Mesures per fer front a les situacions d’emergència habitacional

La prevenció de l'exclusió residencial i l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat són eixos prioritaris de l’activitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Prevenció, atenció i ajuda per fer una ciutat més justa

La situació econòmica i les dinàmiques del mercat immobiliari han provocat que moltes persones visquin en condicions inadequades, hagin perdut el seu habitatge o estiguin en risc de perdre’l. Per tal de defensar els drets d’aquests col·lectius, el consistori ha activat diferents polítiques.

Aquestes mesures tenen un abast transversal: es proporcionen ajuts i serveis d’assessorament i mediació per prevenir les situacions de risc i, quan el desallotjament es produeix, es procura als afectats prestacions d’emergència per la pèrdua de la llar i un reallotjament digne.

D’aquesta manera, l’Ajuntament actua sobre tot el ventall de situacions que poden afectar la ciutadania en relació amb l’emergència habitacional i l’exclusió residencial. L’objectiu del consistori és evitar l’exclusió de les persones que estan en situacions de risc per motius econòmics. Així vol contribuir a que Barcelona sigui una ciutat socialment més justa, tal i com estableix el seu Pla pel Dret a l'Habitatge.

Quins mecanismes preveu l’Ajuntament en cas de pèrdua de l’habitatge?

En aquest desplegable trobaràs tots els serveis i ajuts que ofereix l’Ajuntament si has perdut el teu habitatge o estàs en risc de perdre’l. Pots obtenir més informació i assistència a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona.

Prevenció

La prevenció és el millor mecanisme per afrontar les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge. Per tal de contribuir a prevenir aquestes situacions, l’Ajuntament de Barcelona ofereix els següents serveis:

  • En primer lloc cal destacar la informació que es difon des de les Oficines de l’Habitatge perquè la ciutadania conegui els seus drets i les possibilitats de suport (assessorament, ajuts, etc.) que hi ha a la seva disposició.
  • Una altra eina important és la mediació, dedicada a buscar punts d’acord entre les parts. Aquest servei es pot demanar també a les Oficines de l’Habitatge, que possibiliten la negociació amb la propietat i la recerca d’alternatives residencials.
  • Finalment, les unitats de convivència poden sol·licitar ajuts al pagament del lloguer i la hipoteca per evitar que sorgeixin els conflictes amb la propietat.

Què és el SIPHO i com et pot ajudar

El Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació, o SIPHO, ofereix acompanyament a les unitats de convivència afectades per un procés de desnonament. Proporciona assessorament i informació sobre els drets reconeguts per la llei.

En el cas que no sigui possible arribar a un acord per aturar el desnonament i s'arribi a la data de llançament, el SIPHO realitza les darreres negociacions i acompanya les famílies afectades.

 

Prestació d’emergència per la pèrdua de l’habitatge

Hi ha un ajut específic per donar suport a les persones que es troben en un procés de desnonament. Pots veure les dades principals a la següent taula. 

A continuació s'ofereixen altres dades sobre la prestació:

 

Requisits

Les persones destinatàries han de complir amb els requisits següents:

  • Residir a Catalunya
  • Les persones sol·licitants han de trobar-se en situació de pèrdua de l'habitatge i han de ser titulars d'un contracte de lloguer o estar en procés de cerca d'habitatge.
  • En aquest supòsit, es podrà dictar una resolució favorable de la sol·licitud de prestació, condicionada a la presentació del contracte d'arrendament en el termini de 60 dies, comptats a partir de l'endemà de la data de la seva notificació.
  • Acreditar la urgència i l'especial necessitat de la unitat de convivència de la persona sol·licitant mitjançant l'aportació d'un informe socioeconòmic dels serveis socials d'atenció primària o especialitzada, en el qual es proposi l'atorgament de la prestació per aquests motius.
  • Els ingressos de la unitat de convivència de la qual forma part la persona sol·licitant en el moment de presentar la sol·licitud (ingressos mensuals ponderats d'acord amb el nombre de membres que en formen part i de la zona on estigui ubicat l'habitatge), no poden ser superiors a 2 vegades l'IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya) ponderats, si es tracta d'una persona sola, no superiors a 2,5 vegades a l'IRSC ponderat si es tracta d'unitats de convivència de dos membres o més, i no superiors a 3 vegades l'IRSC ponderat, en el cas de persones amb discapacitats o amb gran dependència.
  • S' entén per unitat de convivència el conjunt de persones empadronades en un domicili amb independència de si tenen relació de parentiu entre si.
  • El termini entre la data en què es deixa l'habitatge i la data en què es sol·licita la prestació no pot ser superior a 24 mesos.
  • La data d'entrada en vigor del nou contracte no pot ser anterior en 60 dies a la data en què es deixa l'habitatge, excepte en els casos de dació en pagament o altres processos jurídics en què el termini pot ser de 180 dies.
  • L'habitatge ha d'estar destinat a residència habitual i permanent del sol·licitant, que és el que constitueix el seu domicili segons el padró municipal.
  • La persona sol·licitant ni cap altre membre de la unitat de convivència no han de tenir cap habitatge en propietat, llevat que no en disposin de l'ús i gaudi.
  • La persona sol·licitant ha de ser titular d'un contracte de lloguer, d'una cessió d'ús o excepcionalment, d'un contracte de sotsarrendament de l'habitatge que constitueix el seu domicili habitual i permanent.
  • Les persones arrendatàries ni cap membre de la unitat de convivència no poden tenir vincles de parentiu amb l'arrendador (matrimoni, relació estable, consanguinitat, adopció o afinitat, fins a segon grau).
  • L'import de les rendes de lloguer que ha de pagar la persona sol·licitant de la prestació no pot superar els 750 euros mensuals.
  • No poden accedir a aquestes prestacions les persones ocupants d'habitatges gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, ni tampoc les que han rebut l'oferta per accedir a un habitatge del parc públic de lloguer i no l'han acceptat, llevat de causa justificada.

