Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

'Cohabitatge a Barcelona', el llibre que recull l'experiència de les cooperatives a la ciutat

26/01/2024 - 12:59

Habitatge. El llibre recopila els projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d'ús ja construïts i mostra els futurs edificis que s’estan fent. Es presentarà l’1 de febrer en un acte al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i hi haurà un debat posterior.

Més enllà del lloguer i la compra, existeixen altres formes d’accedir a un habitatge, com ara el cohabitatge (o habitatge cooperatiu en cessió d’ús). Barcelona és una de les ciutats on aquest model s’ha implantat amb força els darrers anys amb projectes de blocs de pisos que han rebut reconeixements en certàmens nacionals i internacionals.

Ara, un llibre recopila l’experiència de les cooperatives que treballen per impulsar un canvi cap a un habitatge assequible, comunitari i lluny de l’especulació. El treball es titula ‘Cohabitatge a Barcelona’ i té com a editors Marta Bugés, Ricard Devesa, David Lorente i Tomoko Sakamoto i ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Actar. Recull els projectes d’habitatges en cessió d’ús de la ciutat de Barcelona, tant els que ja estan construïts com els que s’estan aixecant, i explica el procés des de tots els àmbits que hi intervenen: arquitectura, urbanisme, finançament, legalitat i sostenibilitat.

Viure en un edifici de cohabitatge és sinònim de viure en comunitat, de compartir espais, i és per això que també aprofundeix en aquest aspecte, el d’una experiència alimentada per l’esperit cooperatiu.

El Centre Obert d’Arquitectura i la Cooperativa Jordi Capell han organitzat un acte per presentar el llibre en el qual intervindran Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Tomoko Sakamoto, arquitecta i coeditora; Marta Bugés, arquitecta i coeditora; i arquitectes autors dels projectes construïts: Joan Barba per Princesa49; Ernest Garriga, membre de Lacol per La Balma; César Vivas per La Chalmeta; Diego Carrillo, membre de Celobert per Cirerers; i Lis Figueres, membre de La Mar d’arquitectes per la Xarxaire.

Cadascun d’ells presentarà els seus projectes i, en acabar, tindrà lloc un debat moderat per Ricardo Devesa, arquitecte i un dels coeditors del llibre.

L’acte se celebrarà a la Sala d’Actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (plaça Nova, 5), el dijous, 1 de febrer, a les 18.30 h. Per assistir-hi, cal inscriure’s omplint aquest formulari.