Habitatge

L'exposició i el llibre ‘Valldaura 1150-2025’, presenten la història del progrés i decadència de Valldaura, un petit lloc situat al bell mig d'un bosc de Cerdanyola del Vallès, proper a Barcelona, habitat al llarg dels temps per monjos, reis, nobles, industrials i, avui, per investigadors.

En aquest lloc es va fundar el primer monestir del Cister de Catalunya, que va funcionar com a tal fins que el 1169 els monjos es van traslladar a Santes Creus. Més tard, a partir del 1294 va ser una casa de caça i, més tard, palau dels reis de la corona d'Aragó, des de Jaume II fins a finals del segle XV. Martí l'Humà va passar dos estius sencers a Valldaura els anys 1404 i 1405. A partir del segle XVI, va ser propietat d'una família de juristes que més tard van arribar a ser nobles i era una entitat independent dins del conjunt de ciutats i pobles de Catalunya, fins que el 1836, atesa la seva petita extensió, es va annexar a Cerdanyola de Vallès. El 1888, un industrial de Sant Andreu va construir una nova masia més propera a Barcelona, propera a la que més tard seria carretera d'Horta i que des del 2008 és propietat de l'IAAC, on desenvolupen un màster sobre el disseny i construcció d'edificis ecològics avançats i on realitzen projectes de recerca.

L’exposició també recull informació de les excavacions que s'estan portant a terme al lloc fundacional de Valldaura, per part de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Universitat de Catalunya.

També es presentarà a diversos districtes de Barcelona que tenen vinculació amb la història de Valldaura com Gràcia, Horta, Nous Barris i Sant Andreu, i finalment a Cerdanyola.

Hi Col·labora: MUHBA