Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

  1. Inici
  2. Actualitat i documentació
  3. Jornades, conferències i diàlegs
  4. Trobada de cohabitatge

Trobada de cohabitatge

    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->
    • ->

    • Una festa per donar la benvinguda a l’habitatge cooperatiu

    Amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania el model del cohabitatge i de presentar l’estat de les diferents promocions que s’estan impulsant, l’Ajuntament de Barcelona va celebrar el 29 de setembre del 2018 la primera Trobada de Cohabitatge. A l’acte, obert a la ciutadania, hi van participar les diferents entitats relacionades amb el cohabitatge a la ciutat, com ara les cooperatives de veïns i veïnes, entitats del món de les finances ètiques i cooperativistes i també representants del propi Ajuntament.

    El cohabitatge és un model no especulatiu que està contribuint a ampliar el parc d’habitatge assequible. Consisteix en la cessió, mitjançant un concurs municipal, d’una finca o un solar en desús a una cooperativa de veïns perquè hi construeixi.

    Els membres de la comunitat poden viure a l’edifici per un termini de temps de 75 anys pagant una quota a un preu inferior al del mercat, però no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa i el sòl no deixa de ser de titularitat pública. Així s’evita que es pugui especular amb els habitatges.

    El cohabitatge implica també una part de vida en comú: des de la posada en marxa del projecte, a la cooperativa les decisions es prenen de manera participativa. A més, el model inclou una forma de convivència basada en la construcció d’una comunitat basada en el suport mutu i la utilització d’espais d’ús comunitari.

    Destaquem

    Enllaços relacionats

    Vídeos

    Trobada de Cohabitatge 2018

    Resum de la primera Trobada de Cohabitatge (celebrada el 29 de setembre del 2018) en la qual l'Ajuntament de Barcelona va mostrar el seu model d’habitatge cooperatiu com a alternativa per impulsar el parc d’habitatge assequible.

    La trobada va tenir lloc al solar del carrer d’Espronceda 131-135, al barri del Poblenou, on es construirà una de les quatre promocions d’habitatge cooperatiu sorgides del concurs públic organitzat per l’Ajuntament per construir habitatge cooperatiu en solars municipals.

    El cohabitatge com a model

    Xerrada sobre cohabitatge que va reunir a diversos experts en el sector durant la Trobada de Cohabitatge 2018 

    Moderador: 

    Arnau Andrés, Fundació La Dinamo 

    Participants:

    • Gerardo Pisarello, Primer Tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona
    • Josep Maria Montaner, Regidor d'Habitatge i Rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona
    • Lluc Pol Bonnín, tècnic de l’IBAVI
    • Lara Fuster, tècnica de l’IBAVI
    • Carles Oliver, tècnic de l’IBAVI