El model de propietat col·lectiva reforça la seguretat residencial i econòmica, i la vida en comunitat augmenta la confiança, la felicitat i el sentiment de pertinença dels seus residents. Aquestes conclusions s’extreuen d’un estudi que ha dut a terme l’Agència de Salut Pública de Barcelona a 13 cooperatives de tot Catalunya.
Les condicions de l’habitatge són un factor determinant de la salut, així ho indica el projecte de recerca “Habitatge cooperatiu i salut”, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). S’ha estudiat si els models cooperatius d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya poden millorar la salut i el benestar de les persones residents i els resultats principals mostren que aquest model de propietat col·lectiva d’habitatge té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària.
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model que s’està estenent a Catalunya. La propietat dels habitatges és col·lectiva i s’hi accedeix a través d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per les mateixes veïnes, les quals poden viure a l’habitatge pagant una quota d’ús, però no el poden vendre. Això permet accedir a l’habitatge a un preu inferior al de mercat i evitar-ne l’especulació.
La millor salut física, el benestar i les conductes i hàbits saludables poden estar relacionats amb la seguretat residencial i econòmica. A més, el suport mutu influeix en la millora del benestar, així com en la millora de les condicions físiques de l’habitatge, com l’eficiència energètica i el confort tèrmic. Pel que fa a la salut mental i emocional, s’observa una reducció de l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud.
El pla Viure a Barcelona i el motor de l’habitatge cooperatiu
El pla Viure, que promou la creació d’habitatge protegit, reforça aquest model a través de la Taula d’Habitatge Cooperatiu, un grup de treball dins el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Per garantir l’accés a l’habitatge assequible i digne es treballa en la producció pròpia a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), així com a través de la promoció delegada a tercers.
Una de les formes de creixement de l’habitatge cooperatiu a Barcelona és a través de la cessió de sòl públic a favor de les cooperatives. L’any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot, al carrer de la Princesa i de la Constitució (La Borda), que sumen 33 habitatges en total. Després s’hi van sumar les promocions de La Xarxaire, La Balma, La Chalmeta i Cireres amb 92 habitatges ja lliurats. Actualment, a Barcelona hi ha 6 promocions més en obres, que sumen un total de 156 habitatges i 5 més en diferents processos d’execució.