Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

L'ETSAB exposa a l'IMU els seus projectes sobre regeneració urbana al Sud-oest del Besòs

02/02/2022 - 11:33

Un àmbit necessitat de reactivació a molts nivells.

L’exposició, mostra a la Sala Maymó de l’IMU, el conjunt de 24 treballs fets per alumnes del màster ‘Habilitant’ (Línia Urbanisme) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB/UPC), uns projectes que volen donar resposta a algunes de les problemàtiques identificades en aquest territori del districte de Sant Martí, i que tenen per objectiu reactivar aquest àmbit.

‘Regeneració Urbana i noves centralitats al Sud-oest del Besòs’; aquest és el títol de l’exposició  que des del 28 de gener, i fins a finals de febrer, es podrà visitar a la sala Maymó de la planta baixa de l’IMU (carrer de Bolívia, 250/barri de Provençals del Poblenou).

La mostra recull un total de 24 projectes elaborats per alumnes del màster ‘Habilitant’ (Línia Urbanisme/tardes) de l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) de la UPC, i al llarg del curs acadèmic 2020-2021.

Un curs, que s’ha plantejat com un exercici real, desenvolupat en estreta col·laboració amb l’Institut Municipal d’Urbanisme, ens municipal que des de fa temps treballa en la definició d’un àmbit de regeneració urbana en aquest barri de Sant Martí.

Al llarg d’aquest període s’han anat plantejant diferents temàtiques amb la finalitat d’afavorir la creació de noves centralitats en el barri. Així, la vintena de projectes de fi de carrera que podrem veure en aquesta exposició plantegen diverses respostes a algunes de les problemàtiques identificades en el barri, respostes que han donat lloc a projectes molt diferents entre ells, però units per l’objectiu principal de la reactivació d’aquest àmbit.

Identificant i analitzant les problemàtiques del barri

La primera part del curs s’ha desenvolupat a nivell de grup, analitzant el Sud-oest del Besòs, començant a definir el programa dels diferents projectes de fi de carrera individuals. En el primer quadrimestre es va treballar amb els estudiants en la identificació d’algunes de les principals problemàtiques (poca integració física, barreres de les infraestructures de mobilitat, discontinuïtats amb l’entorn urbà; poca diversitat social i d’activitats, barri quasi exclusivament residencial, poca activitat terciària, comercial, poca diversitat d’equipaments, falta d’activitat no residencial, molt espai lliure però poc jerarquitzat, etc.).

En paral·lel, també, es van analitzar i detectar aspectes positius, és a dir, diferents potencialitats del barri (molt espai lliure però poc jerarquitzat, baixa densitat, possibilitat-necessitat de densificar, proximitat de noves centralitats urbanes, La Sagrera, el Fòrum, Diagonal, les tres xemeneies a Sant Adrià, així com la proximitat d’espais lliures metropolitans: el Parc fluvial del Besòs, el litoral, bon transport públic…).

Definint línies estratègiques

Per últim,  cal subratllar que es va treballar en la definició d’unes línies i estratègies d’intervenció especialment vinculades a la identificació dels principals eixos (Cristóbal de Moura, Alfons el Magnànim, Llull i Sant Ramon de Penyafort), que poden millorar la integració i continuïtat del barri amb l’estructura urbana a escala metropolitana.

De fet, gran part dels projectes responen a un d’aquests eixos i opten per treballar uns àmbits en situacions estratègiques i amb vocació de noves centralitats urbanes o a escala del barri.

Molts d’aquests projectes proposen programes híbrids, amb una barreja d’usos i activitats públiques i privades que pretenen resoldre la falta d’activitat i d’urbanitat al Sud-oest del Besòs.

Uns projectes, doncs, que donen diferents respostes a problemàtiques comunes al barri, treballant des de l’escala urbana, l’escala del projecte urbà i del barri, atenent aspectes de planejament i programa, del projecte de l’espai lliure fins a l’escala arquitectònica, de la materialitat o detall constructiu. I tot plegat, amb un objectiu: la reactivació de tot aquest territori, que és un dels grans polígons d’habitatge de Barcelona.

PD: Els alumnes/treballs participants en aquesta exposició són: María Abril (‘Mili Micro Nano’); Paula Amargós (‘La esquina como rótula’); Manuel Arqued (‘Inraestructura y Ciudad’); Alba Baroja (‘Entrelazando la nueva centralidad de Barcelona’); Aina Berenguer (‘De l’individu a la comunitat’); Diego Cuesta (‘Jerarquía viaria’); Iva Ivanova (‘Illa Besòs’); Jorge Ferrer (‘El añadido como catalizador’); Gina Francia (‘Share and Blend’); Ángela Garzón (‘Dispositivo híbrido’); Arnau Gimeno (‘Nova Centralitat S/O Besòs’); Gerard Guillén (‘Un nou espai central al barri’); Arnau Guinard (‘Recer urbà’); Elisabet Huguet (‘Cantonada i nova centralitat’); Xavier Llerena (‘Revitalitzant el buit’); Luis Martín (‘Atrio’); Belén Parejo (‘(Re)aparèixer’); Izaskun Pérez (‘Escuela Pública Primaria y de Música del Besòs’); José María Riera (‘Habitant les ruïnes’); Carmen Salas (‘Máscara e intervalo’); Marta Sesto (‘Potenciar la actividad de Cristóbal de Moura’); Marcel Sumalia (‘(Re)Producció’); Marta Torrente (‘El Punto y la ralla’); Arnau Valero (‘¡Fresco, Fresco!’).

NI: L’exposició romandrà oberta al públic (en horari d’oficina IMU) a la ‘Sala Maymó’ (planta baixa), des del divendres 28 de gener, i fins al pròxim 27 de febrer.