Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Avancen les obres del primer edifici de l’Illa Eficient

10/05/2022 - 08:09

Habitatge. És el primer d’un conjunt de 22 edificis que formen l’illa situada entre la Gran Via i els carrers Viladomat, Diputació i Calàbria, a l’Eixample. L’objectiu és fer una rehabilitació integral i energètica dels espais comuns i l’interior dels pisos.

Més de 700 veïns i veïnes de l’Eixample reduiran en un 30% el consum energètic dels seus habitatges gràcies a l’Illa Eficient, una iniciativa público-privada sorgida del grup Hábitat Futura, la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de fomentar un nou model d’edificació i rehabilitació sostenible a ciutat.

La primera comunitat a formar part d’aquest projecte serà la de l’illa situada entre la Gran Via i els carrers Viladomat, Calàbria i Diputació. En total, les obres abastaran un total de 22 edificis i 390 habitatges. Les obres de rehabilitació en un dels edificis ja fa mesos que han començat. Es tracta d’un bloc de 12 habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 469, un edifici d’alta complexitat i amb un alt grau de protecció patrimonial al qual s’estan aplicant solucions de les deficiències estructurals i de manteniment incorporant mesures de sostenibilitat i eficiència energètica. Així ho van poder comprovar en una visita d’obres la directora del Grupo Hábitat Futura i impulsora del projecte Illa Eficient, Cèlia Galera; el doctor arquitecte per la UPC i responsable de sostenibilitat de l’Illa Eficient, Antoni Fontseca; i la regidora d’habitatge, Lucía Martín.

“Durant molts anys a l’Estat, al contrari del que s’ha fet en altres països europeus, s’han destinat molts recursos a la construcció i a l’obra nova, mentre que les polítiques de rehabilitació han quedat totalment relegades. Avui tenim un parc d’habitatges absolutament ineficient en termes energètics i poc confortable per als veïns i les veïnes”, explica Lucía Martín.

L’objectiu és fer una rehabilitació integral i energètica, tot respectant el valor patrimonial del bloc, que és de principis del 1900. En aquest sentit, es reforçaran les portes, finestres i sostres amb materials resistents per potenciar l’aïllament tèrmic i protegir els pisos de la calor a l’estiu i el fred a l’hivern. També es faran altres accions com la instal·lació d’aerotèrmia comunitària i de plaques fotovoltaiques per produir energia per il·luminar l’escala i fer anar l’ascensor, unes accions que permetran ser més eficients i reduir la despesa energètica de la comunitat. L’objectiu és que les despeses de consum elèctric de la comunitat de veïnes quedin cobertes al 100% i que l’excedent que es generi pugui abaratir les factures dels particulars.

“És un repte trobar l’equilibri entre el manteniment del nostre patrimoni històric i cultural amb el repte de la transició energètica”, explica Cèlia Galera.

 

Un projecte pioner

L’Illa Eficient està plantejada com una iniciativa per fer més còmode la inversió dels propietaris dels habitatges. Cada finca té unes problemàtiques diferents i el grau d’inversió econòmica varia, perquè les actuacions que es duen a terme per millorar-ne l’eficiència són diferents en cada cas.

En el cas concret de la finca de Gran Via de les Corts catalanes, 469, els veïns i veïnes del bloc s’han constituït en una cooperativa per tal d’aconseguir beneficis fiscals, pagar menys impostos i tenir més seguretat. El cost total de les obres de rehabilitació és d’1 milió d’euros. Els propietaris han pagat la meitat del cost de les obres, i l’altra meitat l’ha subvencionat l’administració. A més, els fons europeus Next Generation donaran continuïtat a aquesta línia de rehabilitació amb el focus posat en la sostenibilitat i l’eficiència energètica.

Aquesta acció a l’illa situada entre Gran Via i els carrers Viladomat, Calàbria i Diputació no serà un fet aïllat. Està previst fer-ho extensiu en altres illes de la ciutat amb unes característiques similars i que requereixin un projecte de rehabilitació energètica.