Per fer front a la situació d’emergència de l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona treballa no només per atendre les persones amb ajuts i serveis específics, sinó també incrementant el parc públic d’habitatges. Per fer-ho, entre altres mecanismes, el consistori aposta per una alternativa al model actual: la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús o cohabitatge.
Precisament aquest model va ser el tema central de la xerrada L’habitatge cooperatiu. Pensar i habitar en comunitat que va oferir l’Ajuntament aquest dimarts 24 d’octubre a les 13 hores a la sala de graus de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), a l’avinguda Diagonal 649. S’hi van abordar els aspectes tècnics, administratius i comunitaris del model.
L’acte, adreçat als estudiants d’arquitectura i a totes aquelles persones interessades en el model, va comptar amb Joan Ramon Riera, comissionat d’habitatge de l’Ajuntament; Ivan Gallardo, arquitecte a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB); Carles Baiges, arquitecte i sociòleg a Lacol, i Alicia Conejero, veïna del projecte de cohabitatge de La Balma.
La xerrada complementa l’exposició sobre el cohabitatge que s’allotja a l’espai i que aborda la temàtica en detall, apropant l’experiència de Barcelona als visitants.
Ni de propietat ni de lloguer
El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli -de 50 a 100 anys- i a un preu inferior al del mercat.
Els objectius que es volen assolir amb el suport a aquest model són:
- Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
- Mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície.
- Impedir l’especulació amb l’habitatge.
- Afavorir l’estabilitat en el temps dels usuaris.
- Fomentar la gestió comunitària dels immobles.
El model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge. Es promou la vida comunitària i s’incentiva l’autoorganització de les persones que integren les cooperatives. Amb aquest model es concep l’habitatge com a bé d’ús i no d’inversió.