Habitatge

Sara Mesa conversa amb Laura Ferrero sobre el seu nou llibre, Oposición (Anagrama, 2025).

La narradora d’aquesta novel·la estudia per consolidar el seu futur professional. Ha aconseguit un lloc d’interina en una oficina administrativa, i fer front a una oposició sembla que és el pas lògic a la seva carrera. Tot i això, un altre tipus d’oposició, la interna, basada en la seva observació del dia a dia funcionarial, fa que no ho tingui gens clar. L’edifici on ha estat destinada, tan gegantí com hermètic, és un lloc de jerarquies incomprensibles que l’expulsa alhora que l’absorbeix. Com que ningú no li explica les seves funcions, es veu forçada a improvisar, dissimular per vergonya i registrar el seu malestar amb dibuixos i poemes tan desplaçats de la realitat com la feina. Els funcionaris que l’envolten, cadascun amb les seves particularitats i els seus conflictes, han desenvolupat els tics i les manies de les rutines laborals i l’obediència acrítica. Necessitada de vida útil, de pols veritable i de joc, l’opositora prendrà petites decisions subversives sense preveure’n les possibles conseqüències disciplinàries.

A través d’una mirada curiosa, àvida i cada cop més desencantada, Oposició descriu els paranys dels mecanismes burocràtics no només per als qui els pateixen, sinó també per als qui els posen en funcionament. La incisiva Sara Mesa, que va conèixer el món de l’Administració per dins, aborda el relat de la burocràcia contemporània des de la perspectiva de qui es veu atrapat en el temps mort de les tasques inútils, tractant el problema del tedi i l’apatia en una narració brillant, mordaç i de ritme implacable. La protagonista, com una heroïna atzarosa i involuntària, s’enfronta al pitjor i més inquietant dels absurds: el de com ens organitzem en societat.

Sara Mesa (Madrid, 1976) resideix a Sevilla des que era una nena. A Anagrama s’han publicat des del 2012 les novel·les Cuatro por cuatro (finalista del premi Herralde de Novel·la): “Una escriptura nua i freda, plena d’imatges poderoses que desassosseguen en la mateixa mesura que magnetitzen” (Marta Sanz, El Confidencial); Cicatriz (premi Ojo Crítico de Narrativa): “Sara Mesa aixeca una literatura d’alt voltatge treballada amb precisió d’orfebre” (Rafael Chirbes); la recuperada Un incendio invisible; Cara de pan: “Una petita obra mestra de la narrativa” (J. Ernesto Ayala-Dip, Qué Leer); Un amor: “Les seves arestes es presenten sota una prosa de neteja desconcertant, breu, àgil: es llegeix amb la velocitat que associem al gaudi, però en tancar-lo ens trobem desemparats. Una novel·la magnífica” (Nadal Suau, El Cultural); La familia: “Ha escrit algunes de les històries més tèrboles de la literatura actual. Ara carrega contra els falsos somnis de benestar a La familia” (Laura Fernández, Babelia), i Oposició; a més del molt celebrat volum de relats Mala letra: «Cuatro por cuatro, Cicatriz i Mala letra de Sara Mesa protagonitzen des de fa mesos l’escena literària espanyola» (Christopher Domínguez Michael, Letras Libres), i el breu assaig Silencio administrativo: “Una reflexió sobre l’impacte brutal de la pobresa en els individus que la pateixen i sobre les actituds imperants davant d’ells a la nostra societat” (Edurne Portela, El País). La seva obra és reconeguda internacionalment i ha estat traduïda a una vintena de llengües.

Hi col·labora: Anagrama