Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona aprova la creació de nous grups de treball

17/05/2024 - 12:22

Habitatge. Els grups de treball estan relacionats amb la zona de mercat tensionat, la gestió de sòl comunitari, el nou Pla d’Habitatge i el seguiment de promocions per ampliar el parc públic.

En l’última reunió de la Comissió Permanent del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB) s’ha aprovat la creació de nous grups de treball per donar resposta a les futures necessitats del sector de l’habitatge a la ciutat.

Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Joan Recasens, secretari del CHSB han presentat les diferents propostes. En concret, són els següents quatre grups:

  • Zona de Mercat Tensionat
  • Gestor de Sòl Comunitari
  • Nou Pla d’Habitatge
  • Seguiment de les Promocions

Grup de Treball Zona de Mercat Tensionat

Es reunirà semestralment per fer el seguiment del desenvolupament de la zona de mercat tensionat a la ciutat. Es farà a través de les dades que es recullin a partir d’uns indicadors proposats per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.

Grup de Treball Gestor de Sòl Comunitari

Aquest espai servirà per debatre i reflexionar sobre la creació del model Barcelona de ‘Community Land Trust’ (CLT), una entitat jurídica semipública per custodiar el sòl i protegir els drets d’ús legítims de les persones residents. En el grup s’explicaran les experiències d’àmbit internacional, es compartiran aprenentatges i es pensarà com es pot implementar a la nostra ciutat.

El CLT va néixer al sud rural dels Estats Units als anys 60 i es va expandir pel país durant els anys 90. A partir dels 2000, es va anar implantant al Regne Unit, Bèlgica, França, Escòcia, Irlanda, Alemanya i Països Baixos.

Característiques del model:

  • El CLT és propietari del sòl i cedeix el dret de superfície a llarg termini.
  • La Junta de Govern està formada per persones residents, entitats comunitàries o socials i administracions públiques.
  • En l’estructura operativa s’inclouen fórmules de revenda i criteris d’assignació que garanteixen una assequibilitat a llarg termini.

Grup de Treball Nou Pla d’Habitatge

El 2025 finalitza el Pla per al Dret a l’Habitatge i, per això, es crea aquest grup de treball que té per objectiu reflexionar sobre el desenvolupament del futur Pla d’Habitatge de Barcelona i preparar les línies d’actuació. Es tractaran els següents temes:

  • Universalitzar el dret a l’habitatge amb l’ampliació del parc accessible i social.
  • Rehabilitar i millorar els habitatges (sostenibles, accessibles i confortables).
  • Atendre els col·lectius vulnerables, fer front al repte demogràfic i els estadis vitals.

Grup de Treball Seguiment de les Promocions

Aquest grup neix a proposta de la Fundació Hàbitat3, arran de la qüestió de l’ampliació del parc públic. Es decideix que es farà un seguiment dels quatre grans paquets de promocions en les quals també participi la Generalitat a partir de les línies de finançament i subvencions, el sòl privat destinat a l’habitatge protegit i altres elements d’interès per als diferents actors afectats.

El Consell de l’Habitatge Social de Barcelona

El CHSB és l’òrgan consultiu i de participació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Es va crear l’any 2007 per compartir opinions, propostes i anàlisis en matèria d’habitatge a la ciutat. Està format per un centenar de membres representants de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, entitats socials sense ànim de lucre, cooperatives, moviments veïnals, universitats, col·legis professionals i sindicats, entre d’altres.

Per una millor gestió de les tasques, compta amb grups de treball de temàtiques més concretes:

  • Rehabilitació
  • Taula d’Habitatge Cooperatiu
  • Pobresa energètica
  • Col·lectius específics
  • Consell de Ciutat sobre Habitatge destinat a polítiques socials
  • Producció industrial d’habitatge sostenible
  • Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge