Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Barcelona inaugura el Festival Internacional de l’Habitatge Social amb les polítiques públiques al centre del debat

07/06/2023 - 20:19

Habitatge. Més de 2.000 persones inscrites participen en l’ISHF, que té lloc del 7 al 9 de juny amb la presència de professionals d’arreu del món i un programa format per més d’una seixantena de ponències.

Barcelona ha donat la benvinguda, dimecres 7 de juny, a centenars de professionals de l’habitatge procedents de tot el món en la primera de les tres jornades que conformen el Festival Internacional de l’Habitatge Social (ISHF). La quarta edició del congrés del sector més important d’Europa, que es durà a terme del 7 al 9 de juny, té com a epicentre el Palau de Congressos de Barcelona i compta amb més de 2.000 persones inscrites. 

L’arquitecta, investigadora i comunicadora, Núria Moliner, ha estat l’encarregada de donar la benvinguda als assistents, abans de donar pas al discurs inaugural, a càrrec de l’alcaldessa en funcions de Barcelona, Ada Colau. Entre altres aspectes, Colau ha assenyalat que és la primera vegada que aquest congrés de referència es fa al sud d’Europa, i suposa tota una oportunitat per mostrar els avenços que ha viscut la ciutat en termes d’habitatge.

En la primera sessió, titulada ‘Reptes emergents i solucions en l’habitatge a Catalunya i a Espanya’ hi han participat el secretari general d’Agenda Urbana i Habitatge del govern espanyol, Iñaqui Carnicero; la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui; l’alcalde en funcions de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antonio Balmón; i la secretària general de Housing Europe, Sorcha Edwards.

Les polítiques públiques d’habitatge han estat al centre del debat durant la sessió, especialment les que han de permetre una defensa del dret a l’habitatge. En aquest sentit, s’ha reflectit un consens a l’hora de treballar per un canvi cultural i de paradigma, que situï el dret a l’habitatge al centre de les polítiques, i l’allunyi de la mercantilització amb què el tracten molts sectors. 

Durant la jornada matinal, l’auditori del Palau de Congressos també ha acollit dues sessions més. La primera, titulada ‘Barcelona-Catalunya Housing Model: Estratègies de planejament urbanístic que contribueixen a l’assequibilitat de l’habitatge’, on s’han radiografiat els diferents plans per desenvolupar el parc públic d’habitatge des d’una escala local a una d’internacional, aquesta última a partir de l’opinió del director d’Iniciatives d’Habitatge del Lewis Center de la UCLA, Shane Phillips.

La segona ponència, ‘Barcelona-Catalunya Housing Model: Augmentar el parc d’habitatge públic’, ha estat focalitzada en el paper que té actualment l’habitatge social a Espanya, inferior al 2% del total, i les diferents estratègies disponibles per ampliar el parc d’habitatge públic amb la màxima celeritat possible.

Un esdeveniment amb múltiples focus d’atenció

Però més enllà de les sessions principals, que tenen lloc a l’auditori, cada una de les jornades de l’ISHF compta amb nombroses ponències celebrades en sales annexes dins del mateix Palau de Congressos, i que es poden consultar al programa. Cap a la tarda, ponents i assistents es reparteixen per tota la ciutat en les diferents activitats i visites programades en altres seus del congrés.

A més, la primera jornada de l’ISHF també ha servit d’escenari per a la inauguració de la XII Bienal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme (XII BIAU) amb el títol ‘Habitar al Marge’, un espai per al debat i la reflexió sobre l’habitatge i l’habitabilitat urbana.