Arrenca una campanya d’inspeccions per determinar les característiques i l’estat de les edificacions que prioritza les que se sospita que tenen aluminosi i que definirà la intervenció que es farà al barri
La primera de les actuacions del programa de l’Ajuntament de Barcelona per rehabilitar blocs de pisos a l’antic barri del Sud-oest del Besòs, consisteix a diagnosticar l’estat dels diferents tipus d’edificis residencials del barri. Aquesta anàlisi se centrarà inicialment en la revisió de 13 blocs que poden presentar patologies relacionades amb el ciment aluminós, i al llarg d’un any afectarà 46 comunitats, el 23% del parc total d’habitatges que es preveu regenerar.
Paral·lelament, i de manera immediata, l’Ajuntament de Barcelona impulsarà intervencions en els blocs de pisos que necessiten obres urgents, i s’ha obert una convocatòria específica per a la rehabilitació de finques amb aluminosi. Aquesta actuació s’emmarca en el Pla de barris del Besòs i el Maresme i té un pressupost de 2.150.000 euros.
La fase de diagnosi començarà per
13 blocs amb patologies concretes,
i afectarà fins a 46 comunitats al llarg d’un any
També començaran les obres de rehabilitació dels edificis que van accedir a les ajudes de la convocatòria del 2019. Les primeres obres començaran en un bloc situat al carrer de Messina, en què es realitzaran reparacions estructurals, intervencions a les façanes, les cobertes i els accessos i revisions de les instal·lacions elèctriques.
L’evolució dels edificis
La construcció de la majoria dels edificis és dels anys cinquanta, una època en què el creixement demogràfic de la ciutat obligava a la construcció de grans polígons d’habitatges. El “Plan Parcial de Ordenación del Poblado Sudoeste del Besós” es va planificar sobre unes antigues maresmes dessecades decennis enrere, i el va promoure el Patronat Municipal de l’Habitatge. Es va aplicar en una àrea de 32 ha delimitada pels carrers Llull i Bernet Metge, la rambla de Prim i el terme de Sant Adrià de Besòs, i s’hi van construir fins a 94 edificis d’habitatges. El disseny de l’espai respon als criteris racionalistes i d’higienisme de la Carta d’Atenes que dotaven els barris d’habitatges de més espais lliures.
Des d’aleshores s’hi han dut a terme dues remodelacions per intervenir en aquestes construccions, que van tenir lloc als anys vuitanta i a les acaballes dels noranta. Van afectar 9 edificis, cosa que implica que a hores d’ara són 85 els edificis d’origen de 23 tipologies diferents (unifamiliars, plurifamiliars, mixtos…) en què s’ubiquen fins a 5.188 habitatges.
A banda d’aquestes dues grans remodelacions, s’hi han realitzat actuacions per resoldre problemàtiques que pateix el parc residencial, així com projectes d’urbanització com ara la urbanització de la rambla Prim, així com la millora de l’accessibilitat amb la instal·lació d’ascensors i la recollida pneumàtica d’escombraries, aquestes últimes a través dels primers plans de barri que s’hi van desenvolupar.
Col·laboració amb la UPC
Aquest procés de regeneració urbana arribarà també a les aules universitàries i serà objecte d’estudi i de recerca en una col·laboració entre l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es preveu que l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) estableixi una línia de recerca i docència sobre aquest àmbit, una recerca que promourà tallers interdisciplinaris on l’urbanisme, els projectes arquitectònics i la tecnologia tractaran de forma integrada projectes de regeneració urbana en aquest àmbit.