L’objectiu és garantir el dret a l’habitatge de tot el veïnat i incrementar el parc residencial assequible a tota la ciutat.
S’aplicarà el Decret llei aprovat per la Generalitat de Catalunya el 7 de novembre passat, que regula els habitatges d’ús turístic, a una sèrie de municipis catalans amb problemes d’accés a l’habitatge, per extingir els 10.101 pisos turístics (HUT) que disposen de l’habilitació corresponent per exercir l’activitat que hi ha a la ciutat. La mesura vol garantir que el màxim nombre de pisos es destinin a ús residencial i no turístic i així augmentar el parc d’habitatge de la ciutat.
Aquest Decret llei s’aplicarà amb tot el seu abast i no s’impulsarà cap nou plantejament urbanístic que declari compatible l’ús turístic de l’habitatge amb el de domicili habitual i permanent i, tal com preveu, al cap de cinc anys des de la seva entrada en vigor, tots els HUT de la ciutat desapareixeran i quedaran prohibits. El novembre del 2028 Barcelona ja no tindrà cap pis turístic.
A més, a través del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), que des del 2017 regula la implantació de tot tipus d’establiments d’allotjament turístic, se seguiran fent tasques d’inspecció un cop s’hagin extingit tots els pisos turístics. Des del 2016 s’han imposat unes 10.500 sancions i 9.700 ordres de cessament, i de 6.000 anuncis mensuals de pisos s’ha passat a només entre 300 i 400, que l’equip d’inspecció municipal detecta i requereix a les plataformes la seva desactivació immediata. A més, s’han recuperat per a ús de residència habitual fins a 3.473 pisos que feien activitat turística il·legal.
Mesura del 30% d’habitatge protegit real i efectiva
En paral·lel es treballa per fer efectiva la mesura del 30% de reserva d’HPO en noves promocions i grans rehabilitacions, i que el sector privat es faci corresponsable de forma real de la promoció d’habitatge assequible a Barcelona. Des que es va aprovar el 2018 només s’han afegit 93 habitatges al parc residencial, d’acord amb les llicències atorgades, i d’aquests, només 8 s’han executat.
La nova proposta, que ara es comencarà a treballar amb els grups polítics, s’encamina a mantenir el que ja preveia la MPGM del 2018, i ampliar-ho a noves opcions perquè els promotors privats facin efectiu el 30%, d’una banda, amb la transferència dels habitatges protegits a altres solars, i de l’altra, obrint la possibilitat que sigui un promotor social l’encarregat d’executar aquests habitatges. La reforma de la reserva del 30% també preveu facilitar la rehabilitació d’habitatges, incrementar-ne el nombre i garantir, així, la qualitat del parc residencial.
També es mantindrà el fet que l’Ajuntament es reservi el dret d’adquisició preferent dels habitatges resultants. Actualment, l’Ajuntament té 5.000 habitatges en marxa en alguna fase d’execució, que es convertiran en més de 3.300 pisos lliurats aquest mandat. Aquests habitatges són fruit tant de la promoció directa de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) com de l’aliança amb tercers com són les entitats sense ànim de lucre, l’operador metropolità HMB o l’Incasòl.