 

Documentació

Amb la sol·licitud, cal presentar-hi la documentació següent:

  • Declaració responsable de la persona sol·licitant, relativa a si s'han demanat o obtingut altres ajuts públics o privats per a la mateixa finalitat, en què consti la relació detallada de les entitats que han concedit els ajuts i la quantitat sol·licitada i obtinguda, si escau
  • Original i fotocòpia o fotocòpia compulsada del DNI/NIE de la persona sol·licitant i de tots els membres que integren la unitat de convivència. Si algun membre de la unitat de convivència no disposa de DNI/NIE haurà de presentar un document equivalent que l'identifiqui. Les persones nouvingudes que han obtingut el DNI han de fer constar en la sol·licitud el NIE que tenien abans d'obtenir el DNI.
  • Informe socioeconòmic emès pels serveis socials municipals d'atenció social primària o especialitzada, relatiu a la situació de la unitat de convivència.
  • Volant o certificat de convivència que acrediti la residència habitual a l'habitatge de totes les persones que formen la unitat de convivència.
  • Justificant dels ingressos de la persona sol·licitant i de cadascun dels membres que integren la unitat de convivència en edat laboral. Cal acreditar els ingressos de la manera següent:
    • Original i fotocòpia o fotocòpia compulsada de les tres últimes nòmines prèvies a la presentació de la sol·licitud.
    • En cas de persones en situació d'atur, certificat/s de l'oficina de treball amb l'import percebut els tres últims mesos previs a la presentació de la sol·licitud.
    • En cas de pensionistes, certificat/s emès per l'òrgan o òrgans pagadors de l'import a percebre durant l'any en curs.
    • En el cas de treballadors per compte propi hauran d'aportar la darrera o darreres declaracions de l'IRPF trimestral.
    • Informe de vida laboral emès per la tresoreria de la Seguretat Social relatiu a la persona sol·licitant i a totes les persones en edat laboral que integren la unitat de convivència. Aquest informe s'ha de demanar mitjançant el web de la Seguretat Social o el telèfon 901 502 050.
  • Declaració responsable de la persona sol·licitant relativa al compliment dels requisits.
  • Fotocòpia compulsada del llibre de família, si escau.
  • Sentència judicial o conveni de separació o divorci, si escau.
  • Documentació acreditativa del procés de desnonament o d'execució hipotecària de l'habitatge, o d'altres processos reconeguts i validats d'intermediació en què s'hagi perdut l'habitatge on s'hagi residit amb anterioritat
  • Documentació acreditativa d'haver pagat tres mensualitats del lloguer o sis quotes hipotecàries de 'habitatge anterior, si no queda prou justificat amb la documentació del procés corresponent.
  • Tots els rebuts de lloguer pagats de l'habitatge pel qual es sol·licita la prestació, fins a la data de presentació de la sol·licitud.
  • ​Imprès normalitzat de dades bancàries, a nom de la persona sol·licitant, amb les dades del compte en el qual s'ha d'ingressar la prestació, degudament segellat per l'entitat financera.

 

Obtenció de dades de manera electrònica:

Quan les persones sol·licitants i els membres de la unitat de convivència autoritzen l'òrgan gestor per a l'obtenció de les dades necessàries per a la tramitació i valoració de les sol·licituds, no és necessària l'aportació de:

  • Certificat de convivència que acrediti la residència a l'habitatge de totes les persones que integren la unitat de convivència.
  • El DNI de la persona sol·licitant i de tots els membres que integren la unitat de convivència. 
  • La declaració de l’IRPF de la persona sol·licitant i de totes les persones en edat laboral que integren la unitat de convivència.
  • Justificant dels ingressos en el cas de persones en situació d'atur i pensionistes.
  • Certificat de grau de discapacitat, si s’escau.
  • Carnet de família monoparental i nombrosa, si s’escau.

