Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia. Consulta aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona analitza l’estructura i la concentració de la propietat d’habitatge a la ciutat

24/07/2020 - 08:33

Habitatge. Un terç dels habitatges del parc del lloguer de Barcelona pertany a grans propietaris

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) ha presentat el laboratori ‘Estructura i concentració de la propietat d’habitatge a la ciutat de Barcelona’. Després de presentar una primera edició l’any passat, l’O-HB ha donat a conèixer les dades més rellevants del 2019-2020. Aquest nou informe exposa els resultats de l’anàlisi de la situació de la propietat del parc d’habitatges i del parc de lloguer a la ciutat de Barcelona. El document s’ha elaborat amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona , la Secretaria d’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català del Sòl.

 

El parc d’habitatges de Barcelona, en xifres

Pel que fa al conjunt del parc d’habitatges l’estudi remarca que la seva estructura a la ciutat de Barcelona és molt atomitzada. A partir de les dades extretes al Cadastre Municipal de gener de 2019, s’estima que a la ciutat hi ha 780.775 habitatges en mans de 514.978 propietaris, amb una mitjana d’1,5 habitatges per propietari. En aquest sentit, el 69% del parc està en mans de propietaris que tenen entre 1 i 2 habitatges. L’estudi destaca que el parc d’habitatges està majoritàriament en mans de particulars. Aquest fet ja es va detectar en l’edició passada de l’informe. En aquest cas, però, el 84,3% del parc pertany a persones físiques, mentre que el 15,7% pertany a la resta de propietaris. L’informe també mostra dades en relació a la concentració de la propietat. Menys d’una cinquena part del parc d’habitatges està en mans de grans propietaris. El 13,9% (108.264 habitatges) del parc correspon a propietaris amb més de 15 habitatges i el 17% (132.677 habitatges) fa referència als propietaris amb més de 10.

Segons el tipus de propietat, la presència dels particulars es redueix considerablement en el parc dels grans propietaris d’habitatge. En el cas dels habitatges de grans propietaris de més de 10 habitatges, la presència de les persones físiques és del 39,5%. De la resta de propietaris destaquen les persones jurídiques, que representen pràcticament el 50% del total del parc, que és de 132.677 habitatges. Per altra banda, en el cas dels habitatges de propietaris de més de 15 habitatges, la representació és similar: les persones físiques tenen el 33,5% d’aquest parc i, de la resta de propietaris hi destaquen les persones jurídiques amb un 50,8% del total, que és de 108.264 habitatges.

Pel que fa a la divisió geogràfica l’informe mostra que les administracions públiques amb més de 10 o més de 15 habitatges tenen una major presència als barris més perifèrics de la ciutat i també al districte de Ciutat Vella. Per contra, la presència dels grans propietaris que no són administracions públiques és més accentuada als barris cèntrics de la ciutat. Els grans propietaris amb més de 10 o 15 habitatges tenen una major presència en set barris de la ciutat, especialment a l’eix que comprèn Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia i els barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

 

Major presència dels grans propietaris al parc del lloguer

En relació al parc d’habitatges de lloguer, el Laboratori ‘Estructura i concentració de la propietat d’habitatge a la ciutat de Barcelona’ centra l’anàlisi a partir de les dades de l’Institut Català del Sòl, que detecta un parc d’habitatge de lloguer de 212.291 habitatges. Segons ha apuntat la directora de l’O-HB, Anna Vergés, la conclusió que es desprèn d’aquest estudi és que “l’estructura de la propietat del parc de lloguer a la ciutat és menys atomitzada que la del conjunt del parc d’habitatges”. Pel tipus de propietaris, el pes dels particulars en el parc de lloguer es redueix respecte el conjunt del parc d’habitatges: el 63% del parc pertany a persones físiques, mentre que el 37% pertany a altres tipus de propietaris.

Pel que fa als grans propietaris, el pes que tenen dins el parc de lloguer és major. El percentatge d’habitatges en lloguer en mans de propietaris amb més de 15 habitatges és del 26,4%, mentre que el dels propietaris amb més de 10 habitatges és del 32,4%. Per tipus de propietaris, el parc dels grans propietaris d’habitatge en lloguer, la presència dels particulars també es redueix considerablement. En aquest cas, les persones físiques amb més de 10 habitatges són propietàries del 24,2%, mentre que un 75,8% correspon a altres propietaris. Per altra banda, la distribució per a propietaris de més de 15 habitatges en lloguer és del 19,1% per a persones físiques i del 80,9% per a la resta de propietaris.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona es va crear fa quatre anys amb l’objectiu de fer una radiografia de l’habitatge per donar suport al disseny de les polítiques públiques en l’àmbit metropolità de Barcelona. Aquest organisme va sorgir com una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Associació de Gestors i d’Habitatge Social. Des del 2018 és una entitat integrada en l’estructura de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona. Els propers objectius, segons ha apuntat la directora de l’O-HB, Anna Vergés, seran els d’ampliar la informació del parc de lloguer, analitzar els habitatges de lloguer que estan en mans dels grans tenidors i ampliar la informació a altres municipis metropolitans.

Comparteix aquest contingut