Des de l’entrada en vigor de la regulació de lloguers, el preu mitjà a Barcelona ha baixat un 5,1% en termes interanuals i un 6,4% en la comparació del primer i el quart trimestre de l’any 2024. S’atura així l’escalada de preus dels últims deu anys, en què el cost del lloguer s’havia incrementat fins a un 68%.
Durant l’any 2024 s’han signat 780 contractes nous de lloguer més que l’any anterior, un increment de 416 des de la primera declaració de zones de mercat d’habitatge tensionat. El resultat és el descens de la rotació dels inquilins en favor de l’estabilitat de les llars, que ve donada, entre altres, per l’allargament de la durada mínima dels contractes de lloguer a 5 o 7 anys, inclòs en la modificació legislativa del 2019.
L’habitatge, una prioritat
Barcelona ha estat la primera i l’única gran ciutat de l’Estat a declarar-se zona de mercat d’habitatge tensionat. En el marc del pla Viure, es treballa amb l’objectiu d’incrementar i accelerar la construcció del parc públic d’habitatge protegit a la ciutat, tot adoptant una estratègia integral i a llarg termini.
Durant aquest mandat es preveu que es lliurin fins a 3.300 habitatges, mentre que 5.000 habitatges addicionals ja es troben en diferents fases d’execució, i es generarà sòl suficient per a la construcció de 10.000 habitatges més.
La ciutat també ha estat la primera a anunciar el final a les llicències d’habitatges d’ús turístic, fet que permetrà recuperar per a ús residencial 10.101 pisos a finals del 2028.
Paral·lelament, l’aposta per la diversificació i la col·laboració amb altres administracions públiques, el tercer sector i la iniciativa privada persegueix optimitzar recursos i doblar la producció d’habitatge protegit a un ritme de 1.000 pisos anuals a final del mandat.
Es continua treballant en altres mesures com la modificació de la reserva del 30% per fer-la efectiva, la mediació amb altres administracions públiques per instar-les a posar fi al frau del lloguer de temporada i el lideratge d’una aliança amb ciutats europees per donar resposta a l’emergència social causada per la crisi de l’habitatge.