L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) va celebrar, dijous 30 de març, el lliurament de les claus a 21 famílies i unitats de convivència de nous habitatges de protecció oficial en règim de lloguer social d’un edifici de nova construcció ubicat a l’Av. Escolapi Càncer, 10-12. Amb la vintena de claus entregades, resta per donar-ne 26 més, i així arribar a les 47 que conformen aquesta promoció, i que contribueixen a ampliar el parc públic d’habitatges en aquest barri de Torre Baró.
Els adjudicataris presents a l’acte, celebrat al vestíbul de l’edifici, van rebre les claus de mans de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament, Lucía Martín, que els va donar l’enhorabona i la benvinguda a la seva nova llar.
“Venim de l’activisme i coneixem molt bé la problemàtica que patim en aquesta ciutat amb l’habitatge. I conec bé aquests barris. Precisament, Nou Barris és una de les zones on més inversió hem realitzat per habilitar nous habitatges”, va afirmar Colau. “Estic segur que, per a tots vosaltres, han estat anys durs d’espera, on la burocràcia sempre és més lenta del que tocaria però, per a nosaltres, dies com els d’avui donen sentit a què decidíssim entrar a l’Ajuntament de la ciutat”, va reblar.
Moments on afloren les emocions, com feia constar un dels adjudicataris que van rebre les claus, Leandro Lafflitto. “Quan m’han donat les claus estava tremolant. Venia tranquil, però amb tota la gent que ha vingut, m’he posat nerviós. Estic molt feliç de tot el que ve a partir d’ara, feia tres anys que estava apuntat al Registre de Sol·licitants”. Lafflitto procedeix del barri de Poble-sec (Sants-Montjuïc), i arriba a Torre Baró amb ganes d’aportar el seu granet de sorra: “M’agrada que sigui un barri en expansió. El conec una mica de quan era petit, però ha canviat molt des de llavors. Vull ajudar a continuar construint el barri”, afegeix.
També es converteix en nova veïna Alba Lamarca, en aquest cas procedent de Gràcia: “Fa força anys que estic apuntada al Registre, i és la primera vegada que he entrat en un procés d’adjudicació, així que estic molt contenta. Sobretot quan vaig veure els pisos, que m’han agradat molt i m’han impactat positivament”.
Altres adjudicataris, però, ja coneixen al detall el districte, com el Francisco José Salinas: “Malgrat que ara estava vivint a Ciutat Meridiana, Torre Baró és el meu barri, me’l conec molt bé. De fet, vaig entrar a l’Institut Pablo Ruiz Picasso just quan el van inaugurar”.
Un districte en moviment
L’edifici destinat a aquesta vintena d’adjudicataris està format per una planta soterrània, planta baixa, cinc plantes pis i coberta plana, a més de comptar amb un ampli pati interior on es relacionen tots els habitatges i que actua com a vestíbul.
Com passa amb moltes de les promocions públiques engegades els darrers anys per part de l’Ajuntament, l’edifici és altament eficient energèticament, gràcies a les plaques fotovoltaiques presents a la coberta, l’aerotèrmia utilitzada, els dos ascensors adaptats de baix consum energètic i el pati, que actua com a atri climàtic.
Tots els habitatges han estat adjudicats mitjançant la corresponent convocatòria oberta al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, un fet que garanteix que els futurs veïns gaudeixin d’un lloguer assequible a la ciutat.
A Nou Barris, només des del 2015 el parc d’habitatge públic i assequible augmentarà en 1.300 habitatges, dels quals 401 s’han comprat, amb una inversió per part del consistori de 138 milions d’euros.
Situat a l’extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i el districte de Sant Andreu, Nou Barris compte amb tretze barris i més de 800 hectàrees, amb unes 168.000 persones, xifra que el converteixen en un dels districtes amb més extensió de la ciutat. Un barri marcat per la simbiosi amb la natura del parc de Collserola, i que es situa per sobre de la ciutat amb carrers sinuosos i cases, algunes autoconstruïdes, que s’adapten al terreny salvant les dificultats que planteja l’orografia de la muntanya.