Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Més habitatges, equipaments i activitat econòmica al 22@

09/02/2022 - 16:28

Urbanisme. El planejament urbanístic de l’àmbit, iniciat l’any 2000, es posa al dia amb l’actualització del Pla general metropolità.

L’àmbit del 22@ rebrà un nou impuls amb l’aprovació provisional de la modificació del Pla general metropolità (MPGM), que preveu més habitatges, activitat econòmica i equipaments que el pla original de l’any 2000 i que incorpora la mirada feminista a l’urbanisme, al mateix temps que reforça l’aposta per la sostenibilitat i la millora de la qualitat ambiental.

El document final recull criteris sorgits del pacte amb entitats veïnals i socials, empreses, institucions i universitats i d’un procés participatiu en què es reclamava un entorn més inclusiu, amb activitat econòmica i sostenible que eviti la gentrificació i garanteixi que els residents hi puguin continuar vivint. El nou pla urbanístic vol promoure la vida quotidiana i un model de ciutat mixta i potenciar la zona com a motor econòmic de la ciutat definint les futures actuacions en sis eixos clau.

Habitatge

L’habitatge és una de les màximes prioritats del nou enfocament del 22@. Es preveu que l’àmbit inclogui 17.000 habitatges (8.000 més que els 9.000 previstos l’any 2000). Més de dues terceres parts dels pisos (12.000) seran protegits i accessibles, i un terç (5.000) seran habitatges lliures.

L’increment de l’habitatge s’aconsegueix per diverses vies. D’una banda, per afavorir la ciutat mixta, a les zones en transformació les noves construccions tindran un 30% d’habitatge (l’any 2000 era un 10%) i la resta serà activitat econòmica. També es preveu completar l’edificabilitat als àmbits consolidats i es fomentaran els edificis mixtos que compatibilitzin l’activitat econòmica amb l’habitatge. A més, es protegeixen i consoliden més de mil habitatges pendents de transformació, fet que realçarà les edificacions històriques i el paisatge urbà del 22@, i es fomentarà la rehabilitació.

Part de l’increment de l’habitatge i el comerç en planta baixa se situarà als eixos verds que es crearan i als eixos cívics dels carrers de Pere IV i Àvila amb l’objectiu de generar-hi més vida veïnal i activitat ciutadana i fomentar-hi la vida quotidiana.

Activitat econòmica

S’agilitzaran els tràmits per activar gairebé un milió de metres quadrats (un terç del que es preveia l’any 2000) que queden per desenvolupar i generar uns 60.000 nous llocs de treball de qualitat i alt valor afegit. En aquests moments, al 22@ hi ha 115.000 persones que treballen en 11.500 empreses, que suposen l’11% de les activitats econòmiques de la ciutat.

Al nou planejament s’actualitzen també els usos admesos als àmbits productius per crear encara més activitat econòmica, més diversificada i amb usos vinculats a la vida quotidiana. El document de l’aprovació inicial ja afegia una sèrie de noves activitats compatibles amb la indústria, que ara s’amplien per admetre’n de relacionades amb la cultura, l’esport, l’educació, la creació artística, l’economia social i solidària i l’economia verda.

Qualitat ambiental

La MGPM reconeix el verd com una necessitat bàsica en tota planificació, per això, crea una xarxa amb dotze eixos verds on el 70% de l’espai es destinarà als vianants i la vegetació i quinze noves places als seus encreuaments. Això suposarà que un de cada tres carrers horitzontals i verticals passarà a ser un eix verd. En total, generaran 10 hectàrees noves de verd, i se sumaran a la xarxa d’eixos prevista a la trama Cerdà de l’Eixample, amb 21 eixos i 21 places que s’executaran seguint la mateixa filosofia que els del 22@.

Al mateix temps, es fixen uns paràmetres ambientals per assolir un 80% d’ombra a l’estiu i per a la gestió sostenible de l’aigua.

Protecció patrimonial

Per garantir la continuïtat del paisatge, la memòria i la identitat dels barris del 22@, es preserven un total de 450 finques de fronts heterogenis i 20 passatges que segueixen recorreguts i traces històriques.

Equipaments de barri

Es reserven 15 solars amb un total de 35.000 metres quadrats distribuïts per tot l’àmbit per ubicar nous equipaments públics educatius, sanitaris, culturals i esportius i un mercat.

Urbanisme feminista

Aquest és el primer planejament urbanístic que incorpora una perspectiva de gènere en el disseny de l’espai i dels nous eixos perquè s’atenguin les necessitats de dones i homes i de tots els col·lectius de manera equitativa. Així, es reactivaran els espais buits amb usos temporals i tanques transparents, es potenciaran les cantonades i espais d’estada amb mobiliari urbà, l’espai públic garantirà l’autonomia de les persones dependents, s’activaran els baixos per promoure el comerç de proximitat i es fomentaran espais amb simultaneïtat d’usos (jocs infantils, esport, estada, etc.).