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya pot sol·licitar, directament o a través de les entitats col·laboradores en la gestió d'aquestes prestacions, documentació complementària per ampliar el seu coneixement sobre la sol·licitud presentada.

 

Quantia i termini de sol·licitud

  • L'import de la prestació s'estableix en el 60% de la renda anual de l'habitatge, amb un límit màxim de 2.400 euros per habitatge. Aquesta prestació només pot ser atorgada una vegada i per un període màxim de 12 mesos.
  • La prestació es reconeix a partir del mes següent a la data de presentació de la sol·licitud. En els casos en què s'ha dictat una resolució favorable, condicionada a l'aportació del contracte de lloguer, es reconeix el dret a partir del mes en què s'hagi aportat el contracte.
  • L'import de la prestació complementària per a les despeses de fiança i d'accés a l'habitatge en règim de lloguer s'estableix sobre la base de la despesa acreditada, amb un import màxim de 600 euros, i només es pot atorgar una vegada. No poden haver transcorregut més de tres mesos entre la data de la signatura del contracte d'arrendament i la presentació de la sol·licitud.

Les sol·licituds es poden presentar a qualsevol Oficina de l'Habitatge de Barcelona en qualsevol moment de l’any.

 

Incompatibilitats

Aquestes prestacions són incompatibles amb les següents línies d'ajuts:

  • El manteniment de la renda bàsica d'emancipació, obtinguda d'acord amb el Real decret 1472/2007, de 2 de novembre.
  • Les prestacions econòmiques per al pagament del lloguer previstes la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, quan l'objecte siguin les mateixes mensualitats. Quan les prestacions es destinin a mensualitats diferents, la suma dels imports a percebre en un mateix any natural no pot ser superior a 3.000 euros.
  • L'obtenció de subvencions per al pagament del lloguer previstes al Conveni de 22 de juliol de 2014, entre el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya per a l'execució de línies d'ajuts 2013-2016.
  • Es podrà concedir a una mateixa persona la prestació per pagar deutes de lloguer i la prestació per a situacions de pèrdua de l'habitatge i de la prestació complementària per despeses de fiança i d'accés a l'habitatge en règim de lloguer en un mateix any natural, sempre que la suma de les dues prestacions no superi l'import de 3.000 €.
  • No impedeix l'atorgament de la prestació el fet que una entitat sense ànim de lucre, que hagi signat conveni amb l'Agència de l'Habitatge, concedeixi un ajut transitori en concepte de bestreta al sol·licitant, amb la mateixa finalitat. La concessió d'aquest ajut no pressuposa l'aprovació de la prestació per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
  • Aquestes prestacions són compatibles amb ajuts d'altres administracions públiques per a la mateixa finalitat, sempre que la suma dels imports concedits no superi la quantitat de 3.000 euros i que no s'hagin obtingut per al mateix any i per a les mateixes mensualitats.

 

Altres informacions

Atès que aquesta prestació és una subvenció pública i suposa un ingrés patrimonial, la persona beneficiària té l'obligació de presentar la declaració de l'IRPF, en la qual també haurà d'incloure la quantia percebuda.

El pagament de la prestació s'ha de fer per mitjà d'una entitat financera.

La prestació es pot abonar directament a la persona beneficiària o, si s'autoritza expressament, a la que presta un servei de tutela o mediació, a favor de la qual es cedeixi aquest dret.

Es pot obtenir més informació a la pàgina web de la Generalitat.

La Mesa d’Emergència

La Mesa d’Emergència és un mecanisme dedicat a valorar la situació de les persones en risc imminent d’exclusió residencial i a derivar-les als habitatges per a emergència social. Per accedir a aquest mecanisme és necessari fer els tràmits a alguna de les Oficines de l’Habitatge de Barcelona.

D’aquesta manera es vol oferir una solució als casos més urgents per tal d’evitar l’exclusió social de les persones amb dificultats econòmiques.

La Mesa és una entitat creada per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya mitjançant el Consorci de l’Habitatge de Barcelona amb l’objectiu de fer efectiu el dret a l’habitatge de les persones en risc de perdre la seva llar.

Consulta el reglament de la Mesa.

Reallotjament

Si estàs en procés de desnonament, pots adreçar-te a una de les Oficines de l’Habitatge i demanar assessorament i acompanyament. L’Ajuntament procura a les persones afectades alternatives de reallotjament digne mitjançant diverses eines: la Mesa d’Emergències (per als casos previstos en el seu reglament), els ajuts al pagament del lloguer per pèrdua d’habitatge o altres recursos disponibles.

Si et trobes en una situació molt urgent, pots demanar ajuda trucant al Centre d’Urgències i Emergències de Barcelona (CUESB), al telèfon gratuït 900 703 030, que compta amb un equip especialitzat que t’atendrà en cas de necessitar un allotjament provisional d’emergència.

Comparteix aquest contingut