Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona coneix els detalls de la llei pel dret a l’habitatge en una sessió informativa

22/04/2024 - 12:41

Habitatge. L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una sessió informativa amb aquest òrgan consultiu per fer arribar les novetats que comporta la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge i aclarir dubtes.

Seguint amb l’objectiu de donar a conèixer les claus de la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona ha reunit el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona en una sessió en la qual els assistents han pogut resoldre dubtes sobre la nova norma.

Les claus jurídiques de la Llei 12/2023

Per detallar els aspectes bàsics de la llei pel dret a l’habitatge, han participat els advocats Pablo Feu i Elga Molina.

Feu s’ha centrat a explicar les novetats jurídiques i els problemes interpretatius que comporta, sobretot a Catalunya, on ja existia una llei d’habitatge que s’ha hagut d’adaptar a la llei bàsica estatal.

Segons l’expert, la Llei 12/2023 té una especial incidència en la presentació de demandes i en els arrendaments urbans. Del primer punt, ha volgut destacar els problemes d’aplicació i els inconvenients a l’hora de demostrar si un propietari és gran tenidor i si un llogater es troba en situació de vulnerabilitat. També ha fet referència als canvis en les pròrrogues extraordinàries i en els procediments de conciliació i intermediació. “La llei és bona en la seva finalitat”, ha conclòs.

La intervenció de Molina ha girat entorn de la regulació dels preus del lloguer, un dels grans objectius de la nova llei, ja que “el mercat no és capaç de regular-se per si mateix”. Per contextualitzar, l’advocada ha fet un repàs dels sistemes d’habitatge d’altres països europeus com Suïssa, França, Dinamarca i Alemanya (país del qual, ha dit, s’emmiralla el sistema espanyol).

Entre altres temes, ha mencionat la definició de gran tenidor (els promotors socials queden fora d’aquest concepte); el sistema de l’índex que regula el preu del lloguer i la seva aplicació a Catalunya; l’actualització dels preus del lloguer; i altres aspectes no previstos en la norma (com un règim d’inspecció i sancionador).

En el torn obert de preguntes, les persones assistents s’han interessat per la regulació dels habitatges de protecció oficial; per les competències sancionadores de la Generalitat i l’Ajuntament; per quins criteris fixa la llei quan parla de rehabilitació; i pel procés de conciliació i la necessitat de regular-lo.