Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Comencen les obres de 139 habitatges públics per a persones grans i de lloguer social al complex de Porta Trinitat

07/07/2021 - 12:45

L’Ajuntament de Barcelona inverteix 14 milions d’euros en la construcció de l’edifici, que tindrà 85 pisos amb serveis per a persones grans i 54 que es destinaran al lloguer social.

L’Ajuntament de Barcelona inverteix 14 milions d’euros en la construcció de l’edifici, que tindrà 85 pisos amb serveis per a persones grans i 54 que es destinaran al lloguer social, que serviran per proporcionar una llar assequible a més de 260 persones.

Continua l’impuls municipal en la construcció d’habitatge públic assequible, de lloguer i, en aquest cas, també per a col·lectius específics com les persones grans. Aquest dimecres ha tingut lloc la col·locació de la primera pedra del futur edifici públic de 139 habitatges que construeix l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) de Porta Trinitat, al barri de la Trinitat Vella (Sant Andreu). A l’immoble conviuran dos programes de d’habitatges dotacionals, 85 seran de lloguer per a persones grans, amb els serveis específics d’aquesta tipologia, i els 54 restants seran de lloguer social, i aproximadament serviran perquè més de 260 persones puguin viure en un habitatge assequible. A més, a la planta baixa hi haurà espai per a equipaments comunitaris.

La inversió per a la construcció d’aquest edifici serà de 14 milions d’euros, i els treballs tindran una durada de poc més de dos anys, de manera que l’edifici pugui quedar enllestit el tercer trimestre de 2023. Aquestes obres contribuiran a la transformació en marxa de tot l’àmbit del sector anomenat Porta Trinitat, amb la construcció també d’un equipament públic que inclourà diversos serveis d’atenció a la ciutadania, com serveis socials i per a col·lectius específics com serveis per a dones i per a joves. Aquest projecte, les obres del qual van començar a l’estiu de 2020, significa una inversió de 6,6 milions d’euros més i està previst que estigui en funcionament a principis de 2022.

Amb el complex de Porta Trinitat, l’Ajuntament construeix tot un pol d’equipaments socials i habitatge públic en un dels barris, la Trinitat Vella, amb la renda familiar més baixa de la ciutat, i dona resposta a reivindicacions històriques dels veïns i les veïnes, de més serveis d’atenció social i augmentar el parc d’habitatge assequible.

Volums diferenciats per cada programa de lloguer públic

L’edifici d’habitatges s’allargarà 100 metres a la carretera de Ribes, a la cantonada amb la Via Favència i davant de la plaça de Josep Andreu i Abelló, i constarà de dues altures diferenciades que alhora dividiran les dues comunitats, la de lloguer social i la de persones grans. La totalitat dels 54 habitatges de lloguer social se situarà en el volum més baix, de sis plantes, i que serà més proper a la Via Favència, mentre que el volum més alt, d’onze plantes, contindrà els 85 habitatges per a persones grans. Alhora, cada paquet d’habitatges tindrà un accés separat des del carrer i a la planta baixa hi haurà dos locals per a equipaments comunitaris, un tercer per a aparcament de bicicletes i també es deixarà espai per obrir un passatge de 6,5 metres d’amplada que facilitarà l’accés a la part posterior de l’edifici, on se situa l’equipament amb serveis d’atenció social en obres.

Quant a la tipologia dels habitatges de lloguer social, la meitat seran de dues habitacions, una quarta part d’una habitació i els restants, una altra quarta part, de tres habitacions. Segons la proposta arquitectònica, tots els habitatges s’organitzaran al voltant d’un passadís d’accés que incorpora tres patis que actuaran com a col·lector de llum i aportaran ventilació creuada. A més, totes tres tipologies d’habitatges parteixen d’un mateix esquema que va creixent de manera sistematitzada, amb un plantejament no jeràrquic perquè es puguin adequar a les diferents tipologies familiars que hi resideixin.

Respecte als habitatges per a persones grans, tots seran d’un únic dormitori, i, a la cinquena planta s’hi instal·laran els espais comuns, amb accés a la coberta enjardinada d’ús comunitari i exclusiu per a les persones grans que hi visquin. Els espais comuns consistiran en tres sales de 50 metres quadrats polivalents i convertibles en un o dos espais per mitjà d’envans mòbils i que permetrà adaptar-se als usos i necessitats, i una quarta sala de 20 metres quadrats per a activitats de petit format com classes i reunions.

A la coberta del volum d’habitatges per a persones grans s’hi instal·larà la bugaderia comunitària, a més d’elements tècnics com les màquines d’aerotèrmia o les plaques fotovoltaiques.

670 habitatges públics en marxa a Sant Andreu

L’Ajuntament de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de màxim històric de construcció d’habitatge públic, la gran majoria de lloguer assequible, amb més de 2.300 pisos en obres o prop d’iniciar-les. El districte de Sant Andreu concentra una part significativa de l’habitatge públic en construcció a la ciutat, sobretot per la transformació en marxa a tot l’àmbit de les cases barates del Bon Pastor i a les antigues Casernes. En total, són 670 pisos en vuit promocions, dels quals 237 es destinaran específicament per a persones grans. Aquestes xifres signifiquen una llar assequible per més de 1.500 persones.

En el cas de la transformació del Bon Pastor, actualment hi ha en obres els cinc immobles de la quarta fase, amb un total de 244 habitatges la majoria dels quals es destinaran als afectats urbanístics de les anomenades cases barates. Pel que fa a les Casernes de Sant Andreu, es troba en obres un edifici de 152 habitatges per a persones grans al passeig de Torras i Bages, a més del pròxim inici dels treballs dels dos edificis de producció industrialitzada, amb una vuitantena d’habitatges de lloguer social al carrer de Víctor Colomé i una seixantena de pisos de lloguer per a joves al carrer de Fernando Pessoa.

Respecte a habitatge dotacional per a persones grans, aquesta primavera s’han lliurat les claus dels 49 pisos del darrer edifici d’aquesta tipologia a la ciutat, al carrer d’Alí Bei, al districte de l’Eixample. En total, Barcelona compta amb 25 promocions i 1.433 habitatges per a persones grans, i actualment, comptant Porta Trinitat, n’hi ha sis més en construcció i planificació, amb un volum total de 500 pisos. Són les següents:

  • Carrer de Puigcerdà, 100-104: 48 En construcció.
  • Carrer de Viladomat, 142 (Germanetes): 47 En construcció.
  • Passeig de Torras i Bages, 143 (Casernes): 152 En construcció.
  • Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 5-11 (antiga Quirón): 83 En planificació.
  • Carrer de Veneçuela, 96-106: 60 En planificació.