Tanca Tanca

Glossari d’Habitatge

Aquí trobaràs informació sobre tots els temes relacionats amb l’habitatge de Barcelona

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Acord de comunitat

Acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què s'aprova fer obres.

Acte jurídic documentat

Document de caràcter jurídic sobre el qual s'aplica un impost.

Administrador de finques

Persona encarregada d'administrar immobles, tant comunitats de propietaris com finques d'un sol propietari en règim d'arrendament.

AEDE

Ajuda estatal directa al pagament de l'entrada d'un habitatge.

Amortització

Pagament que es fa per tornar un préstec.

Amortització anticipada

Possibilitat de retornar el préstec —totalment o parcialment— abans del temps pactat. Cal saber si l'entitat de crèdit reconeix aquesta possibilitat i en quines condicions —si estableix una quantitat mínima i l'import de les comissions—.En general, s'acostuma a cobrar un percentatge sobre la quantitat amortitzada anticipadament, per compensar el crebant financer que implica l'alteració del calendari d'amortització pactat.

API

Agent de la propietat immobiliària. Professional titulat que fa de mitjancer per facilitar que les parts interessades acabin subscrivint el contracte immobiliari que se li ha encomanat, sigui d'arrendament, de compravenda o altres contractes afins. Acostuma a cobrar un percentatge sobre el preu de la venda com a contraprestació o comissió.

Arbitratge de consum

Mitjà pel qual es poden resoldre de manera no judicial els conflictes entre dues parts. Cal que aquestes, però, se sotmetin voluntàriament a l'arbitratge. Les resolucions arbitrals tenen valor judicial.

Arbitri municipal de plusvàlua

Antiga denominació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys.

Arrendador

Propietari, persona que lloga un pis.

Arrendament

Lloguer d'un habitatge a la persona que signa el contracte d'arrendament i les persones que hi conviuen.

Arrendatari

Llogater, persona que signa el contracte d'arrendament i ocupa l'habitatge llogat.

Arres

Diners que equivalen a una part del preu de l'habitatge i que el futur comprador lliura al venedor com a garantia que el comprarà en un període de temps determinat. Si s'exhaureix el termini, el comprador perd les arres. Si el venedor no respecta el període acordat i ven l'habitatge a una altra persona, ha de pagar el doble a qui havia lliurat les arres. Si l'operació es tanca, les arres es consideren un pagament a compte.

Assegurança d'amortització

Dissenyada per als titulars de préstecs hipotecaris; en garanteix l'amortització en cas de mort o invalidesa del titular o els titulars. No és obligatori contractar-la, però és convenient fer-ho quan es formalitza un préstec hipotecari.

Assegurança d'incendis

És obligatori contractar-la sobre l'habitatge objecte d'un préstec, d'acord amb la legislació vigent. A l'hora d'obtenir el crèdit hipotecari, de fet, es facilita una assegurança d'incendis a mida, i el nou habitatge queda cobert en cas d'incendi, caiguda de llamp, explosió, desembargament, mesures adoptades per l'autoritat, riscs extraordinaris i catàstrofes…

Assegurança de caució

Garanteix el cobrament de l'import pactat en el contracte de lloguer durant el temps que s'hagi estipulat en el contracte de l'assegurança.

Assegurança multirisc

Garanteix el cobrament dels desperfectes que afecten un habitatge.

Autopromotor

Persona que es construeix un habitatge perquè és propietari d'un solar d'ús residencial. Ha de complir alguns requisits: contractar un arquitecte que redacti el projecte tècnic i dirigeixi l'obra; sol·licitar una llicència d'obres a l'Ajuntament; pagar els impostos corresponents; signar un contracte d'obres en què s'incloguin terminis, materials i preus amb un contractista; signar, davant de notari, l'escriptura d'obra nova al final de la construcció; i, finalment, inscriure l'habitatge en el Registre de la Propietat.

Autorització

Document en què el propietari autoritza el llogater a fer obres a l'interior de l'habitatge.

Aval

Garantia d'una tercera persona que assegura el pagament del préstec en cas que no ho faci el titular. És una garantia personal, lligada a la relació personal de l'avalador amb el titular del préstec. Si és un lloguer, el propietari pot demanar l’aval a més de la fiança.

Tancar glossari

Les oficines de l’habitatge només atenen presencialment amb cita prèvia, així que consulteu aquí el servei “Habitatge et truca” per rebre l’atenció personalitzada més adequada. També, si necessiteu atenció sobre drets energètics demaneu cita prèvia amb un punt d’assessorament energètic (PAE) clicant aquí D’altra banda, si viviu en un habitatge públic de l'IMHAB podeu consultar les vies de contacte, gestió i tramitació aquí.

