Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Com està creixent l’habitatge públic a Sant Martí?

24/02/2023 - 14:29

Habitatge. Amb la celebració de dues xerrades informatives, els veïns van conèixer al detall la significativa ampliació del parc públic al districte, traduïda en un augment de 2.000 pisos des del 2015.

Mitjançant l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona, el districte de Sant Martí ha vist augmentat el seu parc en aproximadament 2.000 pisos des de l’any 2015, amb una inversió per part de l’Ajuntament de 244 milions d’euros. Una expansió significativa d’habitatges per fer front a l’emergència habitacional que l’Ajuntament de Barcelona està duent a terme a partir de tres estratègies com són la construcció, la compra i la captació.  

Una transformació exponencial que ha tingut lloc els darrers anys a Sant Martí i que el consistori va donar a conèixer en dues trobades celebrades el dimecres 15 de febrer al Casal de Barri del Parc i la Llacuna i el dimecres 22 a la Sala d’actes de l’Escola la Pau. Ambdues van concentrar un significatiu nombre de veïns i veïnes interessats a conèixer de primera mà els detalls d’aquesta renovació urbana que viu el districte. I que clarament ratifiquen les xifres. 

De les tres estratègies aplicades per part de l’Ajuntament, la solució estructural més desenvolupada és la construcció, amb un total de 1.479 habitatges i 77 allotjaments comptabilitzats, ja sigui promocions finalitzades, en construcció, en projecte o en reserva de sòl. Per barris, el que més habitatges de construcció concentra actualment és El Parc i la Llacuna del Poblenou, que arriba al centenar, mentre que altres barris especialment actius són la Verneda i la Pau (62), el Besòs i el Maresme (56), Provençals del Poblenou (35) i el Camp de l’Arpa del Clot (24).

En paral·lel a l’obra nova, però, el consistori també efectua adquisicions, com demostren els 139 habitatges comprats al districte, que inclouen habitatges comprats i habitatges en usdefruit d’entitats financeres.  

​​Finalment, la tercera estratègia és la captació, que inclou habitatges mobilitzats a través de la Borsa d’Habitatge de Lloguer, el conveni amb Hàbitat3 i el programa d’habitatges d’ús turístic (HUT), i que es tradueix en 292 habitatges captats al districte en qüestió.

Habitatges per trencar motlles  

A diferència d’altres districtes de la ciutat, on l’espai és molt més restringit i limitant, Sant Martí gaudeix d’una notable disponibilitat de sòl municipal que permet apostar per moltes i variades tipologies d’habitatge, cosa que fa de la ciutat un exemple per a altres grans urbs europees.  

Sant Martí, per exemple, és el districte líder a la ciutat pel que fa a habitatges amb serveis per a gent gran, per davant de Ciutat Vella i Nou Barris. Un col·lectiu que requereix habitatges adaptats a les seves necessitats i que cada vegada estan rebent més atenció. Però també la construcció industrialitzada s’ha estès per la ciutat, i aquest districte no n’és una excepció, amb tres promocions que es troben actualment en construcció, i que destaquen per tenir en la fusta el material protagonista de l’obra. Són les situades als carrers Lola Iturbe Arizcuren, Pallars i Binèfar. 

A més, entre els sistemes industrialitzats cal sumar-hi els allotjaments APROP, un model de pis d’estada temporal i de construcció ràpida, sostenible i de qualitat, a partir de contenidors marítims reciclats. Actualment, disposa de dos blocs finalitzats a la ciutat, un d’ells precisament a Sant Martí, al C. Bolívia, 33-41.

Un ventall divers de formats d’habitatge on també es troba un model alternatiu i emergent d’habitatge, que aposta per la vida en comunitat, com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o cohabitatge. També aquest ha deixat la seva empremta al districte, amb l’edifici de La Balma, impulsada per Sostre Cívic, i Abril Poblenou, per La Dinamo, que es troba en fase de promoció.

Com demostren les xifres, Sant Martí és un dels responsables de l’augment del parc públic a tota la ciutat, que ha passat dels 7.500 habitatges del 2015 als més d’11.500 actuals. Un volum que, amb les promocions en marxa i en previsió aquests pròxims anys, permetrà disposar, el 2025, d’un parc públic sota gestió municipal que s’haurà vist doblat respecte al del 2015.

Per a tots aquells ciutadans interessats a accedir a un habitatge de protecció oficial a la ciutat, tenen al seu abast el Registre de Sol·licitants, la via d’accés oficial de l’Ajuntament de Barcelona. Requereix inscripció prèvia gratuïta, que es pot formalitzar a través de tres vies diferents: de forma presencial en alguna de les oficines d’habitatge, per telèfon al 010 o bé per internet, a través de la pàgina del registre de sol·licitants.