Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El llibre ‘Cohabitatge a Barcelona’ reivindica l’habitatge cooperatiu com una alternativa assequible i sostenible

02/02/2024 - 13:09

Habitatge. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha acollit la presentació del llibre amb els responsables dels projectes, que han valorat el poder transformador de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, tant en l’àmbit social com en àmbit de la ciutat.

Aquest dijous, 1 de febrer, s’ha celebrat la presentació del llibre ‘Cohabitatge a Barcelona. Arquitectura des de / per a la comunitat’ a la Sala d’Actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb la presència de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, els coeditors del llibre i els arquitectes autors dels edificis de cohabitatge que ja estan en funcionament.

El treball, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Actar, és un recull dels projectes d’habitatges en cessió d’ús de la ciutat de Barcelona i explica, entre d’altres, el procés participatiu amb les unitats de convivència i els detalls de la construcció. Un dels objectius de fer aquest llibre ha estat “visibilitzar el procés de disseny dels projectes”, tal com ha comentat Marta Bugés, una de les coeditores.

Tomoko Sakamoto -coeditora del llibre, arquitecta i veïna de La Chalmeta, un dels edificis de cohabitatge situat a la Marina del Prat Vermell- ha obert l’acte esmentant els tres aspectes que caracteritzen el cohabitatge: assequible, comunitat i vida compartida, i sostenibilitat (tant en els materials de construcció com en l’eficiència energètica). També ha destacat que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot canviar la manera de fer arquitectura, no només per a habitatges, sinó també en altres àmbits.

Tot seguit, Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona ha fet referència al problema de l’habitatge a la ciutat i ha expressat que el cohabitatge “és part de la solució”, “trenca esquemes” i “promou formes de viure diferents contra la uniformitat de les ciutats”. Per finalitzar la seva intervenció, ha assenyalat la importància d’aquest llibre en el sector de l’arquitectura.

Els projectes de cohabitatge en funcionament a Barcelona

Després dels parlaments inicials, els arquitectes dels projectes han presentat cadascun dels edificis per explicar els passos del procés de construcció, els reptes que es van trobar pel camí i les especificitats de cada bloc. Han intervingut Joan Barba, arquitecte de Princesa49; Ernest Garriga, arquitecte de La Balma i membre de Lacol; Sònia Hernàndez-Montaño, consultora en bioconstrucció de La Chalmeta; Diego Carrillo, arquitecte de Cirerers i membre de Celobert; i Lis Figueras, arquitecta de La Xarxaire i membre de La Mar d’arquitectes.

Tots ells han agraït la feina dels coeditors i de les seves exposicions s’han pogut extreure els següents punts en comú:

  • El cohabitatge és una nova manera de viure i fer comunitat a través de l’autogestió i els espais comunitaris.
  • El cohabitatge està estretament vinculat a la defensa de la transició ecològica i a l’ús dels materials sostenibles (fusta, aïllament natural, sense PVC…).
  • Van impulsar processos participatius amb les unitats de convivència durant el disseny dels edificis.
  • Van sorgir entrebancs per part de l’Administració.

El debat posterior

En la segona part de la presentació s’ha dut a terme una taula rodona moderada per Ricardo Devesa, arquitecte i coeditor del llibre.

Arran de la pregunta de què aporta l’habitatge cooperatiu, Garriga ha destacat que es tracta d’una “arquitectura radical i anticapitalista” i que la construcció d’aquest tipus d’habitatge s’ha d’afrontar “sense por a equivocar-se i amb un “prova-error constant”. Hernàndez-Montaño ha desitjat que “tant de bo n’hi hagin més” i Figueras ha afegit que l’habitatge cooperatiu “reflecteix la manera de pensar de les persones que hi viuen” i que els projectes neixen d’un grup de gent amb ganes de canviar les coses i no “d’un promotor que després vol vendre els habitatges”, com passa en el model d’habitatge tradicional. Relacionat amb aquest punt, Barba ha assegurat que “la part especulativa no li interessa que [l’habitatge cooperatiu] tingui èxit”.

Per la seva banda, Carrillo ha posat en relleu “la importància de l’empatia” a l’hora de dissenyar el projecte perquè aquest “té un impacte en la vida de les persones que hi viuran” i ha considerat “un mèrit” el fet que s’estigui innovant en aquest camp “tot i les traves de l’Administració”, que fan alentir el procés.