Barcelona està vivint una profunda transformació en termes d’habitatge que ha posat en primer pla el dret a una llar digne i assequible, fins al punt de ser exemple de moltes altres grans ciutats internacionals. Així ho deixa palès el llibre ‘HABITATGE. Barcelona 2015-2023’, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, que fa una extensa i completa radiografia de les estratègies, mecanismes i eines que s’han promogut els darrers anys a partir de l’opinió de més de quaranta autors.
La publicació, presentada en societat aquest dimecres 29 de març a la Biblioteca Gabriel García Márquez, al districte de Sant Martí, va comptar amb una taula rodona on es van contraposar visions i anàlisis de l’estat de l’habitatge a la ciutat. Amb la periodista de Crític, Laura Aznar, com a moderadora, la regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament, Lucía Martín, va posar l’accent en la ferma aposta realitzada pel consistori des del primer dia: “Hem fet polítiques d’habitatge molt ambicioses que són un canvi de paradigma respecte al passat, quan anaven més dirigides a atendre l’emergència habitacional i deixaven la resta de qüestions en mans de la iniciativa privada”.
Mesures que coneix bé un altre dels ponents de l’acte, el doctor en arquitectura i regidor d’habitatge entre 2015 i 2019, Josep Maria Montaner, que va animar a la ciutadania a assumir la conquesta dels èxits obtinguts. Bona part d’ells recollits a partir de la implementació del Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025, aprovat en el seu moment amb un ampli consens.
“Malgrat els possibles canvis que pugui haver-hi al consistori, crec que aquesta política d’habitatge tan consolidada no es pot tirar enrere, la societat barcelonina no ho permetria. L’èxit és el pla mateix, que ha anat evolucionant”, exposa Montaner.
Quantificar el problema
El problema de l’habitatge, una pluja fina que engloba moltes qüestions diverses, requeria nous mecanismes que ajudessin a detectar les seves esquerdes. Un dels exemples més clars, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB).
“Fins al 2017 no es mesurava l’habitatge com a eina de transformació urbana. Per això era necessari crear un instrument específic”, apunta el director de Barcelona Regional, Josep Bohigas, que defineix Barcelona com un “laboratori urbà i social on s’impulsen propostes innovadores que, fins i tot, forcen el canvi de lleis”.
Entre altres iniciatives renovadores hi ha la superilla habitacional, explicada per Bohigas al llibre. “Es basa a construir una idea de proximitat potent, on en el centre tenim l’habitatge i al voltant d’ell anem conquerint espais vinculats als equipaments, als serveis bàsics, al treball, a la cura de les persones… Articular molts sectors al voltant de l’habitatge perquè la ciutat sigui la casa de tothom”.
Polítiques contra l’especulació
Les superilles habitacionals són alguns dels processos pilot que ha desenvolupat la ciutat, juntament amb allotjaments APROP, el sistema ATRI, l’habitatge industrialitzat i nous formats de concurs públic, entre altres. I que marcaran el camí en els pròxims anys.
“Tenim el repte de continuar treballant molt centrades, més enllà de l’emergència, en tota aquella gent que viu de lloguer i que pateix dinàmiques globals relacionades amb un mercat immobiliari que busca el màxim benefici en el mínim temps possible. I això és totalment contrari al dret a l’habitatge. El nostre objectiu és continuar tirant endavant polítiques que lluitin contra aquesta especulació permanent”, conclou Martín.