Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

La Unitat de Disciplina de l’Habitatge, cinc anys treballant pel dret a l’habitatge

28/08/2020 - 12:53

Habitatge. Des que es va crear, l’any 2015, ha inspeccionat 118.587 pisos, un 12% del parc residencial de la ciutat, i ha aturat 14 casos d’assetjament immobiliari.

L’any 2015 l’Ajuntament va crear la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l’Habitatge amb l’objectiu de defensar l’habitatge com un dret fonamental. Fins ara, aquesta unitat ha inspeccionat 118.587 pisos, un 12% del parc residencial de la ciutat, i ha posat multes per valor de dos milions d’euros aproximadament, la majoria a grans tenidors que mantenien habitatges buits. A més, ha aconseguit aturar catorze casos d’assetjament immobiliari.

La Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l’Habitatge, formada per un equip de deu persones, centra l’activitat a detectar habitatges buits i combatre el mal ús de l’habitatge protegit, l’assetjament immobiliari, el mal estat de conservació dels pisos i la manca de lloguer social per a famílies vulnerables per part dels grans tenidors. L’acció municipal ha permès millorar directament la situació residencial de 637 persones.

Des de la creació d’aquesta unitat s’han inspeccionat 118.587 habitatges i s’han tramitat 926 expedients. L’import total de les multes ha estat de 2,1 milions d’euros. El 58,2% de les multes s’han posat a grans tenidors d’habitatge que tenien pisos buits, i el 29,9% han estat per fer un mal ús dels habitatges de protecció oficial. Entre el 2016 i el 2019, a més, l’elaboració del cens d’habitatge buit va permetre detectar 10.052 habitatges buits i 13.852 habitatges convertits en oficines o empreses.

L’objectiu principal d’aquesta unitat no és recaptatori, sinó que vol mobilitzar habitatges buits perquè tornin a habitar-se, si pot ser, amb lloguer assequible. En aquest sentit, la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l’Habitatge ha aconseguit incrementar el parc d’habitatge assequible de la ciutat amb 196 pisos, ha detectat 814 pisos de grans tenidors buits durant més de dos anys i ha aturat, juntament amb les entitats socials, 14 situacions d’assetjament. També s’ha reduït el preu del lloguer de 25 habitatges i s’han expropiat 6 pisos de bancs per destinar-los a lloguer assequible.

Les accions antiassetjament s’afegeixen a una política d’habitatge àmplia, que inclou la construcció i la compra de pisos per ampliar el parc de lloguer públic, les ajudes al pagament del lloguer i les subvencions per a la rehabilitació.