El I Congrés Internacional d’Habitatge, organitzat per la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (CBEH), del qual l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en són patrons, ha esdevingut aquests 26 i 27 de maig un punt de trobada entre experts del sector que han posat sobre la taula els principals factors que conformen la situació d’emergència que presenta actualment l’habitatge.
Jordi Valls , tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, va intervenir durant la benvinguda institucional i obertura del Congrés assenyalant que “l’habitatge és un dret fonamental”, tot i que actualment només representa “un 0,2% de la despesa en protecció social a Espanya “. Una situació a la qual, segons va ressaltar, cal sumar que la construcció ha passat de suposar un 10% del PIB abans de la crisi del 2012, a un 4,7% en l’actualitat.
Davant d’aquesta situació, es considera necessari impulsar la inversió i el finançament en aquest àmbit mitjançant la col·laboració publicoprivada i analitzar “com les regulacions financeres després de la crisi han dificultat el desenvolupament d’una política d’habitatge en condicions”, va assegurar Valls.
La jornada ha continuat amb les intervencions dels patrons de la Càtedra de Barcelona d’Estudis d’Habitatge i representants de les universitats participants (UB, UAB, UPC, UPF), i ha comptat amb la conferència inaugural del professor Jean-Bernard Auby (Sciences Po, París), que ha reflexionat sobre qüestions jurídiques de la Ciutat Intel·ligent.
La primera taula del dia, ‘Aproximacions des de les ciències socials a l’habitatge i la ciutat’, moderada per Montserrat Pareja-Eastaway, ha abordat l’habitatge des d’una perspectiva social, sanitària i urbanística. Constanza Vásquez-Vera, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha posat el focus en la intersecció entre gènere, salut i habitatge; Sergi Valera, de la UB, ha analitzat la relació entre espai públic i benestar psicològic; i Irene Sabaté, també de la UB, ha tractat les tensions entre el dret a l’habitatge i els drets de propietat. Per una altra banda, al segon debat, ‘Habitatge, vulnerabilitat i sensellarisme’, moderat per Juli Ponce Solé, s’han tractat temes com el sensellarisme, la vulnerabilitat judicial i les polítiques públiques influïdes pels moviments socials.
A la tarda, les intervencions han posat el focus en la segregació residencial, la gentrificació i els efectes de la turistificació. Investigadores com Maribel Rosselló, Cristina López, Fernando Gil i Montse Simó han exposat els resultats dels seus estudis sobre l’impacte del boom de l’habitatge en les perifèries barcelonines, l’acolliment de les majories, la fragmentació urbana i l’afectació provocada per la presència d’inversors mobiliaris. La jornada d’aquest primer dia ha finalitzat amb la presentació dels llibres d’alguns membres de la Càtedra.
Aquest dimarts 27 de maig, el congrés continuarà amb noves ponències dedicades a l’oferta i demanda residencial, la regulació dels mercats immobiliaris i les polítiques de governança. També s’hi presentaran diversos informes elaborats per la Càtedra, centrats en qüestions com el finançament de l’habitatge social, la seguretat urbana i la contractació pública. La jornada es tancarà amb una taula rodona sobre habitatge i Unió Europea i amb la conferència de cloenda, a càrrec de Kath Scanlon, del London School of Economics, que abordarà les noves formes d’innovació en política d’habitatge.