Barcelona s’acomiada de l’ISHF com una referència internacional en habitatge

12/06/2023 - 08:23

Habitatge. Durant tres dies, la capital catalana ha estat nexe d’unió de propostes, reflexions i iniciatives diverses respecte a l’habitatge social, amb la participació de prop de 2.000 assistents d’arreu del món.

La quarta edició del Festival Internacional de l’Habitatge Social (ISHF) ha posat el punt final després de tres intensos dies de debat i anàlisi al Palau de Congressos de Barcelona, amb més d’una seixantena d’activitats encapçalades per ponents de gran prestigi mundial i amb la confirmació que la capital catalana s’ha convertit en una referència internacional pel que fa a la defensa i l’impuls de l’habitatge. 

“Hem demostrat que, davant els enormes reptes que tenim al davant, hi ha moltes persones de tot el món disposades a afrontar-los. I ho hem fet a Barcelona, que n’és un exemple i que ha estat la millor amfitriona possible”, ha afirmat el president de Housing Europe, Ben Madsen, minuts abans de tancar la quarta edició del congrés de l’habitatge social més important d’Europa.

La tercera i darrera jornada del festival ha comptat, principalment, amb tres ponències que han tornat a omplir l’auditori. La primera, titulada ‘Entendre i regular el mercat privat d’habitatge’, ha aprofundit sobre el control del lloguer, i de quina manera es pot millorar i ampliar per ajudar als milers d’inquilins que pateixen pràctiques abusives, o directament no poden accedir a tenir-ne un a causa dels elevats preus de mercat.

El debat, moderat pel professor d’economia, Jordi Jofre, ha comptat amb l’opinió de la regidora en funcions d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín; l’advocada de l’ICAB, Cristina Vallejo; el director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat de l’IDRA, Jaime Palomera; i la cap de l’Oficina d’enllaç de la Unió Internacional d’Inquilins (IUT) a la Unió Europea, Barbara Steenbergen. Precisament, aquesta última ha assenyalat que “a Barcelona s’estan fent molt bé les coses, aportant solucions a problemes reals. Però, com en moltes altres ciutats d’Europa, anem tard”. 

L’arquitectura com a eina imprescindible de millora

Precisament, la ciutat catalana serà protagonista internacional, el 2026, com a capital mundial de l’arquitectura. De la importància i la connexió que té aquest art amb l’habitatge se n’ha parlat a la segona sessió plenària, anomenada ‘La força transformadora de l’arquitectura: Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura UNESCO-UIA’. Moderada per la directora de la Fundació Mies Van der Rohe, Anna Ramos, la ponència ha fet un recorregut per les diferents cares de l’arquitectura.

Barcelona ha esdevingut un laboratori de teixit urbà, on l’habitatge i té un paper capital”, ha destacat l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de la ciutat, Xavier Matilla. Al seu costat, la sòcia cofundadora de Cierto Estudio, Ivet Gasol; el director general de Barcelona Regional, Josep Bohigas; la presidenta del COAC a la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten; l’arquitecta urbanista d’Urban-Facts, Maria Buhigas; i el soci fundador del Karakusevic Carson Architects, Paul Karakusevic

Tots ells han coincidit en la importància de l’anàlisi de les ciutats des de dins dels mateixos habitatges, i de tots els elements que entren en joc en un projecte arquitectònic, malgrat que, com ha avisat Buhigas, “les dades demostren que arreu del món, la planificació en la construcció d’habitatges no és la norma, sinó més aviat l’excepció”.

L’experiència a l’altra banda de l’oceà

Per encarar l’última sessió de l’edició, l’ISHF ha viatjat milers de quilòmetres per parlar d’’Iniciatives emergents a les Amèriques’. I per fer-ho, la primera a agafar la paraula ha estat la secretària adjunta del Departament d’Habitatge i Desenvolupament Urbà dels EUA, Adrianne Todman, que ha assegurat prendre nota de tots els avenços que està realitzant Europa en termes d’habitatge i ha explicat els projectes impulsats pel govern americà al llarg del país.

Tot seguit, cinc representants de l’Amèrica Llatina han ofert una visió de l’estat de l’habitatge als seus països, amb importants obstacles al davant però, també, amb coneixement i il·lusió per superar-los. Han estat el cofundador d’URBAM, Alejandro Echeverri, procedent de Colòmbia; la doctora professora de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), Ana Falú; la viceministra d’Habitatge i Urbanisme del Perú, Elizabeth Añaños; el president de la Federación de Inquilinos Nacional (Argentina), Gervasio Muñoz; i el cap de la Divisió de Política Habitacional del Ministeri d’Habitatge de Xile, Carlos Araya. Tot plegat amb la moderació de la professora d’urbanisme a l’ETSAB-UPC, Zaida Muxí.

Una ponència d’àmbit global, precisament el que ha estat la quarta edició de l’ISHF. Per posar el punt final, Barcelona ha donat el testimoni a Dublín, la ciutat que acollirà la pròxima edició del congrés l’any 2025.