Habitatge

La quàntica ha revolucionat la nostra comprensió de l'univers i ha impulsat innombrables avenços tecnològics. Aquest any, amb motiu de l'Any Internacional de la Quàntica, aquest cicle de xerrades ens portarà des dels inicis de la teoria atòmica fins a les aplicacions més modernes de la física quàntica. Amb ponents experts, música en directe i exemples propers, cada sessió proporcionarà una visió profunda i detallada dels temes tractats per descobrir com la quàntica està transformant el nostre món.

Coordina el cicle: Jordi Diaz-Marcos

Hi col·labora:  Associació Catalana de Comunicació CientíficaObre en una finestra nova  (ACCC),  Institut de Química Teòrica i Computacional de la Universitat de BarcelonaObre en una finestra nova  (IQTC-UB),  Institut de Ciències FotòniquesObre en una finestra nova  (ICFO) i  International Year of Quantum Science and TechnologyObre en una finestra nova  (IYQ).

Espectacle: Un viatge atòmic

Dilluns 3 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte . A càrrec de Josep Lluís Viladot (Lubrizol i associació Bach) i Jordi Díaz-Marcos (microscopista, professor i comunicador científic—IN2UB/CCiTUB, Universitat de Barcelona— i ACCC)

L’àtom és el centre de tot, totes les coses estan fetes d’àtoms. Des de temps passats, la seva història ens ha fascinat. Aquest espectacle, que combina ciència i música, explora la història dels àtoms i la vincula amb la història de la música. Tot això acompanyat d’imatges de microscopis potents ampliades que ens revelen tot un món invisible i sorprenent.

La química i l'origen de la història atòmica

Dilluns 10 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca El Clot - Josep Benet. A càrrec de Xavier Giménez, químic, físic i divulgador de la Universitat de Barcelona (IQTC-UB).

Explorarem els fascinants inicis de la química moderna. Descobrirem el treball dels pioners, com Boyle, Lavoisier i Faraday, que mitjançant mètodes de la seva invenció, i molt rudimentaris a ulls moderns, van poder establir les bases dels conceptes de substàncies i reaccions químiques. També parlarem dels treballs de Mendeléiev i els seus contemporanis, que tan clarament van permetre posar ordre al caos i establir els fonaments de la taula periòdica, màxima expressió de l'arquitectura atòmica de la matèria. 

Des de l'àtom de Dalton fins a la taula periòdica actual

Dilluns 17 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Vila de Gràcia - Rosa M. Arquimbau. A càrrec de Pilar González Duarte, catedràtica jubilada de Química Inorgànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Una contribució fonamental per al naixement de la química com a ciència és la teoria atòmica proposada per Dalton l’any 1808. Conèixer les regles que permeten la formació de milions de compostos químics ha estat la tasca de molts científics al llarg dels anys posteriors. En aquest context, va ser clau la taula periòdica de D. I. Mendeléiev l’any 1869. L’actual inclou 118 elements químics, dels quals només 90 es troben a la terra. Les úniques fàbriques d'aquests 90 elements són les estrelles. Explicarem el perquè de tot plegat.

La revolució quàntica

Dilluns 24 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Juan C. Paniagua, professor de Química (UB).

Va ser un trencament radical amb la intuïció física forjada durant milers d'anys d'observació de la natura. Tot i que, un segle després del seu descobriment, hi ha aspectes de la teoria quàntica que encara no entenem, les seves sorprenents prediccions des de l'escala de les partícules fonamentals fins a la cosmològica mai no han fallat. A més, han conduït a innombrables desenvolupaments tecnològics, com ara els làsers, la microelectrònica, la nanotecnologia, els discos durs d'alta densitat, la memòria flaix, les tècniques espectroscòpiques, la microscòpia d'efecte túnel, la criptografia quàntica i la computació quàntica.

Meitnerheimer: l’àtom desfermat

Dilluns 3 de març, a les 18.30 h, a la  Biblioteca El Clot - Josep Benet. A càrrec de Xavier Roqué (professor d'Història de la Ciència a l'Institut d'Història de la Ciència, UAB).

Des de la seva estrena el juliol de 2023, milions de persones han vist la pel•lícula sobre un físic nuclear que va morir fa més de cinquanta anys. Oppenheimer s'estrenà simultàniament amb Barbie, i les xarxes socials van fusionar-ne els noms (Barbenheimer). Per a aquesta sessió fusionem, en canvi, el nom del director científic de Los Alamos amb el d'una dona invisibilitzada al film de Nolan i la biografia que l'inspira: Lise Meitner. Abordarem aspectes clau d'aquestes vides entrellaçades per la fissió, l'urani, Hiroshima i el Nobel, per mostrar l'ordit de la història i la complexitat dels judicis i les interpretacions en l’era nuclear.

Tecnologies quàntiques, des de l’àtom al cosmos

Dilluns 10 de març, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert. A càrrec de la Dra. Lucía Castillo (ICFO) i Sebastian Grinschpun (iFAE).

Vivim una segona revolució quàntica gràcies a un millor coneixement i control dels objectes quàntics. Utilitzant propietats com la superposició i l'entrellaçament, aprenem a crear i manipular sistemes quàntics. Aquests avenços permeten dissenyar noves tecnologies amb aplicacions en ciberseguretat, medicina, comunicació, indústria, mobilitat i observació del cosmos. Alguns sistemes de computació quàntica, amb prototips en laboratoris a petita escala, ja són una realitat, i cada vegada són més potents tot i que encara requereixen més desenvolupament científic.

Els xips fotònics: nous horitzons amb tecnologies quàntiques

Dilluns 17 de març, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Vila de Gràcia - Rosa M. Arquimbau . A càrrec de Valerio Pruneri, ICREA Prof. (ICFO)

Les tecnologies quàntiques han fet possible els xips microelectrònics i fotònics que utilitzem diàriament. Els xips processen informació en dispositius com ordinadors i telèfons mòbils, mentre que les tecnologies fotòniques gestionen la transmissió d'informació a través de les xarxes. Aquestes tecnologies s'integren en sistemes moderns i aplicacions mèdiques i industrials. Aquesta xerrada se centrarà en els xips fotònics i explicarà què són i com estan obrint nous horitzons en comunicacions ultrasegures, informàtica, aeroespacial, automoció, biodetecció i dispositius mèdics.

La revolució quàntica i els materials del futur

Dilluns 24 de març, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert. A càrrec de Leticia Tarruell, ICREA Prof. (ICFO).

Vivim una segona revolució quàntica. Gràcies als avenços experimentals recents, no només som capaços de percebre fenòmens quàntics exòtics, sinó que també podem estudiar-los amb una precisió que era impensable fa només una dècada. Un exemple destacat és l’anàlisi de les propietats microscòpiques dels materials, que requereixen tècniques de detecció extremadament precises. Aquests dispositius o simuladors quàntics permeten obtenir imatges d'alta resolució de gasos quàntics fins al punt de poder localitzar i identificar individualment cada àtom, amb la qual cosa es poden simular materials nous i desconeguts.