitat contractada, però també els afectarà positivament una baixada del preu. Per exemple, el preu de l’electricitat acostuma a ser més car a l’hivern i més barat a la primavera.

Els consumidors poden consultar el preu de l’energia que se’ls aplicarà a través del Sistema d’Informació de l’Operador del Sistema de la Red Eléctrica de España.

 

La modalitat del PVPC té una sèrie d’avantatges per al consumidor:

– Econòmicament és un bon preu a mig termini i no incorpora cap cost addicional de garantia de preu.
– Les condicions de facturació estan regulades.
– Els consumidors reben una factura senzilla amb un format establert de manera regulada i transparent.
– Els consumidors poden acollir-se a qualsevol altra forma de contractació amb el dret de tornar al sistema PVPC.
– Com a alternativa al PVPC, els consumidors poden contractar amb el comercialitzador de referència un preu fix durant un any. Aquesta oferta a preu fix anual ha de recollir detalladament els preus que corresponguin al subministrament de l’energia i als peatges d’accés, càrrecs i altres costos.
– Aquesta modalitat proporciona una major protecció davant d’impagaments o avisos de tall.
– El PVPC és l’única modalitat que ofereix el Bo social, l’ajut a persones en situació de vulnerabilitat. És un descompte que s’aplica a la factura elèctrica i que pot ser del 25 o del 40%.

 

El mercat lliure

En aquesta modalitat de contractació el preu de l’energia elèctrica és lliure, de manera que pot referir-se o no al preu del mercat elèctric. Per tant, els preus poden ser variables horàriament o fixos depenent de la comercialitzadora. Els consumidors amb una potència contractada superior a 10 kW estan obligats a acollir-se a aquesta modalitat. Els avantatges del mercat lliure són:

– El client acostuma a pagar un preu tancat amb un preu fix del quilowatt hora o tarifa plana, de manera que evita pagar més quan el preu de l’electricitat és molt alt.
– Permet contractar qualsevol comercialitzadora.
– Permet sol·licitar la garantia de lorigen renovable, la qual certifica que la companyia comercialitza energia procedent de fonts renovables.
– Permet contractar serveis addicionals, com revisions i manteniment dels equips.

Cal tenir en compte, però, que aquesta modalitat pot crear confusions i la tarifa en el mercat lliure a vegades pot acabar sent més cara que la del mercat regulat. En primer lloc, perquè les ofertes del mercat lliure van igualment condicionades als preus del mercat majorista, de manera que si puja el preu de l’electricitat, la tarifa en el mercat lliure també s’encarirà. A més, cal tenir present que en el mercat lliure també manen els interessos de les comercialitzadores, i cada companyia fixarà el preu del kW en funció de les seves estratègies comercials. En segon lloc perquè, quan es tracta d’un preu fix, el consumidor no es podrà beneficiar d’una baixada del preu de l’electricitat. I en tercer lloc perquè aquesta modalitat sovint inclou clàusules especials o modificacions de contracte. A més, la modalitat del mercat lliure té linconvenient de ser incompatible amb lajut del Bo social.

 

Al web de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència es pot consultar el llistat d’empreses comercialitzadores de referència, així com el comparador de les ofertes del mercat lliure.