Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

El cohabitatge és una experiència que crea llocs de vida comunitària. Es tracta d’una fórmula d'habitatge molt estesa al nord d'Europa i ara s’instal·la a Catalunya com una opció avantatjosa.

  • El cohabitatge, un canvi de model

    Una alternativa al model d'habitatge actual

    Per fer front a la situació d’emergència de l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona treballa no solament en atendre les persones amb ajuts i serveis específics, sinó també incrementant el parc públic d’habitatges. Així, en aquest sentit el consistori aposta per una alternativa al model actual: la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús o cohabitatge.

    El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli -de 50 a 100 anys- i a un preu inferior al del mercat.

    Els objectius que es volen assolir amb el suport a aquest model són:

    • Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
    • Mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície.
    • Impedir l’especulació amb l’habitatge.
    • Afavorir l’estabilitat en el temps dels usuaris.
    • Fomentar la gestió comunitària dels immobles.

    El model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge. Es promou la vida comunitària  i s’incentiva l’autoorganització de les persones que integren les cooperatives. Amb aquest model es concep l’habitatge com a bé d’ús i no d’inversió. 

    Els projectes han de preveure criteris ambientals estrictes, una quantitat significativa d’espais que promoguin la vida en comunitat, l’ús compartit d’infraestructures bàsiques i la coresponsabilitat dels usuaris en la gestió. La cessió a la cooperativa del dret de superfície és per un període de 75 anys, ampliable a 90, i la cooperativa és qui construeix/rehabilita i gestiona l’habitatge. Finalitzat aquest termini, la propietat del que s’hagi construït passa a ser municipal.

    El model tracta d'aconseguir que un propietari privat o un ajuntament cedeixi una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir. Per accedir a aquests habitatges, que tenen qualificació de protecció oficial, els cooperativistes han d’estar inscrits al registre de sol·licitants d’habitatge. Per tant, han de complir els requisits del registre, és a dir, que siguin persones empadronades a Barcelona amb recursos econòmics limitats, que no tinguin cap altra propietat i que tinguin dificultats d’accedir a l’habitatge de mercat.

    Vols saber quines accions ha promogut l’Ajuntament de Barcelona per potenciar el cohabitatge?

    Troba aquí les diverses actuacions que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per facilitar i garantir l’impuls i la difusió d’un nou model d’habitatge a la ciutat: el cohabitatge.

    Creació d'una taula d'habitatge cooperatiu

    Una de les eines de l'Ajuntament de Barcelona per a impulsar el cohabitatge és la taula d’habitatge cooperatiu, un grup de treball dins del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona per tal de promocionar o impulsar nous règims de tinença. Aquesta taula està formada per representants del món de les finances ètiques i de cooperatives d’habitatges, i està impulsada conjuntament per la regidoria d’Habitatge i el Comissionat d’Economia Social i Cooperativa.

    El principal objectiu és la coproducció del model d’habitatge cooperatiu a Barcelona.

    Concurs públic de solars municipals destinats al cohabitatge

    Una de les primeres actuacions de l’Ajuntament de Barcelona per donar suport a les cooperatives d’habitatge ha estat l'impuls de concursos públic de solars municipals.

    Els solars se situen en diferents districtes de la ciutat per construir habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús o cohabitatge. El valor afegit d’aquests concursos és que es restringeixen a cooperatives que fomentin un model d’habitatge diferenciat de la propietat o l’arrendament tradicionals.

    L'any 2015 es van signar els dos primers projectes pilot: els de Princesa, 49 i La Borda. El novembre de 2016 es va publicar una primera licitació en la qual es van adjudicar quatre solars als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí. I el juliol de 2020 es van adjudicar tres solars més als districtes de Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris en una segona licitació. Aquestes accions han permès incrementar a 250 habitatges el parc públic i han convertit Barcelona en la primera ciutat de l’Estat que té en marxa projectes de cohabitatge. Aquest 2024, hi ha deu promocions en total que estan en projecte: tres estan situades al districte de Sants-Montjuïc; tres més, a Sarrià-Sant Gervasi; una, a Sant Martí; dues, a Sant Andreu; i una, a Gràcia.

    D’entre totes aquestes promocions, n’hi ha sis en les quals els veïns i veïnes ja hi viuen: Princesa49, La Borda, La Balma, La Chalmeta, Cirerers i La Xarxaire. En total, sumen 125 pisos.

