Habitatge

Una dona que intenta arribar a tot però no aconsegueix res ens convida a aquest espectacle intimista i ens parla —des de l’humor— de consells per a la supervivència, de la fragilitat, de les obsessions, de l’ego, dels wannabes, de la frustració i del fet de morir.

POP és un retrat millennial en forma de monòleg de dansa travessat per diferents històries d’amor i passió que condueixen a l’autodestrucció.

POP és la primera peça fruit de la col·laboració entre les millennials Laura Alcalà Freudenthal i Irene Vicente Salas. La Laura treballa com a artista independent de dansa tot combinant projectes. Ara s’enfronta a aquest solo, per fi, des del desig i la necessitat acumulades al llarg dels darrers anys.

Després de la seva última recerca en solitari, “La posibilidad de ser”, una de les tasques pendents de la creadora era l’aproximació a la creació en dansa i text, per continuar explorant les fronteres d’allò concret i allò abstracte, relatar microficcions i jugar a ser.

Així busca la Irene, directora i dramaturga, per a qui ha treballat en el projecte “Corpus. Arts escèniques a museus”. I, sobretot, amb qui connecta des de l’enamorament artístic i intuïtiu.

Juntes, parlem de txakres, de frustracions, de qui volíem ser, de creació escènica, de comprar olis essencials per Amazon i intentem recordar per què som aquí.

Espectacle programat per Escena BDC.