Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

L’Ajuntament implica al Consell de l’Habitatge Social en l’aliança europea per l’habitatge

28/03/2025 - 13:37

Habitatge. L’alcalde Jaume Collboni ha demanat al Consell de l’Habitatge Social que faci les seves propostes per incorporar-les al pla d’acció en matèria d’habitatge de l’aliança Mayors for Housing.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona s’ha reunit aquest dijous en una sessió extraordinària al Saló de Cent de l’Ajuntament en què l’alcalde, Jaume Collboni, ha presentat l’aliança europea Mayors for Housing (Alcaldes per l’Habitatge).

Es tracta d’un projecte impulsat des de Barcelona que ha aconseguit aplegar quinze ciutats europees i que neix amb l’objectiu de fixar una agenda de treball conjunta perquè les ciutats tinguin un paper actiu i decisiu en les polítiques d’habitatge a escala europea. Per això, està elaborant el seu pla d’acció en aquesta matèria per presentar-lo a la Comissió Europea (CE) el 15 de maig a Brussel·les. El propòsit és que la CE adopti aquestes mesures perquè es puguin aplicar a tota Europa.

En el procés de creació d’aquest pla, Collboni ha instat el Consell a participar-hi per establir “propostes de ciutat, compartides per la societat civil i per la ciutadania, que siguin ambicioses, transformadores i a tots nivells, tant de promoció, accés, pressupost i finançament”. Així mateix, ha reconegut que “les ciutats som la zona zero de la crisi d’oferta d’habitatge” però, alhora, “ens sentim interpel·lats en la construcció d’aquesta solució”.

 

Què demana l’aliança Mayors for Housing a la Comissió Europea?

El document que han elaborat les ciutats europees unides en aquesta aliança consta de sis demandes:

1. Reforçar el paper de les ciutats en la definició i implementació de l’agenda europea de l’habitatge.

2. Tenir un accés efectiu i eficient al finançament de la Unió Europea i expandir les oportunitats de subvenció per a les ciutats.

3. Augmentar les oportunitats d’inversió en habitatge per a les ciutats, és a dir, proporcionar finançament addicional per augmentar l’oferta d’habitatge assequible i garantir una transició energètica justa i inclusiva en el parc d’habitatge existent.

4. Possibilitar inversions més àmplies en habitatge social i assequible.

5. Reconèixer que la renovació d’habitatges no hauria de perjudicar la seva assequibilitat ni la cohesió social.

6. Que la UE reguli el parc d’habitatge destinat a lloguer a curt termini.

 

El Consell de l’Habitatge Social

El CHSB es va constituir el 2007 en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. És un òrgan consultiu i de participació sobre la política d’habitatge a la ciutat i pretén ser un instrument per generar opinió, propostes i de promoció de la seva anàlisi.

Està format per un centenar de membres representants de la Generalitat, l’Ajuntament, entitats socials sense ànim de lucre, cooperatives, moviments veïnals, universitats, col·legis professionals i sindicats, entre d’altres.

Per gestionar millor les tasques, compta amb grups de treball de temàtiques més concretes:

  • Regulació del lloguer
  • Seguiment de Promocions
  • Nou Pla d’habitatge
  • Rehabilitació
  • Taula d’Habitatge Cooperatiu