“Estem creant un model Barcelona de cohabitatge”

30/09/2018 - 19:03

Celebració. L’Ajuntament de Barcelona mostra a la primera Trobada de Cohabitatge el seu model d’habitatge cooperatiu com a alternativa per impulsar el parc d’habitatge assequible.

Barcelona aposta pel cohabitatge com una alternativa viable per incrementar el parc d’habitatge assequible . L’Ajuntament de Barcelona ja ha invertit 10,6 milions d’euros en els primers projectes de cohabitatge que es porten a terme en sòl públic i està decidit a seguir apostant per aquest model.

Estem creant un model Barcelona de cohabitatge”, ha explicat Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, a la Trobada de Cohabitatge celebrada aquest dissabte, 29 de setembre. L’acte ha servit per presentar els projectes d’habitatge cooperatiu que està impulsant l’Ajuntament de Barcelona.

La trobada, de caire festiu, s’ha celebrat al solar del carrer d’Espronceda 131-135, al barri del Poblenou, on properament començarà la construcció d’una de les quatre promocions d’habitatge cooperatiu sorgides del concurs públic organitzat per l’Ajuntament per construir habitatge cooperatiu en solars municipals.

 

Unes premisses bàsiques

El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris ni els arrendadors, per un termini de temps ampli -75 anys- i a un preu inferior al del mercat.

Consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament, d’una finca o un solar en desús a una cooperativa de veïns perquè hi construeixi. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge, però no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.

Segons ha explicat Montaner, el model de Barcelona “està en evolució” però compta amb unes premisses bàsiques. La primera, que “el sòl públic ha de continuar sent públic” per tal d’evitar l’especulació. En segon lloc es vol garantir la transparència, oferint els sòls disponibles a través de concursos públics i oberts. També es dóna molta importància de la qualitat arquitectònica dels projectes.

L’Ajuntament ha creat una taula d’habitatge cooperatiu per debatre amb tot el sector “com definir aquest model de cohabitatge que està en construcció”. Segons ha explicat Montaner, l’objectiu “és anar configurant el model i fer una nova convocatòria de projectes de cohabitatge abans que no acabi el mandat”.

 

Sis projectes en marxa

Actualment, a Barcelona hi ha sis projectes de cohabitatge en marxa:

  • Princesa, 49 – Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella), impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
  • Constitució, 83-89 – la Bordeta (Sants-Montjuïc), impulsat per la cooperativa La Borda.
  • Espronceda, 131-135 – el Poblenou (Sant Martí), impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
  • Ulldecona, 26-28 – la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), impulsat per la cooperativa Llar Jove Prat Vermell.
  • Pla dels Cirerers, 2-4 – les Roquetes (Nou Barris), impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.
  • Joan de Borbó, 11 – la Barceloneta (Ciutat Vella), impulsat per la cooperativa La Xarxaire.

 

Un nou model de participació social

Durant la Trobada de Cohabitatge, el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello ha declarat que les sis promocions de cohabitatge que s’estan portant a terme “són projectes molt innovadors que sumaran 134 habitatges, i que han estat possibles gràcies a la insistència, a la tossuderia, a la pacient impaciència de les cooperatives”.

Pisarello ha destacat la col·laboració entre l’Ajuntament i el món cooperatiu com “una altra forma d’entendre la participació social en la construcció de l’economia”.

Per la seva banda, el gerent d’Habitatge i Rehabilitació, Javier Burón, ha destacat la “tremenda energia social i pública” que hi ha a Barcelona, ciutat que avança cap a  la “transformació de la relació del mercat i l’administració en matèria d’habitatge”.

“El model de cohabitatge neix sense manual d’instruccions, i es fa coneixent la tradició històrica d’altres ciutats i països” com ara Àustria, Dinamarca i Uruguai, segons Burón.

D’altra banda, les entitats de l’àmbit del cohabitatge a Barcelona van tenir una participació molt activa a l’acte que va servir també per continuar recollint un cop més els seus punts de vista sobre el model de cohabitatge en construcció.

 

L’experiència de les Illes Balears

Durant la Trobada de Cohabitatge també s’ha pogut conèixer el projecte de cohabitatge que l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) està impulsant a les Illes Balears.

Els tècnics de l’IBAVI Lluc Pol Bonnín, Lara Fuster i Carles Oliver han explicat que s’hi està treballant des de fa un any i que de moment s’està preparant una primera convocatòria per treure a concurs cinc solars que ja tenen projecte.

Carles Oliver ha explicat que “es farà un concurs públic i transparent” i que els aspectes que es contemplaran tindran a veure amb elements d’ètica, socials i ambientals. “Es valora la implicació social, amb el barri, amb entitats locals i les propostes de millora mediambiental”, ha afegit Lara Fuster.

 

Exposició i activitats lúdiques 

Durant la Trobada de Cohabitatge, s’ha pogut visitar una exposició sobre els sis projectes de cohabitatge que promou el Govern municipal, mentre que les entitats relacionades amb el cohabitatge han disposat d’un espai i han fet difusió de la seva activitat, explicant els projectes a les persones interessades.

Els infants i les famílies han pogut participar en diferents activitats lúdiques, com tallers de maquillatge i manualitats. Entre les activitats s’ha fet un taller convidant als més petits a imaginar on els agradaria viure, per tal de fer-los reflexionar sobre el dret a l’habitatge.

Comparteix aquest contingut