Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Tornar

Les relacions internacionals basades en la producció i l’economia, la divisió del treball i la configuració Nord-Sud ens interpel·len perquè contribuïm als processos globals de canvi. Des de la perspectiva de la justícia global parlarem de les persones defensores dels drets humans, del paper de la banca a les guerres, de les migracions i la polarització que generen, passant per la lluita per l’equitat de gènere o l’accés desigual a la tecnologia i tancarem el cicle recordant el paper de la creació com a eina activista.

Cicle coorganitzat amb la Direcció de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

Pobles indígenes i justícia ambiental

Dijous, 6 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot . A càrrec de Miquel Figueras, d’AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes / UAB.

La crisi climàtica ha estat promoguda des de països del Nord i, tot i això, els fenòmens extrems i els primers èxodes climàtics afecten poblacions perifèriques. En aquest context, a banda de les mesures reparadores i sancionadores, cal apostar pel reconeixement dels sabers i formes de gestió locals, tradicionals i especialment dels pobles indígenes, que han estat més atents a la conservació i a la convivència amb l’entorn. Recorrerem algunes de les respostes i propostes dels pobles indígenes en l’àmbit de la justícia ambiental.

El cas d’Ucraïna i Palestina: construir la pau en temps de guerra

Dilluns, 10 de febrer de 2025, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix. A càrrec de l’Institut Novact de Noviolència

A Palestina i Ucraïna, la societat civil s’organitza per fer front a la guerra i l’ocupació amb estratègies no violentes. Presentarem el context de cada regió, analitzant-ne les problemàtiques i els punts en comú, així com les particularitats. Explorarem la resposta local i internacional en ambdós casos. A través d’exemples de construcció de pau en entorns concrets, mostrarem com aquestes iniciatives esdevenen eines en la lluita per la justícia i la dignitat.

Mèxic: defensar el dret a informar, defensar els drets humans

Dimarts, 11 febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall. A càrrec de Wara Revollo de la Taula per Mèxic.

Mèxic s’ha convertit en el país democràtic on és més perillós l’exercici de la professió del periodisme. Molts professionals de la informació s’han convertit en defensors dels drets humans en voler facilitar a la ciutadania una informació veraç i crítica, fet que els ha convertit en diana de riscos i amenaces per part de poders fàctics,

Islamofòbia, gènere, discursos d’odi i violència mediàtica

Dimarts, 18 de febrer de 2025, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu. A càrrec de Cristina Vilaplana.

Com s’utilitza el gènere per generar odi contra els homes musulmans, i discursos infantilitzadors i paternalistes vers les dones musulmanes? I més important, com generem estratègies de resistència i de sororitat vers aquests discursos? Comptarem amb la veu de la influencer musulmana i creadora de contingut @veteamusulmania, que ens explicarà experiències d’èxit davant l’hostilitat de les xarxes socials.

Qui finança les guerres: hi ha alternatives a la banca armada?

Dijous, 20 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vapor Vell. A càrrec d’un/a investigador/ora expert/a en banca armada del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. 

Analitzem quines entitats financeres hi ha darrere les principals empreses d’armes i quin impacte té el seu finançament. Estudiem el cas concret d’entitats que financen l’ofensiva israeliana sobre Gaza o la militarització de fronteres. I finalment, explorem les finances ètiques com a alternativa a la banca armada.

Un present amb IA: les promeses, les realitats i algunes alternatives des de la justícia digital

Dijous 24 de febrer, a les 18.30 h, Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra. A càrrec de Núria Vallès, investigadora en Estudis de la Ciència i la Tecnologia de l’Institut d’Investigació en Intel•ligència Artificial (IIIA) del CSIC. Presentada per Carlos Bajo, encarregat de Justícia Digital a Oxfam Intermón.

Els darrers anys la IA s’escampa com una taca d’oli. Apareix a tot arreu i es presenta com la solució definitiva. Serveix per vendre i justificar qualsevol cosa i representa que tot amb IA és molt millor. Tanmateix, les promeses del poderós discurs de la indústria tecnològica no sempre es compleixen i les realitats són menys enlluernadores, però també podem imaginar futurs realment millors.

La paraula global

Dijous, 13 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda . A càrrec de Tita Berasategui, poeta.

La lluita per un món més just no només està lligada a l’activisme i la denúncia. La creació i el lirisme també poden ser eines per construir, conscienciar i aconseguir un altre món més just globalment. Us proposem una selecció de poemes que ens aproparan a algunes de les desigualtats que aquest cicle ha posat de manifest.

Horaris

Diferents biblioteques de Barcelona

Població:
Barcelona
On
Diferents biblioteques de Barcelona
Quan
Des de 06/02/2025 al 13/03/2025

Telèfon

Tel.:
932112351