    A més, en el marc de la taula d'habitatge cooperatiu, l'Ajuntament ha impulsat un conveni amb entitats sense ànim de lucre per construir un miler d'habitatges assequibles a la ciutat.

     

    Plànol de promocions existents

    Sants-Montjuïc:  1. La Domèstika  |  2. La Chalmeta  |  3. La Borda  |  4. Sotrac  |  5. Empriu  |  6. Gessamí, 11-13

    Ciutat Vella:  7. La Xarxaire  |  8. Princesa49

    Nou Barris:  9. Cirerers

    Sarrià - Sant Gervasi:  10. Torrent Viu  |  11. Can 70  |  12. Vida Cooperativa

    Sant Martí:  13. La Balma  |  14. Abril Poblenou

    Sant Andreu:  15. Cohabitem Sant Andreu  |  16. La Regadora

    Gràcia:  17. Ruderal

    Llegenda: Reserva de sòl (Vermell) | En projecte (Taronja) | En construcció (Lila) | Finalitzat (Verd)

    Plànol de les noves promocions d’habitatge públic a Barcelona

    Filtra per

    • Districte

    • Tipologia

    • Estat

    No s’han trobat resultats que coincideixin amb aquest criteri.

    Fes una altra cerca o desplega el menú per activar els filtres.

    Es mostren 0 resultats

    Llegenda

    Tipologia

    • Afectats urbanístics

      Tipologia d’habitatge que promou l’IMHAB destinat a persones o unitats de convivència afectades per remodelacions o reordenacions urbanístiques de la ciutat. Els habitatges solen tenir una superfície de 65 a 85 metres quadrats i es poden adquirir en règim de lloguer o venda, amb els mateixos preus que els habitatges de protecció oficial.

    • Lloguer

      Fa referència a tots els habitatges en règim de lloguer, promocionats per l’IMHAB, destinats a persones o unitats de convivència que necessiten l’adjudicació d’un immoble que respongui a les seves necessitats d’habitatge. Per accedir a alguna d’aquestes adjudicacions cal estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona.

    • Dret de superfície

      En aquesta modalitat, l’adjudicatari de l’habitatge n’adquireix la propietat per un període de 75 anys per una quantitat molt per sota del preu del mercat. Aquests tipus d’habitatges solen tenir una mitjana de 60 metres quadrats útils i estan construïts amb criteris de sostenibilitat. Per accedir a alguna d’aquestes adjudicacions cal estar inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona.

    • Cohabitatge

      Es tracta de solars públics destinats a un tipus concret de cooperatives, les cooperatives d’habitatge, en què un col·lectiu de persones s’organitzen per a l’autopromoció d’un habitatge sobre un solar cedit per l’Ajuntament a un preu assequible i per concurrència pública, però del qual sempre mantindrà la titularitat pública.

    • Promotors socials i cooperatius

      Es tracta de solars públics destinats a fundacions i entitats sense ànim de lucre que es dediquen al lloguer d’habitatges a preu assequible. És un mecanisme de col·laboració, però amb la novetat que ara els solars s’adjudicaran per concurrència pública.

    • Allotjaments Aprop

      El programa d’Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP) és un nou model d’allotjaments de construcció ràpida i sostenible que ofereix una resposta temporal als veïns i veïnes exclosos o en risc d’exclusió en àrees properes al seu barri d’origen. Són mòduls prefabricats mòbils que garanteixen els estàndards de qualitat, estan repartits per tota la ciutat i combinen diferents perfils de residents.

    Estat

    • Reserva de sòl

      El consistori destina a habitatge un solar que es troba a l’inici dels tràmits per desenvolupar-hi els concursos pertinents, adjudicar-ne el projecte i la construcció.

    • En projecte

      Des del moment en què s’obre el concurs públic del sòl per escollir les empreses o els professionals que s’encarregaran del projecte i de les obres, fins al moment en què s’anuncien els guanyadors i el projecte ja es pot construir.

    • En construcció

      Inclou tant l’execució del projecte a través del procés d’obra i construcció com també el procés d’adjudicació pertinent.

    • Finalitzat

      Els habitatges s'han construït i lliurat a les persones adjudicatàries.